10 excursions per fer a peu i en família aquesta tardor

Us proposo 10 excursions fàcils per Catalunya aptes per fer en família aquesta tardor o aquest hivern. Són excursions en general curtes i amb poc desnivell que es poden fer amb nens i nenes petits i en la majoria dels casos són per llocs on les condicions meteorològiques no ens haurien d'impedir fer-les a la tardor o a l'hivern.

Us les ordeno de més properes a més llunyanes de Barcelona i us les comento breument. Què les gaudiu!

Baix Llobregat

L'ermita de Sant Ramon i Barcelona

• Volta a la Desfeta a Gavà-Begues. Una excursió pel Garraf ideal per fer-la a l'hivern. La visita al castell d'Eramprunyà i la pujada al puig de les Agulles poden allargar força l'excursió pels més caminadors i els prats de can Clota conviden a descansar i prendre el sol de l'hivern.
• L'Anell Verd de Sant Boi és la ruta més llarga d'aquest recull, jo us proposo fer-la des de l'estació de FGC de la Colònia Güell fins al cim de Sant Ramon (casi 9 km) que és el tram més bonic, però des de l'ermita de Sant Ramon caldrà baixar fins a l'estació de FGC de Sant Boi i això en sumarà encara alguns km més.

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

• Volta per la riera de Rellinars: una zona no tant coneguda d'aquest parc natural. La riera i les seves fonts són un atractiu en aquesta ruta planera i que es pot escurçar o allargar segons desitgem.

Penedès

• Pujada al Castell de Mediona per la riera. Una excursió curta que es pot combinar amb un dinar al mateix castell. Eviteu dies amb previsió de pluja.

Vistes des de dalt del Montgrí

El Montseny

• El Castanyer de Can Cuc des de l'embassament de Vallfornès: en època de castanyes que millor que acostar-se a un castanyer monumental com el de can Cuc? Una excursió equilibrada en que combinem el paisatge mediterrani amb un altre més continental on els arbres de fulla caduca donaran color a l'excursió.

Ripollès

• Petita volta per Molló. Els Bedollars del camí del Grell. Una excursió pels afores de Molló amb poc desnivell.
• Pujada al puig de Sant Amand des de coll de Jou. Començant des de coll de Jou aquesta excursió és força assequible. Eviteu potser l'hivern.

Empordà

La bassa i el pou d'Homedes

• Pujada al Castell del Montgrí des de l'ermita de Santa Caterina: pujar a un castell sempre és un atractiu pels més petits de la casa i pels més grans les vistes de l'Empordà són impressionants. El punt de partida és una vall amb vegetació mediterrània que remuntada en cotxe ens escurça el desnivell.

Els Ports

• Ruta Pinar Pla - Sant Miquel d'Espinalbar a Fredes:  una ruta senzilla pels Ports a cavall dels límits administratius del País Valencià, Catalunya i Aragó. Bones vistes, bons boscos, poca gent i possibilitat de fer una ruta circular.
• Volta pels povets i el camí dels bandejats de la Sénia: una ruta pel terme municipal d'aquest poble del Montsià amb interessants punts culturals i històrics. Pensada com a una ruta curta en bici, a peu es pot escurçar o dividir.

És massa d'hora per matar el Bicing

L'augment de preus del Bicing que proposa el govern municipal de Barcelona és exagerat i pot produir una fuga d'usuaris cap a altres mitjans de transport. Amb l'innegable efecte que el Bicing ha tingut en l'ús de la bicicleta seria irresponsable matar-lo ara, perquè el càlcul tots l'hem fet: surt més a compte una bici privada que un abonament del Bicing.

Si els diners que actualment es destinen al Bicing es destinessin a infraestructura ciclista jo signaria ara mateix la defunció del sistema de bicicletes públiques de Barcelona. Però tots sabem que costa molt que l'administració inverteixi en la bicicleta i més en el context actual.

El finançament del Bicing es va plantejar des de bon principi amb l'excedent de la zona verda d'aparcament enlloc de fer-ho amb la publicitat com en la majoria de sistemes del món i Trias ha rebaixat el preu de l'àrea verda per a residents només arribar i no ha millorat la xarxa ciclista de la ciutat en aquest temps.

El nou esquema de preus seria segurament un dels més cars del món per l'usuari. D'alternatives per mantenir preus n'hi ha. Per exemple, incentivant que els usuaris facin desplaçaments mar-muntanya i així estalviant part del cost de redistribució de bicicletes. Es podria per exemple fer un descompte a final d'any als usuaris que fessin un determinant nombre de desplaçaments d'aquest tipus.

Per últim cal recordar que Barcelona i la seva àrea metropolitana no es poden permetre perdre usuaris de la bicicleta. Els nostres nivells de contaminació atmosfèrica superen de llarg el que seria aconsellable per la salut segons l'Organització Mundial de la Salut i escurcen la nostra esperança de vida de mitjana en 2 anys. Tampoc complim amb els límits que estableix la Unió Europea i tot i la petició de moratòria això es pot traduir amb una multa milionària que supera de llarg el cost del Bicing.

Ruta Pinar Pla - Sant Miquel d'Espinalbar - Tossal del Rei - Pinar Pla

Una ruta a peu o en bici pels voltants del municipi de Fredes a els Ports a cavall dels límits administratius del País Valencià, Aragó i Catalunya.

Distància i desnivell:

• A peu us recomano el circuit Pinar Pla - Sant Miquel d'Espinalbar - Tossal dels 3 Reis - Pinar Pla. Surten uns 10 km i +300 m sense dificultats destacables.
• En bici us proposo una circular des de Fredes seguint el que faríem en cotxe o a peu. Són 23 km i +500m.

Accés en cotxe o en bicicleta: des de Fredes (Alt Maestrat, Castelló) surt una pista forestal en bon estat que puja fins al coll dels Tombadors (2,5 km, +170m) i baixa posteriorment fins al pla de Pinar Pla (en total uns 5 km).

De Pinar Pla a Sant Miquel D'Espinalbar  (4,8 km)

El primer mas que trobem a Pinar Pla és el Mas del Ric (vegeu la primera foto). Just davant el mas surt una pista a l'esquerra que baixa cap al fons de la vall d'on hem vingut. Un cop creuat el llit del riu (sec) continuarem recte deixant una pista a l'esquerra i una altra a la dreta. Pocs metres després creuarem un tallafoc que baixa del Tossal dels Tres Reis (o del Rei) i entrarem en un bosc mentre la pista es converteix en un camí més estret.

El camí continua tota l'estona per dins un bosc de pins (alguns joves i d'altres més vells i espectaculars). Travessarem algun tallafoc abandonat, trobarem un abeurador, passarem per alguna zona de penya-segats sense deixar el bosc. El camí primer planeja, després descendeix i finalment torna a pujar per sortir sota de la punta de la Torroja on el paisatge canvia, es torna més àrid i s'abandona el bosc.

Creuarem la serra i descendirem lleugerament fins a Sant Miquel d'Espinalbar, un mas que té una petita capella i bones vistes dels Ports (es veu fins i tot Caro).

El camí es força ciclable. Haurem de vigilar amb les branques, punxes i segur que en algun moment haurem de baixar de la bici (almenys jo ho faria).

Tornada pel Tossal dels Tres Reis (6 km)

Des de Sant Miquel d'Espinalbar tornarem seguint la pista que surt d'allà mateix i deixarem el camí d'anada a l'esquerra. Sempre seguirem la pista més marcada i no agafem cap pista a mà dreta. Passarem per l'altra banda de la serra de la punta de la Torroja i després ascendirem fins a la carena del tossal per una zona més boscosa (vegeu foto de la pista i la cabana de pedra seca que es troba prop del Tossal). Si anem en bici ens podem acostar al cim (imprescindible), però després continuarem fins al coll de Tombadors on retrobarem la pista que ens portarà a Fredes. Si anem a peu, pujarem al cim del Tossal i després descendirem cap a Pinar Pla seguint un sender que surt pel vessant nord del tossal i que va a buscar la carena est per acabar baixant per un tallafoc fins al camí d'anada ja molt a prop del punt de sortida (vegeu foto de la dreta).


Vistes des del Tossal del Rei

El Tossal és un dels cims més alts de la zona (1349m) i en un dia clar tindrem vistes dels Ports cap a l'est (destacant les antenes del Caro), vistes de la serra del Montsià, la Sénia i la costa de Castelló cap al sud, més vistes dels Ports cap a l'oest i cap al nord on potser destaca per proximitat de la cinglera de la Caixa al terme de Beseit.

Mapa de la ruta:


Mostra Pinar Pla - Sant Miquel d'Espinalbar en un mapa més gran  

Alternatives:

• Fer el circuit en sentit contrari, sobretot si es va a peu: de Pinar Pla pujar al tossal, baixar per la pista fins a Sant Miquel d'Espinalbar i tornar pel camí del bosc fins al punt d'inici.

Més informació:

• Sobre els topònims: Sant Miquel d'Espinalbar també el trobareu escrit com a Espinalvà, Espinalbà o Espinalvar i el Tossal del Rei sovint se l'anomena dels Tres Reis.
• Degut a una forta nevada aquest hivern (2013), el camí que transcorre pel bosc té forces arbres caiguts i vegetació crescuda que compliquen especialment la ciclabilitat.
• En el mapa topogràfic de la zona, aquesta ruta està senyalitzada amb el número 32.
  
• Ultima actualització: Abril de 2013.

L'excusa de la pols sahariana

A Madrid estan molt acostumats a aquest excusa, aquí fins ara l'excusa era l'anticicló. Com si el trànsit de cotxe no hi tingués res a veure! Com si fos culpa del temps! Com si no hi poguéssim fer res! Quina barra!

L'Àrea Metropolitana de Barcelona té problemes principalment amb 2 contaminants: les partícules de menys de 10 micres, les PM10, i el diòxid de nitrogen, l'NO₂

Pel que fa a les partícules, ens diuen que tenim pols sahariana i que normalment estem dins els límits legals. Segurament tenim aquests dies pols sahariana, però tanta? El problema és que el límit legal de la UE s'havia de reduir a la meitat per seguir la recomanació de l'OMS, però no s'ha fet. Per tant, cal dir-ho ben clar, Barcelona de mitjana duplica en partícules PM10 el que seria bo per la salut i està habitualment al límit del que permet Brusel·les.

L'altre contaminant, l'NO₂, està en mitjana per sobre els límits de la UE i les recomanacions de l'OMS i a més té diverses puntes horàries especialment nocives. Però la pols del Sahara no té NO₂! I l'NO₂ aquests dies està també disparat!

Dit això. Només destacar la lentitud de reacció del Govern que limita la velocitat com sempre massa tard. La contaminació es sap amb un decalatge d'unes hores i per tant es podrien prendre mesures de forma molt més ràpida.

D'altra banda, limitar la velocitat de forma permanent seria més efectiu, però el que és més necessari és limitar l'ús del cotxe ja sigui limitant l'accés o l'aparcament en les grans ciutats de l'Àrea Metropolitana.

El baròmetre de la bicicleta 2012

La setmana passada es va donar a conèixer el baròmetre anual de la bicicleta durant el 4t Congrés de la Bicicleta i avui s'han fet públiques les dades amb detall.

L'Alcaldessa de Sant Cugat inaugurant la
4a edició del congrés de la bicicleta

La dada que més popular s'ha fet aquesta setmana són les 500.000 persones que usen la bici gairebé cada dia, més que els usuaris de Rodalies. Si entrem en els detalls, veiem que un 28,6% dels catalans utilitzen la bici una o diverses vegades a la setmana (o el cap de setmana) i que l'ús de la bici ha augmentat:

• La gent que agafa la bici cada dia s'ha duplicat des de 2006.
• A la pregunta de si han agafat la bici en l'última setmana, la xifra casi es duplica des de 2006, passa del 16,3 al 28,8%.
• La gent que fa servir la bici no augmenta gaire, el que augmenta és la freqüència en que es fa servir.

Per què es fa servir la bici?

• Ha augmentat molt l'ús esportiu i d'oci en els últims anys i són els principals motius.
• També es fa servir molt per a desplaçaments quotidians.
• L'ús per desplaçar-se a la feina ha augmentat molt, però no és el principal ús de la bici!

Altres dades

• La BTT continua sent el tipus de bici que més catalans tenen, però disminueix any rere any.
• La bici urbana s'ha duplicat des de 2006.
• La majoria de llars tenen 3 bicicletes, un 36,3%. La mitjana ha pujat fins a les 2,1 bicicletes per llar.

Circulació

• Augmenten els ciclistes que circulen majoritàriament per la calçada
• Els que no van per la calçada disminueixen fins al 30%
• El principal motiu per no anar per la calçada és la por.
• Augmenta la percepció que els cotxe no mantenen el metre i mig de distància lateral en carreteres.
• La població té una percepció de que les bicicletes són poc segures.

En què cal millorar?

• Un 10% de la població no sap anar en bici.
• Un 45% de la població no va mai o casi mai en bici.
• En els últims anys ha baixat el percentatge de la gent que fa servir la bici per anar a estudiar.
• El segment de ciclistes entre 12 i 24 anys és relativament petit.

Segurament aquestes dades ens mostren que cal incentivar els programes d'introducció de la bicicleta a l'ensenyament, les bici-escoles d'adults, incentivar camins escolars segurs en bici, facilitar l'aparcament a l'interior dels centres educatius, etc.

Conclusions

La bicicleta urbana no ha deixat de millorar des de 2006 i paral·lelament la bici d'oci també. Cal doncs atraure els ciutadans que usen la bici per fer esport, per passejar, per oci i per fer petits desplaçaments. També, com comentava, atraure els nens i joves és una necessitat per garantir un futur sostenible de la mobilitat.

Us imagineu quins haurien pogut ser els resultats del baròmetre si haguéssim fet carril bici amb cara i ulls, si els nostres polítics anessin en bici, si haguéssim reformat el codi de circulació, si prioritzéssim la bici, etc.?

Arreglant un timbre

Anava a canviar de timbre quan se m'ha acudit intentar arreglar el que no funcionava i ha estat molt fàcil.

En aquest model, la tapa metàl·lica va encaixada a pressió i estirant ha sortit. Després he vist que hi havia 3 engranatges de plàstic que només podien encaixar d'un manera i que havien quedat mal encaixats. Els he tret i els he torna posar bé i voilà! Posant la tapa ja funcionava altre cop!

La bici en parella

Sempre és bo poder compartir passions i aficions amb la teva parella. La bici, a més a més, té moltes modalitats i sempre n'hi ha alguna en que es pot coincidir. Si ja fem servir la bici pels desplaçaments urbans i per alguns d'oci ja tenim mig camí fet, d'aquí a fer excursions i passejades en bici no hi ha molt, si la pugem al transport públic o al cotxe potser podem anar més lluny, fer la nostra primera via verda, etc. Al meu entendre tot això és cicloturisme i si ens comprem les alforges ja podem provar alguns viatges de diversos dies! Feu una ullada a les rutes que us proposo en l'apartat de rutes en bici.

Avui us presento un recull fotogràfic de parelles fent cicloturisme, BTT o simplement una volta en bici:

Els carrils bici de Sant Cugat

Sant Cugat del Vallès suma ja un nombre important de quilòmetres de carril bici, però com dic jo de "primera generació", és a dir, dels carrils que no estan fets pensant amb el ciclista i a més a més a costa de treure espai al vianant i no al cotxe.

Després d'estar en aquesta ciutat diverses vegades i pedalar-hi una mica durant el 4t Congrés de la Bicicleta faig aquest petit recull de les problemàtiques que he detectat.

Per exemple, el carril de l'avinguda del Pla del Vinyet (i continuació per l'av. de les Corts Catalanes) que veiem en les primeres 3 fotos:

• S'ha fet traient espai al vianant i no al cotxe.
• Tot i que la senyalització vertical indica convivència, l'horitzontal no ho deixa tant clar.
• El passos de bicicleta (3a foto) estan mal rebaixats, tenen obstacles (vegeu arbre) i a més a més fan que els vianants i bicis es creuïn més del necessari.

De solucions en veig dues per una vorera d'aquest estil:

• Remodelar la vorera i l'arbrat per tal de donar cabuda a bicis i vianants (crec que hi hauria amplada per fer-ho).
• Posar una senyalització horitzontal de continuïtat ciclista que no ocupi tanta vorera i deixi més espai als vianants.

A la quarta foto (d'Ernest Vidal) veiem part del carril bici del parc de la Pollancreda i de la Rambla del Celler. Hi destaquen 3 problemàtiques que juntes formen un problema de seguretat important:

• Les arrels han deformat el paviment
• No hi ha il·luminació a la nit.
• Hi reg amb aspersors que mullen el carril bici.

Més problemes dectectats:

•  A Rambla del Celler i al Passeig de Francesc Macià vaig veure una senyalització horitzontal de cedir el pas mal col·locada que semblava que la bici havia de cedir el pas als cotxes en els passos de bicis. Enretirant aquesta senyalització les bicis realment a qui cedien el pas seria als vianants que creuen.
• Al passeig de Francesc Macià faltaven passos de bicicleta per anar al carrer de la Creu i al Monestir.

De forma més genèrica també he vist:

• Falta de connexió de carrils bici que converteix alguns trams en poc útils.
• Falta de senyalització ciclista i en especial de catifes vermelles en els passos de bicicleta.
• Quan els carrils bici s'acaben s'hauria de facilitar la incorporació a la calçada.
• Alguns carrils tenen jardineres (i vegetació) i vèrtexs perillosos i no guarden les distàncies de seguretat.
• Algunes reixes de desguàs obertes perilloses.
• No he vist cap mesura de priorització de la bici: zones d'aturada avançada, semàfors amb prioritat per a ciclistes, etc.

Enquestes ciclistes

Aquests dies hi ha un parell d'enquestes ciclistes que val la pena respondre perquè tinguin en compte l'opinió del col·lectiu ciclista:

•  El BACC impulsa una enquesta per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona per conèixer l'opinió dels usuaris sobre la xarxa ciclista barcelonina.
• I la Saboga està duent a terme una enquesta d'hàbits ciclistes que incentiva amb el sorteig de dues rutes turístiques en bici per a dues persones al Penedès.

Bicicleta elèctrica GoCycle

La bici elèctrica GoCycle destaca pel seu disseny innovador, però tecnològicament cal destacar-ne un pes dels més lleugers, uns 15,6 kg, i uns controls totalment electrònics al manillar, fins i tot per canviar les marxes del seu canvi intern de 3 velocitats.

Algunes característiques més:

• Autonomia de fins a 64 km/h
• Frens hidràulics
• Si detecta una disminució de velocitat important, canvia de marxa automàticament.
• Cadena segellada sense manteniment
• Quadre de magnesi

El seu punt feble (a part del preu) és que el plegat no és trivial i un cop plegada no es pot transportar còmodament si no tens la maleta on s'encaixa. Així doncs, és una bici elèctrica, però l'etiqueta plegable l'hauríem de deixar entre cometes.

La bici es ven sense una sèrie d'accessoris que s'adquireixen  per separat i que incrementen el preu: maleta, parafangs, peu per aguantar-la, etc.

Sembla que a principis de l'any vinent, es comercialitzarà una nova versió més econòmica que tindrà un manillar més convencional i on l'electrònica serà únicament per controlar el tipus d'assistència i no per canviar les marxes.

Brussels Express: documental sobre bici-missatgers a Brusel·les

Brusel·les és una de els ciutats més congestionades d'Europa amb un trànsit ciclista que amb prou feines arriba al 4% (us parlava de la seva infraestructura aquí). Contrasta amb moltes altres ciutats belgues, especialment les flamenques, on les bicis no tenen res a envejar la veïna Holanda.

Com comentava aquest matí Esther Anaya en el Congrés de la Bicicleta presentant aquest vídeo, això és el que veuen els polítics europeus, i per tant no estaria de més donar bon exemple per la resta d'Europa!

Brussels Express from Sander Vandenbroucke on Vimeo.

A punt de començar el 4t Congrés de la Bicicleta

Dijous comença a Sant Cugat la quarta edició del Congrés de la Bicicleta.
Hi hauran ponències i xerrades al voltant de la bicicleta urbana amb especial èmfasis en la bicicleta com a sector econòmic per tant s'entrarà en temes com el turisme, l'oci, l'esport en bicicleta, models de negoci basats en la bicicleta, etc.

Trobareu el programa al web del congŕes, on a més a més podreu seguir en directe les ponències.

Com ja va sent costum, també es presentarà l'última enquesta sobre l'ús de la bicicleta.

Monty E-50: els últims models elèctrics de Monty

Si l'altre dia vaig descobrir les elèctriques de BH, avui he volgut fer una ullada a les Monty per veure si havien fet també canvis i veig que sí.

Veig que per exemple han tret els nous models E-50 i E-49 amb canvis interns de 7 velocitats. En el cas de l'E-50 (model de la foto), la principal novetat i innovació és que la bateria va camuflada al protector de la cadena de manera que és molt discreta. En l'E-49 la bateria va al portaequipatges i així sembla que hi ha un canvi de disseny respecte models anteriors que els portaven darrera la tija del seient.

De totes maneres, no entenc com aquests nous models declaren una autonomia de només 50 km quan el model E-48 (apunt de fa 2 anys) declara una autonomia de 110 km i un temps de càrrega també inferior.

A grans trets i comparant amb BH diria que Monty ofereix bons acabats (porten més temps) i preus més ajustats, però carregadors molt més lents i autonomies una mica més baixes, segurament també més sinceres.

En tot cas, veig que aquest mercat està molt dinàmic i estem veient molts nous dissenys i força innovació. Si cliqueu a l'etiqueta bicicleta elèctrica podeu veure altres ressenyes que he anat fent.

Bicicletes clàssiques Cinzia de fabricació italiana

CINZIA és un fabricant italià de bicicletes que té diversos models de bicicletes urbanes, i d'elles, n'hi ha unes quantes de tall clàssic.

Semblen bicis senzilles i pel que he vist amb preus assequibles en consonància (entre 160 i 260€).

Algunes d'elles incorporen el portaequipatges davanter que trobo que és un detall estètic diferenciador. 

El model Bombi (a sota) incorpora un canvi intern de 3 velocitats Shimano Nexus que trobo imprescindible, ja que per Barcelona un sol pinyó no és acceptable.

Què els hi falta? Doncs al ser bicis senzilles els hi falten components de més qualitat, però a nivell pràctic els llums podrien funcionar amb una dinamo de boixa i es podria incorporar una tanca de seguretat a la roda de darrera.

La UE revisarà la legislació sobre contaminació atmosfèrica

Un nou informe sobre la qualitat de l'aire de l'Agència Europea del Medi Ambient i la Setmana Europea de la Mobilitat han estat les excuses per recordar que una gran part de la població Europea que viu en zones urbanes està exposada a nivells de contaminació molt superiors als que serien recomanables per la salut humana.

En un nota de premsa de la Comissió Europea (traduïda al català per la Saboga), el Comissari de Medi Ambient indica que s'està revisant la legislació europea i dóna a entendre s'endurirà per tal d'harmonitzar-la o acostar-la a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut. També declararà l'any 2013, any de l'aire.

La nota de premsa recorda que les últimes investigacions apunten a que aquesta qualitat de l'aire està escurçant l'esperança de vida dels europeus fins a 2 anys i fa un repàs dels principals contaminants en joc i la seva afectació a la població.

Per mi, la notícia està en que la legislació molt probablement s'endurirà i en el fet de que a l'àrea de Barcelona no es compleix ni amb la legislació actual.

He trobat 2 diaris que en parlen:

• La Vanguardia 24/9/2012
• El País 24/9/2012

Noves elèctriques de BH

Sembla que ens els últims anys BH ha incorporat uns quants models a la seva gama de bicicletes elèctriques convertint-la en una de les games més extenses que he vist mai. Hi ha bicis plegables, de ciutat, de passeig, de carretera o fins i tot BTTs.

Neo Volt Sport

Els usos més normals per una plegable són els de ciutat i per tant aquest és el model que crec que es ven més o en tot cas també les plegables pel fet que al desar-les ocupen menys espai. Són sobretot aquestes les que he estat mirant i he vist que BH ofereix característiques més innovadores, sobretot per la gamma més alta que també s'ha de dir que arriba preus molt elevats. 

Destacaria:

• En molts casos integra la bateria al quadre. No és nou, però és interessant.
• Tot tipus de bicis, diverses marques de bateria conegudes, traccions a davant o a darrera i fins a 4 posicions diferents de la bateria segons el model.
• Fins a 12 nivells d'assistència.
• Autonomies entre 90 i 150 km.
• Canvi interns de fins a 8 velocitats en alguns models.

De la bici de gamma més alta, la Neo Nitro, destacaria que:

Neo Nitro

• Reaprofita la frenada per recarregar la bateria
• El motor és més potent del necessari i la limitació de potència que obliga la legislació el fa més silenciós.
• Hi ha un mode en el que no cal pedalar i circules a 6 km/h.
• Vida útil de la bateria Samsung al 100% 35.000 km. Després reté el 80% de la seva carrega.
• Autonomia de fins a 90 km/h
• Possibilitat d'afegir-hi un sistema anti-robatori amb GPS i posant una targeta SIM dins el quadre.
• Possibilitat d'afegir un mecanisme Bluetooth per tenir el teu mòbil al manillar i comunicar-te amb la bici usant una aplicació específica.
• Possibilitat d'alimentar els llums amb la bateria
• Possibilitat d'usar un motor més potent (no homologat com a bici) que permet mantenir l'autonomia, però agafar velocitats de 45 km/h o 20 km/h sense pedalar.

Com veieu els de BH s'han posat les piles!

Continuen les curses de transport i la bici continua guanyant

La bici continua traient bons temps en les curses de transport on participa. A Lleida s'ha cel·lebrat la segona cursa metropolitana i des de 8 municipis propers els participants han viatjat fins a Lleida. Sembla que la bici només ha participat en una de les curses (suposo que per la distància), però ha arribat amb 7 minuts d'avantatge respecte al cotxe.

Cursa de Girona, foto de la PTP

A la cursa de Girona hi han hagut 3 itineraris, en 2 ha participat la bici i ha guanyat. Res de nou. Només destacaria que en un dels itineraris la distància era de 17 km i que s'ha utilitzat una bici de carretera, tot i així, la bici ha arribat 4 minuts abans que el cotxe.

En aquestes curses metropolitanes, un cop més, es posa de manifest la necessitat de crear carrils bici també metropolitans que interconnectin municipis. Tot i que la bici és òptima per desplaçaments de fins a uns 8 km, ho pot ser per a desplaçaments majors i els ciclistes un cop acostumats a desplaçaments curts, acostumen a trobar acceptables i convenients desplaçaments en bici bastant més llargs.

Visita guiada als carrils bici de l'Hospitalet i BiciEsmorza 2012

Dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible de l'Hospitalet, l'entitat la Saboga organitza dues activitats gratuïtes:

• Dimarts, una visita als carrils bici de l'Hospitalet
• Divendres, una operació Ring-Ring, el BiciEsmorza: donaran esmorzar i obsequis a tots els ciclistes que hi passin.

La bici guanya de calaix a la cursa de l'Hospitalet

Si fa uns dies us comentava els resultats de la cursa de transport de Barcelona, ahir es va cel·lebrar la cursa de l'Hospitalet, que a diferencia de Barcelona, tenia diverses sortides, però un punt de pas comú que obligava a aparcar cotxes i fer transbords.

Els resultats no presenten cap gran sorpresa. La bici guanya o queda en les primeres posicions en totes les curses i edicions cel·lebrades!

Avui mateix la bici ho ha tornat a demostrar en la cursa de transports escolar que s'ha cel·lebrat a Lleida. Les bicis han estat les guanyadores, per davant fins i tot dels poc previsors equips de TV3!

Ruta la Sentiu - Puig de les Agulles - Sant Climent

Ruta en BTT pel Garraf partint de la plana del delta entre Castelldefels i Gavà, pujant les rampes del purgatori, arribant al puig de les Agulles i tornant per Begues, Sant Climent i Viladecans.

Bassa i font prop de la Sentiu

Distància i desnivell: 27 km, +690 m

Accés: des de Castelldefels per la carretera C-245 en direcció a Gavà fins a la cruïlla del Tanatori. Des de Gavà es pot accedir per la mateixa carretera o bé per la carretera de la Sentiu o els camins paral·lels.

Descripció:

Partim de la carretera C-245 entre Castelldefels i Gavà. A la cruïlla del Tanatori surt una pista de terra en direcció al Garraf. Passada una porta deixarem la pista principal per agafar-ne una a mà esquerra. Passarem per diversos vivers i zones boscoses fins a sortir a la carretera de la Sentiu. Continuarem per la carretera de la Sentiu o paral·lels a la carretera en direcció Castelldefels i en un corba agafarem un carrer de 2 carrils que en pujada ens dirigeix cap a la muntanya.

Cruïlla de can Vinyes

Vistes del Delta havent passat el purgatori

El carrer es converteix en pista al deixar les últimes cases de la urbanització. Poc després ens trobem una cadena que tanca la pista i un poc més endavant una font i una bassa (vegeu foto). Continuem i ja en pujada passem per davant de Can Dardena i d'alguns camps abandonats. Quan la pista torna a planejar arribem a  una cruïlla just a la porta de Can Vinyes (vegeu foto). Girarem per agafar la pista de l'esquerra i a uns 60 metres agafarem una altra pista a ma dreta que puja amb força.

Ens trobem a les primeres rampes del que popularment anomenen el Purgatori (1,7 km i +200 m). El pitjor ve al principi i a mesura que pugem trobem trossos més plans entre rampa i rampa. Ja bastant amunt passarem per les restes de Can Tardà amb bones vistes de tota la vall i l'altre cantó amb el castell d'Eramprunyà o el mas de Can Bassoles. També veurem el puig de les Agulles, la torre de vigilància de la Desfeta o part del delta del Llobregat i la seva costa.

Cruïlla a la Clota

Poc després arribem a les restes del que havia estat un camp de tir des d'on crec que també feien pràctiques de punteria fins a l'altre vessant de la vall! Per sort això ha passat a la història i podem continuar tranquil·lament deixant una pista a ma dreta que va a l'abocador (vall de Sant Joan) i agafant una pista a l'esquerra que després de pujar uns metres comença un petit descens. Un cop al fons de la vall la pista gira i torna a pujar deixant a ma dreta una bassa d'incendis.

Creu al coll de la Clota

La pista voreja el massís del puig de les Agulles i més aviat planeja fins a pujar fins al coll i els plans de la Clota (vegeu fotos).

Pujada al Puig de les Agulles
Sortint del coll de la Clota agafem la primera pista a ma esquerra. La pujada és suau i comença fent forces esses per després planejar cap a l'oest i descendir lleugerament cap al nord per després anar tornar a l'oest i trobar una cruïlla on girant a l'esquerra en dirigirem cap al cim. Són uns 2,5 km i +150 m de desnivell positiu que val  la pena fer gaudir de bones vistes en totes direccions! El descens el farem pel mateix camí.

Continuant cap a la Rectoria i Sant Climent
Tornant al coll de la clota, agafarem la pista més marcada que en direcció nord i nord-est es dirigeix cap a Begues. Deixarem una pista a la dreta que va a la Desfeta i després d'una cadena agafarem la pista de la dreta. Pujarem lleugerament per dins el bosc i després de passar un mas en ruïnes ens enfilarem fins a dalt d'un coll i continuarem rectes travessant el camí que careneja. Baixarem, travessarem uns camps i agafarem una pista a l'esquerra que ens dura fins a la carretera de Begues.

La pista de terra vermellós

Anant fins a la rotonda entrarem al barri de la rectoria i el travessarem per anar a buscar la carretera de Torrelles. La carretera de Torrelles és una pista forestal asfaltada que baixa amb força. Anirem atents perquè en mig km trobarem una pista de terra vermellosa a ma dreta i l'agafarem. La pista baixa amb força i haurem de vigilar amb els profunds solcs que s'hi formen.

Després de la baixada arribarem a un collet amb una cruïlla. Si no coneixeu la zona, us recomano que continueu rectes en pujada cap al mas de Can Bruguera i després continueu cap a la dreta seguint la carena fins a l'ermita del Roser ja que segurament és la ruta amb millors vistes (vegeu aquesta ressenya). Jo en canvi, com que ja ho coneixia, vaig triar la pista de la dreta que descendeix una mica i va resseguint la vall de la riera de Salom per acabar sortint al cementiri de Sant Climent.

De Sant Climent a Viladecans seguirem la carretera i en arribar a Viladecans podem anar a l'esquerra per anar a buscar el carril bici que ressegueix la riera de Sant Climent.


Alternatives i més informació:

• La tornada de Begues a Sant Climent (tal i com us comento) la podeu fer seguint aquesta ruta.
• Podeu tancar la ruta pel delta del Llobregat amb aquest itinerari.
• Aquesta altra ruta a peu (i poc ciclable) comparteix part de l'itinerari.
• Al barri de la Rectoria de Begues hi ha un parell d'Esglésies i un mirador, el mirador del Mur, que només obre en caps de setmana, però que ofereix molt bones vistes.

Mapa:


Vegeu Gavà - Puig de les Agulles - Sant Climent en un mapa més gran

De Calonge al Dolmen de la Cova d'en Daina

Ruta sobre asfalt pel massís de les Gavarres que es pot complementar amb una ruta sobre terra per veure monuments megalítics i arbres monumentals.

Dolmen de la Cova d'en Daina

Distància i desnivell: 26 km +370 m

Descripció:

Sortim de Calonge per la carretera GIV-6612 en direcció a Romanyà de la Selva. El primer tram de carretera pot ser una mica més transitat, però aviat deixem les urbanitzacions i ja amb més tranquil·litat entrem a la vall dels Molins (passarem pel costat d'almenys 4 molins). Els bosc mediterrani i les alzines sureres ens acompanyaran tot el camí, també en els últims 4 km de pujada fins al dolmen de la Cova d'en Daina que trobarem indicat a mà dreta.

En aquest punt, si la vostra bici ho permet us proposo seguir part de la ruta dels Gegants, un petit camí (de terra, però ciclable) que enllaça el dolmen amb altres monuments megalítics i alguns arbres monumentals. Per exemple, podem deixar la visita al dolmen pel final i creuar la carretera seguint els indicadors i en baixada acostar-nos a la Cista, al suro de l'Almeda (una alzina surera monumental, la més gran de Catalunya) i a la font del Prat.

Suro de l'Almeda

Des d'aquí ens podríem acostar a Romanyà i visitar la seva església pre-romànica de Sant Martí (s.X) i tornar per carretera fins a trobar el cementeri (on hi ha enterrada l'escriptora Mercè Rodoreda). Pel costat del cementiri podem tornar a agafar la ruta dels gegants i arribar fins al dolmen de la Cova d'en Daina.

La tornada la faríem altra vegada per la mateixa carretera fins a Calonge.


Jo he fet únicament la ruta dels Gegants del Bosc a peu i la carretera en cotxe, per tant és una ruta que tinc pendent!

Més informació:

• Ruta dels gegants del bosc

Mapa:


Vegeu Calonge - Romayà de la Selva - Ruta dels Gegants del Bosc en un mapa més gran.

Resultats de la IX Cursa de transports de Barcelona

La bici es continua imposant com la solució més ràpida, econòmica i sostenible dins de la mobilitat urbana any rere any. Ahir es va cel·lebrar la IX edició de la Cursa de transports de Barcelona i un cop més, en velocitat, la bici va encapçalar les primeres posicions en tots els desplaçaments, juntament amb els patinadors i amb les motos, que tot i que igualen en molts casos les bicis, tenen un cost econòmic i ambiental molt elevat.

www.btvnoticies.cat

Més informació i resultats:

• La IX Cursa de transports de Barcelona: la mobilitat sostenible segueix al capdavant

Properes curses:

• 20 de setembre (18h), cursa de transports a l'Hospitalet
• 28 de setembre (9:45), cursa de transports metropolitana

Animeu-vos a participar! Què no quedin trajectes en bici per cobrir! Demostrem que la bici és més ràpida!

Volta per la riera de Rellinars

Itinerari circular a peu al voltant de la riera de Rellinars al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 

Riera de Rellinars

Distància, desnivell i dificultat: 5-8 km i +100 o +200 m segons l'itinerari, dificultat baixa.

Accés: en cotxe des de la C-55 des de Castellbell o des de Terrassa (per la ctra. de Rellinars, la B-211). Un cop a Rellinars baixem cap a la riera fins a l'església de Sant Pere i Sant Fermí on podem aparcar.

Ruta curta (5 km +100 m):

Sortim des de l'església de Sant Pere i Sant Fermí i agafem la pista que remunta la vall paralel·la a la riera seguint el GR-5 i el sender SL-C-55 que més o menys anirem seguint tota l'estona. En uns 300 metres trobarem un camí a la dreta que és el que us proposo que utilitzeu a la tornada. Un poc després passarem per damunt de la balma de l'Endaló (hi podem baixar per un caminet). I seguint un tros mes arribarem a les fonts.

Balma de l'Endaló

Les fonts de Rellinars és una petita zona recreativa amb taules entre la riera i diverses fonts que ragen en fila.

Continuarem per la pista amb lleugera pujada i deixarem a ma dreta una presa de formigó i el camí que farem servir a la tornada. A l'esquerra també deixarem un sender i continuarem per la pista que es fa més estreta i s'allunya a poc a poc de la riera per entrar en un torrent paral·lel (torrent d'en Roca).

Fonts de Rellinars

La pista acaba al fons del torrent, però uns metres abans hi ha un sender a ma dreta que creua el torrent i torna per l'altre cantó del barranc. El sender va girant fins a tornar altre cop a la riera de Rellinars i creuar-la. El camí s'enfilarà per l'altre cantó fins a la pista. Si anem a l'esquerra ens podem acostar a la font de Carlets i si anem cap a la dreta de seguida trobarem el sender de tornada. Des de la font de Carlets podem arribar-nos fins a la font del Brull. Només hem de seguir remuntant la riera per la pista i agafar una pista que creua a la riera. En poc metres, un sender ens acostarà a la riera i a la font que es troba al costat del llit de la riera.

La tornada la fem pel marge esquerre de la riera per un sender senyalitzat i força ample. Trobarem diversos camins que baixen a la riera, però no baixarem fins al moment de creuar-la i sortir a l'altre cantó just al punt on hi ha la presa de formigó.

Font de Carlets

Agafarem la pista de l'anada en sentit contrari fins a les fonts de Rellinars i allà agafarem un sender que recorre un petit canal que recull l'aigua de les fonts. Anirem molt propers a la pista fins arribar a la zona de la balma de l'Endaló. Després el sender creua un  pontet per acostar-se altre vegada a la pista i acabar-hi desembocant ja molt a prop del punt de sortida.

En el mapa adjunt en blau trobareu la ruta realitzada des de la font de Carlets perquè és accessible en cotxe. En vermell trobareu els enllaços per sortir del punt d'inici suggerit i arribar també a la font del Brull.

Ruta llarga (8 km +200 m):

Sortim des de l'església de Sant Pere i Sant Fermí i agafem la pista que remunta la vall paralel·la a la riera seguint el GR-5 i el sender SL-C-55. En un 300 metres, trobem un camí a la dreta que va prop de la riera i que ens durà prop de la Balma de l'Endaló i poc després a les fonts de Rellinars. Continuarem remuntant la riera per la pista i en passar la presa creuarem la riera per continuar per la riba contrària. El camí es converteix en pista i creuem la riera a la font de Carlets. Continuem per la pista que gira cap al nord i en pujada deixa la riera. Pugem fins a unes cases, les Boades Velles i les Boades.

Continuem per pista cap al nord i deixem una pista a la dreta. Seguirem el GR-5. En arribar a un dipòsit d'aigua (font de les Boades), continuem per un sender en direcció sud-oest. En arribar a les Cases (en ruïnes), continuem per pista que anem combinant amb algunes dreceres senyalitzades com a GR. Sortirem a damunt de la Balma i girarem a la dreta per tornar al punt d'inici.


Ho podeu combinar també amb:

• Volta per la pedra seca de Rellinars (6 km +180 m)

Ciclabilitat:

Els camins són tots bastant pedalables i el trams on haurem de baixar de la bici seran curts. Com a ruta en bici és massa curta, fins i tot combinant-la amb la de la pedra seca. La zona és molt maca, si puc, hi tornaré algun dia amb la bici! Si feu l'aproximació des de Castellbel i el Vilar per carretera (un 7-8 km) o des de Monistrol de Montserrat allargareu una mica la ruta.

Mapa:


Vegeu Volta per la riera de Rellinars en un mapa més gran

Antònia Font:Per jo i tots es ciclistes

Antònia Font ens avança un primer single del seu nou disc Vostè és aquí i que distribuirà a partir de l'octubre. El single que durà menys de 2 minuts es diu Per jo i tots es ciclistes i forma part de les 40 cançons que formen part del nou àlbum.

En parlen a Enderrock, Time Out, Vilaweb o el diari Ara.

Rodant pel carrer Tarragona: algunes reflexions aplicables a tota la ciutat

L'altre dia vaig anar de Sants Estació fins a un pavelló de la Fira de Barcelona a plaça Espanya en bici i tot i que el carril bici del carrer Tarragona i els espais de vianants de Sants Estació i l'avinguda Maria Cristina van fer el fet, vaig trobar que les infraestructures eren una mica justetes, antigues, poc pràctiques, mal connectades i s'abusava massa d'espais que haurien de ser dels vianants.

És una zona per on hi passo sovint fent altres trajectes i que em serveix d'exemple per parlar de les infraestructures ciclistes de Barcelona. Anem per pams:

Sants Estació

• El carril bici del carrer Tarragona hauria d'arribar fins a la porta de l'estació i no ho fa.
• Pel cantó de la plaça de Sants passa exactament el mateix.
• Hi ha molt espai dedicat al cotxe, al taxi i al transport públic i les bicis han d'anar per l'espai de vianants, sortejant, entre d'altres, graons, mobiliaris i evidentment vianants. 

Carrer Tarragona

• És un carrer molt ample, però el carril bici va per la vorera. En alguns punts, entre el carril bici i les terrasses dels bars no hi ha massa espai pels vianants.
• Molts passos de vianants i bicicletes podrien ser elevats ja que molts carrers que travessen són secundaris. En bici, les rampes dels passos de vianants són com una muntanya russa.

Plaça Espanya

• És un caos.
• S'ha resolt per vorera la connexió de Tarragona i Paral·lel, però la carretera de Sants, la Gran Via cap a l'Hospitalet i Rius i Taulet no estan ben connectats ni tenen cap senyalització.

Avinguda Reina Maria Cristina

• Anar pel mig de la calçada és incòmode perquè hi ha carril bus i bussos aparcats en doble fila a la part baixa.
• Anar per les amples voreres és incòmode perquè hi ha algun trams de petites llambordes que et fan tremolar tota la bici.
• L'amplada de l'avinguda permet en un futur reformar-la sense masses problemes.

Reflexions finals

On vull anar a parar? Doncs que aquest tram il·lustra molt bé les mancances de la xarxa ciclista barcelonina: mala connexió, abús de voreres, falta de senyalització, falta de prioritat ciclista, etc.

Com pot ser que un centre d'atracció de viatges com l'estació de Sants no tinguin un carril bici fins a la porta? Aquesta situació és repeteix en molt punts de la ciutat que atrauen molts viatges.

Ens hem quedat amb la catifa vermella i 4 senyals més per a bicicletes i d'aquí no passem, no avancem. Les zones d'aturada avançada per a bicicletes van desaparèixer, els semàfors per a donar prioritat a la bici no existeixen, les ones verdes semafòriques adaptades a la bici tampoc i la legislació no canvia i no afavoreix una conducció de la bici més europea.