3.5.13

Aparcant sota cobert

Amb la inestabilitat meteorològica dels últims dies aparcar sota teulada era una bona garantia de no trobar-se la bici mullada.

A casa nostra ni plou tant sovint ni hi ha gaires aparcaments que garanteixin que no es mulli la bici, però sempre es troben petits racons...


2.5.13

La bicicleta elèctrica és perillosa?

Arran de l'apunt sobre la bicicleta elèctrica a la Xina, volia entrar en el debat sobre la perillositat de la bicicleta elèctrica a casa nostra. Evidentment, no és la bici, sinó el ciclista, però els 25 km/h que
agafen les bicis elèctriques són incompatibles amb la convivència amb els vianants.

Mentre a la calçada la bici elèctrica dóna una gran seguretat perquè ens permet una arrancada ràpida i perquè ens dóna velocitat en condicions on la bicicleta convencional no podria (pujades i accelerades ràpides), a la vorera, alguns ciclistes amb bici elèctrica no regulen el nivell d'assistència i van a velocitats massa elevades.

Actualment, la bici elèctrica és encara testimonial a les nostres ciutats, però tot sembla indicar que en veurem forces en els propers anys. D'altra banda, diversos vehicles elèctrics no homologats circulen per les voreres i els carrils bici sense gaire regulació legal i poden agafar velocitats força elevades.

En tot cas, aquest és encara un debat incipient. Esperem que amb el temps, les infraestructures ciclistes millorin i la presència de les bicis a la vorera sigui testimonial.

Vegeu també:

29.4.13

La bici elèctrica a la Xina

Picture by timquijano http://www.flickr.com/photos/timquijano/5441527624/A la Xina en els últims anys han experimentat un auge de la bicicleta elèctrica acompanyat d'un desgavell en la seva regulació i com a conseqüència hi hagut un augment d'accidents amb bicicletes elèctriques implicades. A final de 2012, s'estimava que hi havien 180 milions de bicis elèctriques circulant per la Xina.
Picture by Blese http://www.flickr.com/photos/blese/6038212634/ Picture by Marcboon http://www.flickr.com/photos/marcboon/5392361057/Tot i que hi ha una llei des del 1999 que regula i limita la velocitat màxima en 20 km/h i el pes màxim en 40 kg, s'estaven fabricant bicis elèctriques que arribaven a més velocitat. Un dels models més populars arribava als 35-40 km/h i pesava 50 kg.

A la pràctica aquestes bicicletes es convertien en ciclomotors tant en l'estètica com en l'ús, ja que és habitual usar-los per transportar mercaderies i més d'un passatger.

A nivell de seguretat vial, el fet d'agafar velocitats elevades amb un pes important, uns frens poc preparats i afegint-li la silenciosa tracció elèctrica havia fet augmentar considerablement els accidents de trànsit i com que a la pràctica són bicis i no tenen matrícula també era habitual que el ciclista implicat es fugués amb certes garanties de no ser enxampat.

Sembla que la situació en els últims 2 anys s'ha reconduït una mica i tot i que hi ha ciutats en que s'han prohibit les bicis elèctriques, ara hi ha més control en la seva fabricació.

A la Xina, a diferència de països occidentals, els nous usuaris de la bicicleta elèctrica venen majoritàriament de la moto i el ciclomotor que cerquen una alternativa més econòmica. Com sabeu a la Xina, a més a més, hi ha greus problemes de contaminació atmosfèrica i els vehicles elèctrics es veuen com una de les solucions.

En els següent enllaços podeu ampliar aquesta informació i en l'últim també parlen del mercat del plom, usat en les primeres bateries de les bicis elèctriques:

24.4.13

Interessant reportatge sobre la bici a TVE

Un dels reportatges més interessants que he vist en els últims temps sobre la bici urbana. És un reportatge divulgatiu en positiu i recull l'evolució de les infraestructures a Barcelona o el Bicing i també el tema del casc. El reportatge parla sobretot de Barcelona i la majoria d'entrevistats són d'aquí.

El reportatge el trobareu entre els minuts 8:40 i 21:00:

22.4.13

Pirinexus: l'aposta pel cicloturisme

S'ha presentat recentment la xarxa cicloturística transfronterera Pirinexus que consisteix en la unió de les vies verdes gironines existents amb trams de nova construcció formant una anella entre l'Empordà i la Catalunya Nord de 353 km.

En concret, es connecten les vies verdes existents entre Ripoll, Olot, Girona i Sant Feliu de Guíxols pels 2 extrems:
  • Pel Pirineu es crea un enllaç per Molló cap a la Catalunya Nord i cap a la seva costa.
  • Per la Costa Brava, s'enllaça Sant Feliu de Guíxols amb la via verda del tren petit i s'aprofita la xarxa cicloturista de l'Empordà per crear un ramal que creua la frontera a el Pertús.
Diversos ramals complementen el l'anell principal:
  • El més important és el que surt prop del Pertús i a Argelers on una via verda litoral ens permet recórrer des del Bacarès a l'extrem nord fins a Colliure a l'extrem sud.
  • Des de Sant Joan de les Abadesses es pot continuar per la via verda del ferro i del carbó fins a Gombrèn per un extrem i fins a Ogassa per l'altre.
  • Un petit ramal entra a Sant Feliu de Guíxols des de Castell d'Aro.
Sembla que la senyalització de la xarxa ha estat completada, però ara falta anar millorant els camins perquè tinguin la qualitat de les vies verdes gironines.

Per seguir aquesta nova xarxa s'ha editat un extensa guia Guia Pirinexus (PDF, 21MB) i un web amb informació detallada de l'itinerari i el seu entorn (patrimoni cultural, ambiental i allotjaments).

18.4.13

Els articles del codi de circulació més oblidats

Un repàs d'alguns punts de la normativa que crec que donen peu a més confusions.

Avançament de bicicletes

Per avançar bicicletes només cal deixar 1'5 metres de distància lateral, que hi hagi visibilitat i assegurar-se que no vingui ningú en sentit contrari i, per tant, que l'avançament es pugui fer sense perill. Tampoc es pot avançar una bici si en ve una altra en sentit contrari, tot i que aquesta última circuli pel voral.

Molts conductors s'obliden que les bicicletes es poden avançar en línia contínua o quan està prohibit l'avançament (article 37).

També hi ha dubtes en la circulació de bicicletes en grup i en paral·lel, es pot fer legalment en carretera (articles 15 i 20, respectivament).

Ciclistes que circulen en grup

Quan els ciclistes circulen en grup se'ls ha de considerar un sol vehicle, tot i que hi hagi petits espais entre ells. Això s'ha de tenir en compte en cruïlles i rotondes i respectar la prioritat de pas de tot el grup, tot i que es tingui prioritat o que el semàfor hagi canviat haurem d'esperar que tot el grup acabi de passar.

Prioritats en les rotondes

Les rotondes donen força maldecaps i són especialment perilloses pels ciclistes, per tant intentarem facilitar la seva circulació i no tallar la trajectòria del ciclista.

Si no s'indica el contrari, els vehicles que circulen dins de la rotonda tenen prioritat per sobre dels que hi volen accedir.

Si la rotonda té 2 carrils de circulació (o més) qui té prioritat? El que circula per dins o el que circula per fora? La pregunta està mal formulada, ningú té més "prioritat", el que hi ha són dues maniobres diferents: la d'entrada/sortida a la rotonda i la de canvi de carril quan es circula per un carril intern.

Per l'entrada a la rotonda ja sabem que la prioritat és per qui ja circula per la rotonda. A la sortida, si anem per fora sortirem també pel carril de més a la dreta.

Si anem pel carril intern de la rotonda, hem de tenir clar que realitzarem una entrada, un canvi de carril i per sortir realitzarem un altre canvi de carril i la sortida. Per tant, al sortir (i per tant al canviar de carril) no podem tallar el pas als vehicles que ja circulen pel carril exterior. D'altra banda, al sortir de la rotonda haurem de situar-nos al carril de l'esquerra (si n'hi ha 2).

Si al sortir de la rotonda no ho fem pel carril que toca, haurem de cedir el pas als vehicles que circulen per aquell carril.

15.4.13

Volta en bici: Lles - Vall de la Llosa - Coborriu - Lles

Us proposo aquest circuit que combina pistes asfaltades i pistes de terra, bons paisatges i la possibilitat d'ampliar la ruta ascendint la vall de la Llosa.

Distància i desnivell: 20 km +530 m
Viliella i la vall de la Llosa des de la Collada

Descripció:

Sortim de davant de l'església de Lles per la carretera en direcció al refugi de Cap de Rec. Als 500 metres trobem una pista asfaltada que serà el camí de tornada, nosaltres continuem l'ascens fins a trobar una nova pista a mà dreta sense asfaltar (km 2,4). Continuem aquesta pista fins a una collada i després comencem el descens fins al poble de Viliella.

Salt del Molí
Creuem Viliella i abans de sortir del poble agafem la pista de la Vall de la Llosa tot seguint el sender GR-11. La pista descendirà fins al trencall que baixa al Salt del Molí i després torna ascendir fins a Cal Jan de la Llosa on passarem entre dos edificacions per creuar el riu per un pont i iniciar el descens pel vessant contrari de la vall tot seguint el Camí dels Bons Homes (GR-107).

La nova pista descendeix fins passat la zona del Molí del Salt i després ascendeix una mica per tornar a descendir en desembocar a la carretera molt a prop de Coborriu de la Llosa. Nosaltres girem a la dreta i agafem la carretera en direcció a Lles. La carretera torna a entrar a la vall de la Llosa i descendeix fins al fons de la vall. Després de creuar el riu caldrà remuntar el vessant contrari de la vall fins a una cruïlla on deixarem a la dreta la carretera de Viliella i continuarem cap a l'esquerre cap a Lles sense possibilitats de pèrdua.

Mapa:



Alternatives:
  • Us recomano allargar aquesta ruta ascendint un tros més de la vall de la Llosa tot seguint el Camí dels Bons Homes. És ciclable fins a la zona de prat Xuixirà.
  • Si no coneixeu el salt del Molí és interessant acostar-s'hi. Hi podreu baixar tant pel camí d'anada com el de tornada.
Vegeu també:

Revolights, una il·luminació innovadora per a bicis urbanes

En podeu trobar tots els detalls a Revolights.com. Tenen una autonomia de 4 hores, una instal·lació entretinguda i un preu una mica elevat, però la il·luminació que ofereixen és molt interessant.

 

12.4.13

La suor, l'excusa quan ve la calor.

Si a l'hivern l'excusa més freqüent per no anar en bici és el fred i la pluja, a l'estiu l'excusa perfecte és la calor i la suor. Ara que ve el bon temps, potser és un bon moment per tornar a trencar mites. Parlem de suor.

Ciclistes cercant l'ombra sota d'un arbre
No tothom sua igual, però no podem usar la suor com a excusa, només cal mirar els ciclistes urbans de les nostres ciutats, què van suats a l'estiu? No, o almenys no més que una persona que va a peu, en cotxe o en transport públic.

La suor és un mecanisme per regular la temperatura corporal. Si fem un exercici elevat suarem, per tant si no volem suar només cal anar més a poc a poc i a les pujades encara més fent ús de les marxes. Segons el nostre metabolisme, la nostra condició física i les condicions ambientals, suarem més o menys.

A l'estiu, al pedalar aconseguim que ens toqui l'aire i això en ajuda a dissipar la calor més que en altres mitjans de transport. Però també és aconsellable que quan ens acostem al nostre destí reduïm la velocitat progressivament, si no volem començar a suar de cop quan parem.

Consells
  • No correu i abans d'arribar al vostre destí afluixeu el ritme.
  • Eviteu portar una motxilla a l'esquena. Useu en tot cas bosses, alforges o cistelles subjectades al manillar o al porta-equipatges.
  • Begueu aigua (que no sigui freda) per ajudar a rehidratar-vos.
  • Feu servir desodorant (si us plau!). 
  • Useu roba transpirable.
  • Porteu una mica de roba de recanvi o guardeu-ne una mica a la feina pel dia que la necessiteu.
  • Cerqueu itineraris amb ombra (si és possible).
Llegiu també:
Més informació:

9.4.13

El turisme en un escenari de petroli car

En un escenari econòmic i energètic proper desplaçar-se serà més car i això pot tenir repercussions molt importants en el model actual de turisme. És una una reflexió que faig des de fa temps en àmbits privats i que encara no havia compartit al blog.

El final del petroli barat

La majoria d'experts apunten que ja hem sobrepassat el "peak-oil" i que la demanda de petroli al món continuarà creixent pel desenvolupament de països com la Xina i en canvi l'oferta a mig termini no creixerà ni decreixerà, però sí augmentaran els costos d'extracció. Resumint, es pot preveure un augment significatiu del preu dels carburants a mig termini.

Una mobilitat basada en el petroli sense alternatives

La mobilitat s'emporta la part més important del nostre consum energètic i aquesta es basa casi exclusivament en el petroli. L'alternativa del cotxe elèctric per si sola no és viable energèticament (d'on treiem l'electricitat?) ni tecnològicament (autonomia, emmagatzemament, etc.).

El turisme i l'oci basat en el cotxe i l'avió

El model turístic català es basa en un turista que es desplaça majoritàriament en vehicle privat (turisme intern) o en avió (turisme estranger). Amb un augment significatiu del preu dels carburants tot els transports es poden veure afectats i aquest augment de cost dels desplaçament pot alterar sensiblement els hàbits de consum en el turisme.

8.4.13

Passejades i excursions per la Cerdanya

Bassa de la Comabella
Estany de l'Orri
Basses de Gallisà
Recull de passejades i excursions curtes a peu per a fer en família i amb nens petits per diverses zones de la Cerdanya.

No són ressenyes exhaustives i les distàncies aproximades que s'indiquen són d'anada si no es diu el contrari. En general, es poden fer a l'hivern amb seguretat segons les condicions de la neu.

Caminant per la vall de Pi

Del poble de Pi surt una pista cap al cadí que ascendeix per la vall del mateix nom. A partir de l'àrea recreativa de l'Agre la circulació en cotxe està prohibida. Des d'aquest punt podem remuntar la vall fins a sota la Roca Foradada (2,5 km +150m) o si volem caminar més podem continuar fins al refugi de Gònec (5,5 km +400m).
També podem començar des del poble mateix.

Seguint el riu Ridolaina

La carretera entre Sant Eulàlia de Nerellà i Montellà creua el riu Ridolaina, d'allà surt una pista que ascendeix la vall creuant el riu diverses vegades. Podem ascendir fins a la Molina de Ridolaina (2 km +130m). Vegeu el mapa.

Quan el riu porta molta aigua, creuar-lo es torna una mica més complicat.

Passeig per la vall de la Llosa

Circuit de 3 km ampliable. Vegeu la ressenya.

Basses de Gallissà

Sortint de Bellver cap a Pi trobarem una pista que ens durà a les basses de Gallissà. Des d'allà podem fer una volta d'1,5 km passant entre les 3 basses, veient el riu Segre i pujant al turó de Gallissà per tenir bones vistes de la vall.

5.4.13

Passejada per la vall de la Llosa

Una passejada a peu per descobrir la Vall de la Llosa (la Cerdanya). Vegeu també l'apunt  la vall de la Llosa on hi ha un recull de fotos i un petit vídeo.

Distància i característiques: 5,6 km, +250m, pista i algun tram de pista encimentada en algunes pujades. Fàcil i adaptable en distància.

Accés: des del poble de Viliella agafem una pista que segueix el GR-11 fins a trobar un camí a mà dreta que baixa al salt del Molí.

Descripció:
Us proposo començar aquest passeig visitant el bonic salt d'aigua del Molí per després pujar a l'altre vessant de la vall i remuntar-la pel Camí dels Bons Homes (GR-106). Passarem prop de Cal Gasconet (on podríem retallar si només volem fer un passeig molt curt) i després trobarem una cruïlla per anar a Cal Jan, però si voleu conèixer una mica més la vall us proposo continuar pujant vall amunt.

Passarem una barrera i poc després ens podríem desviar, creuar el riu i visitar les restes de l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels i el castell de la Llosa. Si continuem una mica més amunt podem arribar fins a la barraca de pedra (vegeu foto).

4.4.13

Nou itinerari pel Delta de l'Ebre: la façana fluvial de Deltebre

He descobert un nou itinerari oficial al Parc Natural del Delta de l'Ebre, es tracta de l'itinerari número 9 (PDF) que transcorre pel marge esquerre del riu al terme municipal de Deltebre.

La proposta és realitzar un poc més de 6 km de la façana fluvial de Deltebre que d'anada i tornada ja sumen més de 12 km.

Camí de Sirga del Delta (itinerari 8)
Entenc que aquest recorregut formarà part en un futur de la prolongació de la via verda del Baix Ebre de Tortosa cap a la desembocadura de l'Ebre.

Aquest itinerari també és combinable amb d'altres, per exemple creuant el pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja per agafar l'itinerari 8 (PDF), el camí de Sirga de l'Ebre (vegeu foto), que recorre la façana fluvial pel marge dret d'Amposta fins a la desembocadura.

Més informació:

3.4.13

La ruta de la Tordera

La Tordera a Sant Esteve de Palautordera
El delta de la Tordera
15 pobles del Maresme, la Selva i el Vallès s'han unit per tirar endavant una via verda que els uneixi tot seguint la Tordera des del seu naixement al Montseny fins la seva desembocadura entre Blanes i Malgrat. Hi hauria també un ramal alternatiu que seguiria la riera d'Arbúcies i un seguit d'itineraris circulars per descobrir el territori per on passaria aquest camí.

El projecte, que data de 2010, resta mig aturat per falta de finançament i els municipis intenten tirar-lo endavant de forma individual.

i podeu veure el projecte (PDF) que posa èmfasi en els beneficis econòmics d'una via verda d'aquestes característiques.

És una llàstima que per falta d'un finançament adequat aquests projectes que dinamitzarien molt el territori i que a la vegada crearien infraestructures de comunicació local triguin molt de temps en implementar-se i sovint amb infraestructures una mica precàries.

Vaig conèixer el delta del Tordera fa un parell d'anys i em va sorprendre gratament la zona. També conec una mica el Montseny i crec que la ruta promet, de fet, ja estava mirant de com enllaçar el coll de Sant Marçal amb Arbúcies per fer una circular...

2.4.13

Oulu, la capital mundial de la bicicleta a l'hivern

M'ha arribat avui aquest reportatge sobre la ciutat finesa d'Oulu i com que justament abans de Setmana Santa us parlava d'una altra ciutat escandinava, la ciutat sueca de Malmö, crec que serà una bona manera de reprendre el fil després d'aquesta setmana de descans.

Mireu els vídeos i seguiu l'enllaç:


21.3.13

La bici a Malmö, Suècia

Què n'aprenguin! Un repàs de les infraestructures ciclistes i les polítiques de promoció de la bicicleta d'aquesta ciutat sueca: 

M'ha fet gràcia això de que a l'hivern tenen un clima "relativament" temperat, el que està clar és que nosaltres no ens podem escudar amb el clima!

Aquest vídeo mostra com una ciutat (si hi ha voluntat política) pot anar aplicant polítiques per afavorir l'ús de la bici i aquestes polítiques, infraestructures i solucions urbanístiques són conegudes i són les mateixes a tot arreu on s'ha volgut impulsar la bici. Una llista ràpida d'algunes de les coses que surten en el vídeo: 
  • Zones d'aturada avançada en semàfors (bicycle boxes)
  • Passos subterranis i ponts per a bicicletes
  • Semàfors ciclistes amb detectors de bicicletes
  • Il·luminació nocturna pensant en la bici
  • Retol·lació dels carrers en els passos subterranis
  • Retol·lació informativa per orientar els ciclistes
  • Baranes ciclistes en punts d'aturada de ciclistes
  • Campanyes de promoció de l'ús de la bici
  • Promoció de l'ús de la bicicleta per anar a les escoles

19.3.13

Característiques avançades del MyTracks

Des de que vaig fer un apunt introductori del MyTracks, l'aplicació per a mòbils Android ha tret noves versions i jo he entrat més a fons en les configuracions avançades de l'aplicació. Així doncs, he decidit publicar un nou apunt amb més detalls de l'aplicació que complementin l'apunt original.

Tracks amb colors segons la velocitat

A la configuració, si anem a l'apartat "Mapa", trobem l'opció de que els tracks en surtin de colors segons la nostra velocitat. Podem especificar uns llindars estàtics (especificar una velocitat llintar) o dinàmics (especificar un percentatge de variació de la velocitat).

Notificacions per veu

A l'apartat "Enregistrament" tenim l'opció d'especificar cada quan volem rebre una notificació de veu. En corredors, és pràctic posar-ho cada km per saber el ritme que portem, però de moment la informació que ens dóna del MyTracks no és gaire configurable i a més a més la veu és únicament en anglès.

En aquest mateix apartat, també podem configurar cada quan volem marcar en el mapa els punts parcials de manera que després tinguem encara més informació de la ruta. Jo aquí també ho faig cada km. Podríem dir que es pot usar per tenir el temps de volta.

18.3.13

Analitzant el carril bici de Marina

Un petit anàlisi i unes quantes propostes per millorar el carril bici del carrer Marina de Barcelona entre la Meridiana i el passeig Marítim. Com sabeu, el carril bici fa poc ha canviat la seva configuració passant de 2 carrils unidireccionals adossats a la mitjana de l'avinguda a un sol carril bidireccional adossat a la mitjana en sentit de baixada (cap al mar).

Amplada

Com a molts carrils bici de la ciutat, l'amplada és insuficient, tant per donar cabuda a bicicletes de càrrega (com la de la primera foto), com pel que fa a les distàncies de seguretat laterals.

La cruïlla amb l'avinguda Icària

Ja era una cruïlla digne d'estudi fa temps quan hi havia 2 carrils bici unidireccionals, però ara, és encara més estreta (vegeu les dues últimes fotos). Hi ha poques solucions per un encreuament de 2 carrils bici bidireccionals en tant poc espai i tenint en compte que per fer girs cal esperar un semàfor verd. Per sort o per desgràcia els ciclistes intentem evitar el paviment de l'avinguda Icària i podem tenir alternatives pels carrer Salvador Espriu i Ramon Turró. Això fa, que no hi hagin masses ciclistes que s'hagin d'esperar al mig d'aquesta cruïlla.

Més cruïlles

Podríem parlar de la cruïlla amb el nou carril bidireccional de Ramon Turró, però podríem generalitzar que hi ha un problema en la majoria de cruïlles quan el ciclista que circula per Marina vol girar a esquerra o dreta. L'actual configuració afavoreix que els ciclistes agafin el pas de vianants i vagin a les voreres.

També és perillosa la incorporació al carril bici de Marina pels passos de vianants, perquè al incorporar-te per davant del semàfor, pot semblar que es té llum verda per continuar per Marina quan realment es té llum vermella. Hi ha petits semàfors per evitar això, però en alguns casos estan fosos.

Connexions sense prioritat en ambdós extrems

Tant a la rotonda amb la Meridiana com en arribar al carrer Salvador Espriu, la bici deixa de tenir prioritat i els itineraris de connexió transcorren per voreres amb conflictes diversos.

15.3.13

El carril bici no és per córrer!



Totes les fotos són del carril bici de Marina a excepció de la segona que és del passeig de circumval·lació. La penúltima és més antiga i la vaig publicar quan Marina tenia doble carril bici unidireccional.

14.3.13

Reparar punxades sense pegats

Reparació de punxades amb herba:

Calella ofereix cursos pels ciclistes infractors

Aquesta setmana hem sabut que la policia local de Calella (Maresme) ha començat a multar els ciclistes que infringien la normativa municipal que prohibeix la circulació de bicicletes en determinades zones de vianants del municipi.

No conec Calella i no puc opinar sobre aquesta normativa, no sé si hi ha alternatives vàlides pels ciclistes, franges horàries on sí es permet la circulació, etc. Però el que sí m'ha semblat destacable és el fet de que els ciclistes infractors tenen la possibilitat de commutar la sanció, per l'assistència a una xerrada informativa sobre normativa de trànsit i seguretat viària relacionada amb l'ús de la bicicleta impartida per la policia local.

Sembla que de moment només és aquest mes i pels ciclistes infractors no reincidents, però em sembla una molt bona iniciativa perquè fa èmfasis en l'educació i no en la sanció.

13.3.13

Interès públic o interès particular?

Potser pensar que l'obligatorietat del casc respon a un interès particular d'algun lobby seria molt malpensat i agosarat, però amb el límit de 130 km/h seríem ingenus si penséssim que es persegueix agilitzar la mobilitat. Els 130 són dolents per l'economia en un moment molt crític i els experts creuen que repercutirà en un augment de l'accidentalitat i en la gravetat dels accidents. Interès públic?

I què passa amb el casc? Qui li dóna suport? Només uns polítics que vetllen per la nostra salut?

Tots els col·lectius ciclistes s'oposen al casc, també l'europeu i aquests dies hi comencen ha haver reaccions d'altres institucions:

12.3.13

Barretes energètiques casolanes

En presència encara les puc millorar bastant!
Començo una nova secció del bloc amb aquesta recepta per esportistes: barretes energètiques de civada i mel.

Les postres no són la meva especialitat, sobretot perquè a mi m'agrada experimentar i posar quantitats a ull i normalment això dóna mals resultats amb pastisseria i similars, però amb les barretes energètiques podeu provar forces coses i inspirar-vos amb els enllaços que us afegeixo i que suggereixen afegir poma, fruita o farina, entre d'altres.

Començo doncs, amb aquesta recepte de barretes pels qui els agradi molt la mel i millor per esportistes que cremin les calories que aporten!

Ingredients:
  • 175g de mantega
  • 150g de mel
  • 50g de sucre morè
  • 250g de flocs de civada petits
Preparació:

Fonem la mantega, el sucre i la mel al bany maria. Quan la barreja estigui ben desfeta hi afegim els flocs de civada i ho barregem tot perquè els cereals quedin ben impregnats.

Preparem una safata per posar al forn amb un paper vegetal (no useu paper d'alumini que s'enganxa molt). Escampem la barreja en la safata de manera que quedi una capa uniforme d'un dit d'amplada.

Escalfem el forn a 170-180 graus i després hi posem la safata uns 20 minuts.

Ho treurem del forn i senyalarem la forma de les barretes de manera que quan estigui fred del tot puguem acabar de tallar-les.

Val la pena afegir a la barreja inicial fruits secs com panses (com la de la foto), pinyons, nous, també podeu experimentar amb coco ratllat, fruita a trossets o xocolata a trossets que es poden incorporar quan la safata acaba de sortir del forn empenyent-los amb el dit dins de les barretes!

8.3.13

Espero que sigui per ocultar la mediocritat...


Espero que tot això del casc sigui per tapar la mediocritat del nou reglament de circulació. Espero que ho estiguin fent perquè bolquem tots els nostres esforços en lluitar contra l'obligatorietat del casc i no en criticar la resta de reglament que no contempla cap de les propostes dels col·lectius ciclistes. Espero que al final treguin això del casc i ens quedem amb un reglament mediocre, però que corregeix algunes incongruències respectes a l'anterior.

De totes maneres, si em feu triar entre el nou esborrany amb l'obligatorietat del casc o el reglament actual, em quedo amb el reglament actual, ja que l'obligatorietat del casc va associada amb una disminució de l'ús de la bici i a la vegada amb un augment de la mortalitat.

Avui, la directora de la DGT, preguntada pel casc, ha parlat de 5.000 lesionats cerebrals. No sé d'on surten aquestes xifres i m'agradaria veure els estudis que relacionen el casc amb la reducció de la mortalitat i accidentalitat, ja que la majoria d'estudis relacionen l'obligatorietat del casc amb una disminució dels ciclistes i un augment de la mortalitat. Actualització: vegeu comentaris de Conbici respecte a les declaracions de la directora de la DGT

He fet una selecció d'apunts sobre el casc i la normativa, però tingueu en compte que alguns fan referència a l'esborrany de l'anterior govern que era molt més europeu i que per l'avançament electoral no es va aprovar:

Tràiler del documental Ciao Pirla!

El cantant del grup Delafé y las Flores Azules realitza un viatge en bici des de Barcelona fins a prop de Milà per portar les cendres del seu pare. Una bicicleta, la música, el viatge, reflexions personals... Bon ingredients per un curtmetratge.

  

Una entrevista als Matins de TV3 on ho explica:

6.3.13

Entre 2 mars: de Llançà a Ondarribia en BTT

Documental d'una travessa dels Pirineus en BTT de Llançà a Ondarribia:


Entre 2 mars" és una pel·lícula amateur, dirigida i rodada pel mateix protagonista, on uneix les seves tres grans passions: la muntanya, la bicicleta i el vídeo, en una solitària i enriquidora travessa pels Pirineus, començant a Llançà i finalitzant a Hondarribia.

5.3.13

Més aplicacions per a mòbil i una mica d'anàlisi

Ja us he parlat del MyTracks que és l'aplicació per Android que utilitzo habitualment per a enregistrar o seguir rutes amb el GPS del mòbil. Tot i així, he estat mirant i provant altres aplicacions, però en el fons totes ofereixen més o menys el mateix i només poden tenir certes variacions que segons els nostres gustos ens acabin fent decantar per una o per una altra.

A continuació us parlo de diversos aspectes a tenir en compte a l'hora de triar l'aplicació.

Anuncis de veu
Algun programes ofereixen anuncis de veu a intervals de temps o distància programada. Això és útil, per exemple, per saber el ritme que portes quan vas corrent. Com que els anuncis de veu de MyTracks no m'acaben de convèncer/funcionar, he provat l'Endomondo que molts corredors tenim configurat perquè cada km ens digui el temps i el ritme que portem.

Els mapes
La majoria d'aplicacions fan servir els mapes de Google, però n'hi algunes que no o que no mostren en el mòbil la ruta amb gaire detall.

Les estadístiques
Les dades al mòbil en algunes aplicacions són una mica limitades i has d'anar al web per veure-les amb més detall.

4.3.13

Vídeo de la 1a Marato i Mitja Marato de les Vies Verdes de Girona


Algunes parts de la filmació de la cursa són aèries usant aquests helicòpters. També usaven càmeres GoPro per aconseguir altres perspectives.

1.3.13

La desestacionalització del turisme amb la via verda de Girona

Ja he parlat diverses vegades del beneficis econòmics del cicloturisme o els esdeveniments esportius. Avui us en poso alguns exemples.
Tàndems de lloguer a Sant Feliu de Guíxols

Com ja sabeu, el cap de setmana passat vaig fer la Marató de la Via Verda, una nova proposta del Consorci de les Vies Verdes de Girona.

Com que calia recollir el dorsal i els autocars que ens portaven de Sant Feliu de Guíxols fins a Girona sortien a les 7h del matí vam decidir fer nit a Sant Feliu de Guíxols. De fet, també hi vam sopar i després de la cursa també vam fer un bon àpat! I posats a comptar, a Girona també hi vam fer un cafè de bon matí!

A més d'aquestes despeses individuals dels corredors, les sortides de Girona (la Marató) i Llagostera (la 1/2 Marató), i l'arribada a Sant Feliu de Guíxols van mobilitzar una sèrie de gent, serveis i infraestructures per l'ocasió que també han generat uns beneficis al territori.

En definitiva, les inversions públiques en patrocinar i difondre aquesta prova esportiva han tingut una repercussió econòmica en el territori en plena temporada baixa. Hi ha estudis que quantifiquen aquests impactes econòmics per algunes competicions esportives. En alguns casos, també s'aconsegueix molt de turisme estranger, un punt on potser la Marató de les Vies Verdes hi pot treballar en properes edicions. Penseu que la Marató de Barcelona té un 40% d'estrangers i estem parlant de 19.507 inscrits l'any 2012. Ho sigui que de mercat, n'hi ha!