19.7.16

Endolls per recarregar bicicletes elèctriques als trens alemanys

Fa temps, parlant de les tendències de la bicicleta elèctrica, ja us explicava que Alemanya n'encapçalava les vendes a Europa. A Alemanya hi hagut un boom en la venda de bicicletes elèctriques:
  • Al 2011, se'n van vendre 310.000 (increment del 55% respecte 2010).
  • Al 2014, un 11% de les bicicletes venudes eren elèctriques (increment del 8% respecte 2013, vegeu font)
  • Al 2014, DHL Deutsche Post (correus privatitzat) tenia unes 6.000 bicicletes elèctriques en servei.
  • Sembla que les vendes són més elevades a les zones muntanyoses del sud d'Alemanya.
I aquesta introducció és per ensenyar-vos els endolls que els trens alemanys de curta-mitja distància tenen als vagons on es porten les bicis per poder recarregar les bicicletes elèctriques. En veure això, el meu primer pensament ha estat per Renfe i el seu desastrós servei. No m'imagino aquests endolls als trens de Renfe! Potser quan siguem independents i els trens tinguin un finançament decent? Potser als FGC?

En tot cas, em sembla una bona política facilitar la recàrrega de les bicicletes elèctriques dins d'una política integral de promoció de la bicicleta. Cal dir també, que la bicicleta a Alemanya paga bitllet tant al tren com al bus.

18.7.16

Dades de la mobiltat a Barcelona del 2015

Un any més, l'Ajuntament de Barcelona publica les dades de mobilitat referent a l'any anterior, el 2015. I un any més, les comentaré fixant-me en la bicicleta.

La bicicleta torna a ser el mitjà de transport que més augmenta durant el 2015, un 6,29%. Ara es realitzen uns 10.000 viatges més que l'any anterior, però en aquest període han augmentat els desplaçaments i per tant l'augment en la quota modal és d'una dècima. Ara la bici representa l'1,8% de tots els desplaçaments, un 2,5% si només tinguéssim en compte els desplaçaments interns.

La tendència amb el Bicing es manté i baixen un 15% el nombre de desplaçaments. És a dir, la bicicleta privada augmenta i la bicicleta pública continua baixant i per les dades, podríem concloure fàcilment que ens els últims anys molts usuaris del Bicing s'han passat a la bici privada.

Un altre aspecte que sempre m'agrada repassar és l'accidentalitat. Hi ha un augment d'1,3% en els accidents, però com que els desplaçaments en bici han augmentat un 6,29%, la taxa d'accidents es redueix un any més, també hi ha una reducció de la taxa respecte l'any 2012 que acaba de confirmar la teoria que ens diu que a més bicicletes, menys accidents o el que en món anglosaxó en diuen safety in numbers. Si us heu perdut, només dir-vos que amb 10.000 nous viatges en bicicleta al dia, només hi han hagut 9 accidents més en bicicleta a l'any.

4.7.16

La velocitat de la bicicleta urbana

Foto d'un comptaquilòmetres extreta de la Wikipèdia de l'usuari Mnisawlpsa
He estat registrant diverses rutes urbanes amb GPS i també he agafat dades de curses de transport i amb tot això volia fer una petita radiografia de la velocitat real a que circulen les bicicletes i fer algunes reflexions sobre la política de mobilitat de Barcelona.

La velocitat mitjana de circulació segons el meu estudi està entre els 10 i els 16 km/h depenent del desnivell i de les aturades i frenades que calgui fer.

En baixades urbanes, en algun cas he arribat als 40 km/h, però en rutes planes la velocitat màxima es situa entre els 24 i els 34 km/h, però aquí és evident que això depèn de la forma física de cadascú i la bicicleta que es porti.

La bici no porta velocímetre si no te l'afegeixes, potser per això no ens queixem quan els carrers bici de Barcelona tenen una velocitat màxima de 30 km/h quan les bicicletes per ciutat rarament agafen aquesta velocitat si no hi ha baixada!

Per això, cal reflexionar sobre la convivència als carrers bici de Barcelona on actualment el límit de velocitat és 30 km/h:
  • Si hi ha més d'un carril, els vehicles a motor doblaran la velocitat a les bicicletes i si fa pujada, probablement, la triplicaran.
  • Els vehicles a motor tenen una expectativa de velocitat que es veu frustrada únicament per les bicicletes.
  • Només en baixada, la convivència és fluïda.

20.6.16

Si t'atures amb el cotxe, apaga el motor!

Una cosa que em toca bastant els nassos és la gent que s'espera amb el cotxe i deixa el motor en marxa. Això parteix d'alguns mites:
  • Els cotxes el ralentí no gasten: evidentment que gasten, poc, però gasten.
  • El cotxes s'espatllen d'engegar i parar: fals, els motors d'arrancada tradicionals ja fa anys que estan preparats per fer aquestes aturades.
  • La contaminació no afecta al conductor del cotxe: fals, els filtres que porten els cotxes no filtren els contaminants i per tant els conductors de cotxes estan contínuament exposats a la contaminació. A l'aturar-se, passats uns segons, els fums que surten del cotxe es dispersen pels voltants entrant també dins del cotxe.
De fet, molts cotxes moderns i híbrids porten sistemes tipus "Start & Stop"  pensats per aturar el cotxe sovint i així estalviar combustible.

El problemes de no aturar el cotxe els he resumit en el gràfic que acompanya aquest apunt. Són problemes que afecten al conductor, però també a tota la societat: contaminació, soroll i diners. M'agradaria fer una segona versió del gràfic en que quedés més clar que els fums afecten el propi conductor i així incidir més en aquesta deixadesa i aquest egoisme tant propis de la nostra societat.

15.6.16

Allunya't de la calçada!

Un petit consell de circulació tant a peu com en bici. Allunyeu-vos de la calçada sempre que pugueu per evitar respirar aire altament contaminat. 
Amb uns metres de distància, la qualitat de l'aire millora de forma dràstica.

Un cas on és fàcil allunyar-se de la calçada és quan espereu per creuar un pas de bicicletes i/o vianants (vegeu la foto).

Recordeu que els ciclistes acostumem a respirar més vegades per minut que altres usuaris de l'espai públic, per tant és important minimitzar l'exposició a l'aire més contaminat.

14.6.16

Nou carril bici al sud el passeig marítim de Castelldefels

Fa poques setmanes que s'han acabat els últims detalls del nou passeig marítim al sud de Castelldefels entre les Botigues de Sitges i l'av. de la República Argentina. Es tracta doncs d'1 km de passeig amb carril bici bidireccional a la vorera, però força segregat dels vianants.

Els punts forts de  la solució adoptada són:
  • Hi ha força espai pels vianants.
  • No hi ha aparcament al costat del carril bici.
  • Hi ha força segregació entre el carril bici i l'espai de vianants.
Els punts febles són:
  • El carril bici és estret.
  • El carril bici no té la separació lateral de seguretat necessària.

18.5.16

Orbea Katu

L'entrada al mercat de l'Orbea Katu l'any passat em va passar desapercebuda, però l'altre dia en vaig veure una pel carrer i vaig cercar informació. A primera vista, em recordava moltíssim a la Rabassa Nova i la veritat és que tenen moltes similituds, però com veureu, també tenen alguns detalls que em recorden les Brompton.

La Katu és una bicicleta urbana amb rodes de 20" i un quadre pensat per adaptar-se a qualsevol persona mitjançant una potència del manillar regulable. Hi ha 3 models que es diferencien en l'equipament i que varien entre els 359 i el 699 €. El model de la fotografia és el mes equipat i porta dinamo de boixa a la roda de davant i canvi intern de 3 velocitats a la roda de darrere. També porta una tanca de quadre, parafangs, cistella, un seient Brooks i suspensió a la tija del seient. Cal remarcar que la cistella davantera, va agafada al quadre (com les Brompton) i no al manillar, per tant, la càrrega no molesta ni domina el manillar. Com veieu, no li falta res. A més, hi ha algunes opcions més, com una cistella al darrere.

11.5.16

La Pantumacona

Fa anys que des d'aquest blog faig difusió de les masses crítiques, i en especial, la de Barcelona. En els últims 10 anys, la massa crítica barcelonina ha passat de quasi desaparèixer a tornar a revifar, atraure molts més ciclistes i fins i tot a estendre's per diversos municipis metropolitans (vegeu).

Aquest cap de setmana arriba a Barcelona una Massa Crítica extraordinària i molt especial: la Pantumacona. Es tracta d'una massa crítica que rebrà ciclistes d'arreu d'Espanya i molt probablement també d'altres països.

És una oportunitat única per reclamar més presència de la bicicleta a les ciutats, més inversió, més polítiques ciclistes, per donar suport a les polítiques ciclistes de Barcelona d'una forma crítica i per donar un impuls a la bici a tot Catalunya.

L'acte central del programa és la bicicletada o massa crítica que sortirà dissabte 14 a les 17:30 des d'Arc de Triomf.

10.5.16

Topades entre cotxes i bicicletes en carrers de prioritat invertida

Sembla que hi ha dubtes sobre les prioritats en carrers de prioritat invertida. Un carrer de prioritat invertida és aquell que té la calçada i la vorera al mateix nivell, la velocitat està limitada a un màxim de 20 km/h i normalment té la senyalització de "carrer residencial" (S-28). La senyalització de carrer residencial dóna la prioritat als vianants i permet jugar a la calçada, entre d'altres aspectes.
La part legal més interessant ve de l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles de Barcelona que en el seu article 10è dedicat a la bicicleta té aquests subpunts:
1. L'Alcaldia pot establir zones de prioritat invertida on les condicions de circulació de vehicles queden restringides a favor de la circulació de vianants. En aquestes zones, les bicicletes, els patins i els patinets gaudeixen de prioritat sobre la resta de vehicles, però no sobre els vianants. 
2.3.- Les bicicletes poden circular en ambdós sentits de la marxa als carrers de vianants, carrers residencials de velocitat màxima de 20 km/h i quan tingui plataforma única, excepte senyalització específica que ho prohibeixi.
S'entén per via urbana de plataforma única aquella que presenta un sol nivell arquitectònic o de rasant en el paviment entre la calçada i la vorera, malgrat els materials que integrin aquestes parts de la via presentin diferències.

9.5.16

3 iniciatives ciutadanes relacionades amb la bici a Barcelona

Millor accés a la Zona Franca en bici

Dimarts 10 de maig, hi ha una proposta per anar en bici de forma
conjunta a les 7:30 del matí.

Save our bikes!

Aquest grup d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) demanen aparcaments segurs. Si voleu subscriure la seva petició.

Més informació:  http://www.saveourbikes.org/

Aparcament segur al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Hi ha una altra petició per demanar aparcaments segurs de bicicletes al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

19.4.16

Amb ell gastaràs diners i acumularàs greix, amb ella cremaràs greix i estalviaràs diners

Avui celebro el Dia Mundial de la Bicicleta traduint al català aquest lema tant conegut que compara cotxes i bicicletes.

El gràfic original que he adaptat és aquest i podeu trobar més infografies que he fet aquí. Feu-les córrer!

15.4.16

Carrers 30 poc segurs o que transmeten poca seguretat

Aquest apunt s'havia de titular "Carrers 30 amb 2 carrils en un sentit? No gràcies!", però hi ha diverses tipologies de zones 30 de Barcelona que al meu entendre són poc segures. I ara, a més, es planteja fer carrils 30 i carrils 50 en grans avingudes.

El fons del problema és que no n'hi ha prou en senyalitzar el límit de velocitat de 30 km/h, cal fer-lo complir, per això calen mesures físiques, urbanístiques i coercitives que facin complir aquesta limitació de velocitat.

Un exemple de mala praxis són efectivament els carrer 30 de més d'un carril en un sentit. Aquest tipus de carrers afavoreixen la circulació a més alta velocitat i no donen sensació de seguretat als ciclistes.

Un segon exemple de mala praxis de cara a les bicicletes són els carrers 30 d'un sol sentit, però amb aparcament a ambdós costats. L'aparcament en ambdós costats requereix un calçada més ample i augmenta la perillositat del carrer, si a més, algun dels aparcaments és en bateria o semi-bateria, llavors la manca de visibilitat fa encara més perillós el carrer.

13.4.16

Terrassa: infraestructures ciclistes efectives i de baix cost

El meu últim pas per Terrassa m'ha servit per constatar que les ciutats metropolitanes també poden fer infraestructures ciclistes sense tenir grans pressupostos ni finançaments com el de Barcelona. A continuació un petit repàs!

Com veieu en aquestes primeres fotografies, un carril bici central no és segurament la millor opció per a la bicicleta, però tot i així, ens trobem que a cada cruïlla es preveu el gir a la dreta. No puc deixar de pensar en els carrils bici d'aquest estil de Barcelona que encara no preveuen els girs: Paral·lel, Marina, Passeig de Sant Joan, etc.
Carril bici adossat a la mitjana que preveu el gir a la dreta tant amb zones d'espera quan el semàfor és verd (1a foto) i zones d'aturada avançada quan el semàfor és vermell (2a foto).
Carril bici en sentit contrari a la circulació
Una altra solució que trobo prou encertada: compartir l'espai a la baixada i fer un carril bici de pujada en contrasentit. En baixada, les bicis no tenen problemes per compartir l'espai amb els cotxes perquè les velocitat s'igualen, en canvi de pujada cal un carril exclusiu i en aquest cas, només les bicis poden circular en aquest sentit (prioritzem les bicis). Probablement, tots preferiríem un carril bici de pujada segregat i sense aparcament, també s'ha de dir.

12.4.16

3 accessoris per a bicicletes Brompton

3 accessoris curiosos i més o menys pràctics per a bicicletes Brompton:
  • Mirall panoràmic: situat a la barra del quadre de la Brompton, es pot utilitzar de retrovisor baixant la vista, però cobreix poc els laterals.  En concret, aquest model és el Zefal 4720 i es subjecta amb una goma en tubs de 22 a 60 mm de diàmetre. A la Brompton hi encaixa pels pèls.
  • Pedal extraïble: és millor un pedal extraïble que un de plegable? Diuen que els plegables tenen una mica de joc i es perd energia al pedalar. Aquest model extraïble no té aquest problema i un cop extret es pot posar en un suport de plàstic que s'agafa al quadre perquè la bici ocupi menys un cop plegada.
  • Corretja per extreure la bossa: una petita corretja (en aquest cas de pell) ens permet treure més fàcilment les bosses davanteres de la Brompton. Aquest accessori és fàcil de fer usant des d'un senzill cordill lligat a un retall de pell i l'ajuda d'un cargol.

 



1.4.16

Curs obert de circulació urbana en bicicleta

Estreno una nova secció al blog, es tracta d'un curs obert de circulació urbana i segura en bicicleta. El repte ha estat recopilar de forma ordenada en una pàgina un conjunt d'informació que pugui servir de base teòrica per a qualsevol ciclista urbà que es vulgui formar de forma autodidacta i que serveixi:
  1. Per iniciar en la bici urbana a qualsevol ciclista novell
  2. Que doni elements a qualsevol ciclista experimentat per ser crític i prendre decisions en circulació amb consciència i criteri.
El curs anirà evolucionant i ara es pot fer el nucli del curs en unes dues hores.

Part pràctica?

Veureu que hi ha parts com els vídeos de circulació que donen peu a fer un debat en grup o altres parts com la normativa o com evitar accidents que són feixucs de llegir i entendre d'una tirada, per això un segon repte ha estat preparar un curs presencial i pràctic per parlar de tot això damunt de la bicicleta.

Una primera edició d'aquest curs es farà el 6 i el 8 d'abril de 17 a 20 h a Barcelona.

29.3.16

De Catalunya al Japó en bicicleta


He gaudit molt d'aquest Quadern de viatge, la narració del viatge en bicicleta (i també amb trams de transport públic) entre Catalunya (Salt, el Gironès) i el Japó que va fer en Xavier Corominas ara fa un parell d'anys.

No espereu un gran estil literari, però sí un estil planer, proper, amb molta reflexió personal i també general sobre la vida i la nostra societat. I sobretot, cicloturisme d'alforges real.  Segurament, el fet que en Xavier faci aquest viatge en plena maduresa, després de jubilar-se, fa que el llibre tingui tot aquest caire reflexiu, però també transmet la intensitat amb la que viu el moment.

A cadascú l'atrauen coses diferents i sovint ens emmirallem en les històries dels altres en uns aspectes o en altres. Jo em quedo amb aquest cicloturisme tranquil, amb aquest slow movement, en gaudir del viatge, amb la intensitat en que viu la vida i amb les reflexions que fa. He viatjat uns dies amb en Xavier hi he viscut intensament!

14.3.16

Per què la bicicleta?

A casa nostra, en enquestes, els ciclistes diuen que agafen la bici sobretot per: fer salut i esport, perquè és sostenible, perquè és un mitjà relaxant/còmode/agradable i perquè és ràpida. En menys mesura, els ciclistes també recorden que és molt econòmica.

Hi han molts motius per agafar la bici, aquests són menys coneguts:
  • Els ciclistes viuen més i millor que els no ciclistes.
  • El ciclista en mitjana respira menys contaminants que el conductor d'un cotxe.
  • La contaminació provoca 3.500 morts anuals a l'àrea de Barcelona.
  • Els nens/es que van en bici o a peu a l'escola estan més desperts i actius durant tot el dia.
  • Els treballadors que van en bicicleta rendeixen més que els que ho fan en cotxe.
  • El risc de patir un accident en bicicleta és molt baix si prenem certes precaucions i disminueix a mesura que augmenten el nombre de ciclistes.
A mi també m'agrada molt aquest resum de motius que va editar el BACC fa anys:
Econòmica: No hauràs de pagar benzina, ni aparcament
Saludable: 30 minuts diaris et mantindran en forma
Ràpida: Els embussos no t'afectaran
Pràctica: Només cal pujar-hi i pedalar
Silenciosa: L'únic transport que no fa soroll
Segura: Menys velocitat, més seguretat
Lleugera: Ocupa poc espai i no necessita grans infraestructures
Intermodal: Pots combinar-la amb el transport públic
I sobretot... GAUDEIXES PEDALANT.

L’ús excessiu del vehicle privat motoritzat és una de les principals causes del canvi climàtic, el soroll, l’ocupació de l’espai, l’accidentalitat i nombrosos problemes de salut.

La bicicleta és el mitjà de transport més ràpid i eficient a la ciutat, perquè les distàncies urbanes són curtes i fàcils de fer. La bicicleta, combinada amb el transport públic, és un vehicle també competitiu per a llargues distàncies. 
En conclusió, la bici és bona per tu, pel ciclista, i és bona per al conjunt de la societat. Cuides la teva salut, però també cuides la salut dels que t'envolten. La bicicleta ens pot ajudar a transformar les ciutats en espais molt més agradables rebaixant contaminació atmosfèrica i acústica, aconseguint una distribució més justa de l'espai urbà,  incentivant l'economia de proximitat, etc. En definitiva, la bici ens ajuda a resoldre problemes locals i globals i a més ho fem de forma agradable, perquè en això tots els ciclistes coincideixen, anar en bici és una forma de desplaçament molt agradable.

Quina normativa regula la circulació de bicicletes?

La norma bàsica que regula la circulació de vehicles és el conegut popularment com a codi de circulació, tot i que des de 1990 s'anomena Llei sobre el Trànsit, la Circulació de Vehicles i la Seguretat Vial. Aquesta llei es desenvolupa a través de reglaments com el Reglament General de Circulació, el Reglament General de Carreteres o Reglament General de Vehicles, entre d'altres.

Les ordenances municipals de circulació regulen la circulació a les ciutats, a cada ciutat pot ser diferent, però en general matisen o desenvolupen el "codi de circulació" i sovint s'escriuen adaptant models d'altres administracions públiques.

Vegeu la Guia ràpida a la normativa que afecta al ciclista que de fet recull tant els elements ciclistes de l'ordenança com els del codi de circulació.

Aquí tens un resum ràpid de les prioritats de pas.


Més informació:

Les prioritats de pas

Un repàs a les prioritats de pas que estableix el codi de circulació:
  • En les cruïlles cal fer cas als senyals de trànsit, sinó n'hi ha, els que vénen per la dreta tenen prioritat.
  • A les rotondes, els que circulen per dins tenen prioritat sobre el que hi volen entrar.
  • Els vehicles que circulen per una via pavimentada tenen prioritat sobre els vehicles que circulen per una via no pavimentada.
Prioritat entre senyals de diversos tipus (de + a - prioritari):
  1. Senyals i ordres dels policies
  2. Senyalització d'obres o circumstancial
  3. Semàfors
  4. Senyalització vertical
  5. Marques viàries
Els vehicles (inclosa la bici) tenen prioritat sobre els vianants a la calçada, excepte:
  • En els passos de vianants
  • Quan els vianants estan creuant un carrer i el vehicle està entrant al carrer
  • Quan els vianants circulen pel voral
  • Quan els vianants baixen d'un vehicle
  • En els carrers residencials 

Els ciclistes tenen prioritat de pas respecte la resta de vehicles en aquests casos:

  • Quan circulin per un carril bici, un pas de ciclistes o un voral ciclista senyalitzat.
  • Quan un vehicle giri per entrar a una altra via i hi hagi un ciclista circulant reglamentàriament (per exemple un contrasentit autoritzat).
  • Quan diversos ciclistes circulen en grup, quan el primer hagi accedit a una cruïlla o rotonda.

 

2.3.16

L'ordenança de circulació de Puigcerdà

Puigcerdà ha aprovat una nova ordenança de circulació que està en fase d'exposició pública. El seu article 42 referent a la bicicleta m'ha fet posar la pell de gallina. Com pot una ordenança urbana fer encara circular els ciclistes per la dreta de la calçada o fins i tot pel voral (si el carrer en tingués)?

Si algú s'anima a fer-hi al·legacions, ho pot fer fins el dia 24 de març.

Fent una lectura ràpida he vist:
Puigcerdà, Campanar de Santa Maria
Foto de Pere López CC-By-SA 3.0
  • No permet als ciclistes circular pel centre del carril, els fa circular enganxats a la vorera o pel voral si n'hi ha.
  • Obliga a utilitzar el carril bici sempre que hi sigui, tot i que pel nostre itinerari ens sigui més pràctic no usar-lo.
  • Replica el text estúpid del codi de circulació pel que fa a l'ús de remolcs en bicicletes i prohibeix el transport de persones i per tant el d'infants. Per què vols un remolc si només hi pots posar 5-7 kg?
  • Els vianants no poden travessar les places si no hi ha pas de vianants. La meva experiència és que a les ciutats hi falten molts passos de vianants!
Més informació:

26.2.16

Millores al carril bici de la Diagonal i consolidació del córrer en aquesta avinguda

De març a maig de 2016, s'executen unes obres de millora del carril bici de la Diagonal entre Francesc Macià i la Zona Universitària que s'aniran desenvolupant progressivament des de la plaça de Francesc Macià.

El tram que actualment ja té carril bici (Francesc Macià - Palau Reial) és on s'executaran les reformes més importants. Què bàsicament són:
  • Introducció d'un carril de "running"
  • Millora de totes les cruïlles per tenir passos de vianants i bicicletes ben diferenciats i accessibles (vegeu fotografia).
  • Millora del paviment
  • Senyalització horitzontal i vertical nova i eliminació d'obstacles diversos.
Restructuració del carril bici i introducció del carril running

De moment, només sabem que el carril bici i el carril running estaran segregats, seran bidireccionals i entre tots dos faran 4,80 metres d'amplada. A partir d'això, entenc que es reestructurarà l'espai actual del carril bici i que s'hi encabirà un carril per córrer perdent amplada del carril bici actual que té una amplada generosa pels estàndards de Barcelona.

Esperaré a tenir més informació de les amplades i el perfil d'aquests carrils. El carril bici bidireccional serà el tronc central i els runners aniran pels costats? Quines amplades i segregacions hi hauran? I els corredors que no vagin sols per on aniran? Aniran en fila índia o en paral·lel?

17.2.16

Inversions en infraestructures ciclistes de la Generalitat

Ciclista a Manresa pedalant cap a Santpedor
El Departament de Territori va anunciar ahir una bateria d'inversions en infraestructures ciclistes arreu de Catalunya. No tot és nou, molts projectes ja porten temps anunciats o fa temps que es reivindiquen o promouen des del territori, però ara alguns tenen data d'execució i alguns tindran un projecte executiu damunt de la taula a l'espera d'una nova inversió.

Ahir hi havia una de les reunions trimestrals de la mesa de la bicicleta i això va ser el desencadenant d'aquest anunci i també de la publicació del Baròmetre de la bicicleta 2015.

Hi ha un munt de petits trams de carril bici, via verda i itineraris de cicloturisme que s'impulsen (que no vol dir que s'executin). A vegades petites connexions metropolitanes i a vegades llargues rutes comarcals o que pertanyen a itineraris europeus com l'Eurovelo. La planificació és per la legislatura actual (amb una previsió de 18 mesos de durada), per tant parlem d'una planificació fins al 2018.  A continuació ho desglosso mantenint bastant el redactat de la nota de premsa:

Durant el 2016 licitarà les obres següents:

  • Via verda a l’entorn de la C-31 entre Vilamalla i Figueres (Alt Empordà): 4,9 km de longitud.
  • Via ciclista a la BV-5301 entre Santa Maria de Palautordera i l’estació de ferrocarril (Vallès Oriental): 1,9 km de longitud.
  • Un tram de la via ciclista del Ter.
En aquest període es redactaran set estudis i projectes que serviran per executar els carrils bici següents:
  • Carril bici del Maresme: s’ha començat a redactar un estudi previ per implantar un carril bici entre Badalona i Blanes, al llarg de 56 quilòmetres.
  • Carril bici en el viaducte de la C-31 entre Hospital de Bellvitge - el Prat de Llobregat (Barcelonès/Baix Llobregat): el projecte ja s’ha començat a redactar i inclou l’ampliació del pont per encabir un nou vial de 3 metres d’amplada per a vianants i bicicletes al llarg de 185 metres.
  • Carril bici de la Noguera Pallaresa, entre Sort i Rialp (Pallars Sobirà).
  • Carril bici entre Breda i l’estació de tren de Riells i Viabrea (La Selva).
  • Carril bici paral·lel a la T-323 entre Mont-roig del Camp i l’N-340 (Baix Camp).
  • Via verda de Santa Pau (GI-524) (La Garrotxa).
  • Carril bici entre Manresa i Santpedor per la BV-4501 (Bages).

16.2.16

Guia de com pedalar per Amsterdam de la mà d'un instructor ciclista


Una vídeo-guia en anglès i indispensable per a circular en bici per Amsterdam. El seus nombrosos trucs no et deixaran indiferent o com diuen des de l'organisme de turisme d'Amsterdam:
Pedalar per Amsterdam pot semblar una mica com pedalar per un camp de mines pels no iniciats. Per sort, l'instructor de la bici et donarà un cop de mà i et guiarà a través de les trampes i els perills de navegar per la ciutat sobre dues rodes. Mira aquesta pràctica vídeo-guia i aviat pedalaràs com un ciclista autòcton.

15.2.16

Les persones que anem en bici estimem la vida

Sobretot les que ho fem cada dia de forma quotidiana pels carrers de pobles i ciutats del nostre país, les que ho fem per convicció, com alternativa al cotxe o la moto, malgrat l’esforç que a vegades suposa, i malgrat el risc de compartir massa sovint la calçada amb actituds prepotents i temeràries darrera els volants.

Estimem la vida i precisament per això anem amb bici, fem millor la nostra vida i la de la resta de persones, incloses les que condueixen els vehicles que ens fan respirar les seves emissions i monopolitzen un espai públic que és de tots. I també la dels vianants, perquè la presència de ciclistes als carrers contribueix a moderar la velocitat del trànsit i a reduir el nombre i la gravetat dels accidents a les ciutats, les víctimes dels quals són moltes vegades vianants atropellats per cotxes que excedeixen els límits de velocitat. Estimem els fills i filles de tothom, perquè anant amb bici fem una ciutat més segura i saludable per tots els infants i contribuïm a la seva autonomia. I també estimem la nostra gent gran, perquè amb la nostra opció de mobilitat contribuïm a evitar malalties respiratòries i cardiovasculars que són 2 de les 3 principals causes de mortalitat.

Els qui anem en bici de forma quotidiana també som conscients de la fragilitat de la vida, doncs qualsevol petita incidència al costat de cotxes, motos i camions ens pot costar la vida, la fragilitat la sentim en pròpia pell cada dia. Per això els qui creiem en la bici com a opció de mobilitat quotidiana ens esforcem per adoptar hàbits de circulació que ens garanteixin la seguretat, i de la mateixa manera ens esforcem per evitar conductes que posin en risc la seguretat d’altres persones. Evitem circular per les voreres i des de les entitats d’usuaris de la bicicleta procurem que la resta de ciclistes tampoc ho facin. Doncs no és l’espai dels vianants que cal reduir, sinó el dels cotxes, l’ús massiu i acrític dels quals ha esdevingut un dels principals problemes dels nostres entorns urbans.

I és perquè estimem la vida, activament, involucrant-nos-hi cada dia amb els nostres hàbits personals de mobilitat, que quan aquesta màquina enginyosa i senzilla que és la bicicleta, la nostra eina per lluitar per una vida millor, per una malaurada i desafortunada circumstància acaba propiciant l’escapçament d’una vida, que també sentim intensament la tristesa i el dol.

Perquè els qui anem amb bici cada dia estimem la vida, estimem el carrer, estimem la gent, estimem les nostres ciutats i estimem el país, activament, com ho feia la Muriel.

Text de Benjamí Aguilar (Granollers Pedala) que han subscrit diverses entitats d'usuaris de la bicicleta

12.2.16

Vídeos per parlar de circulació urbana en bicicleta

En aquesta recopilació de vídeos podeu trobar de tot, primer 2 vídeos didàctics sobre circulació urbana en bicicleta. Posteriorment, he recopilat diversos vídeos que ens poden servir per reflexionar sobre diversos aspectes de la circulació en bici.

Amb bici a l'institut del BACC (8:05, en català, any 2009)


Circulant en bici amb seguretat de València en bici (7:02, en castellà, 2011)

9.2.16

Vocabulari sobre mobilitat

Vocabulari tècnic anglès - català sobre mobilitat que complementa el vocabulari bàsic anglès-català-castellà sobre bicicleta.

En alguns casos, s'inclouen definicions i també traduccions al castellà.

Els termes estan ordenats alfabèticament en anglès per cadascuna de les seccions: infraestructura, actors i mobilitat i circulació.

Infraestructura:
  • Advaced cycle stop line / bike box - zona d'aturada avançada de bicicletes -
  • Advanced stop line - Línia d'aturada avançada
  • Alternative route - ruta alternativa
  • Arrow direction sign / Arrow signals / Turn signal - senyals de direcció
  • Artery (also arterial road)
  • Asphalt / Asphalt concrete / Blacktop (US) - asfalt / formigó asfàltic / formigó bituminós
  • Asphalt paving - paviment asfaltat
  • Asphalt ramp - rampa asfaltada
  • Automated bicycle parking - aparcament automàtic de bicicletes
  • Bicycle storage room - garatge, sala per a bicis - garaje, cuarto para bicicletas 
  • Bike stand - aparcament/suport per a bicicletes - aparcamiento/soporte para bicicletas
  • Bollard - pilona o bol·lard (de ferro o acer)
  • Breakdown lane (US) / hard shoulder (UK) - voral pavimentat normalment d'autopistes (US) / voral pavimentat (UK) 
  • Broken line - línia discontínua 
  • Buffered bike lane - carril bici no segregat físicament, però amb un espai de seguretat.
  • Bus bay / turnout / pullout / lay by (UK) - parada d'autobús separada de la circulació
  • Bus shelter - marquesina o refugi d'autobús
  • Bus stop - parada de bus
  • Bus and cycle lane - carril bus-bici [compartit] - carril bus-bici [compartido]
  • Carriageway (UK) / roadway (US)/ driveway/ carriage track - calçada.
  • Centre reservation / median - mitjana 
  • Crossroad / Intersection - encreuament, intersecció, cruïlla.
  • Culvert - túnel que canalitza l'aigua d'un cantó a l'altre de la carretera. 
  • Cul-de-sac / Dead end - Cul de sac, carrer sense sortida.
  • Cycle parking - aparcament de bicicletes - aparcabicis, aparcamiento de bicicletas
  • Concrete - formigó
  • Concrete paving - paviment de formigó
  • Contraflow cycling - circulació en contra-sentit / contrasentit ciclista
  • Curb (US) - vegeu Kerb
  • Cycle track/lane - carril bici
  • Drain (Storm drain / Rain waterdrain / Gully hore) - embornal, desguàs 
  • Drainage - drenatge 
  • Driveway (US) / Drive - carrer [privat] cap a un edifici.
  • Dual carriageway (US divided highway) versus Single carriageway (US undivided highway) - carretera amb mitjana
  • Flashing [turn] [yellow] signals - semàfor [amb groc] intermitent [de gir]
  • Footpath - vegeu Sidewalk
  • Footway - vegeu Sidewalk
  • Gravel - grava 
  • Gutter (street/kurb gutter) - rigola (en carreteres canaló de desguàs) - rigol
  • Hard shoulder (UK) - voral pavimentat 
  • Hump - canvi de rasant - cambio de rasante
  • Island, traffic/channelizing/directional island - illot, refugi, illot de bifurcació - isleta.  (Approach nose or nose of island - nas o punta d'illot)
  • Junction - intersecció, cruïlla (vegeu Crossroads).
  • Kerb (UK) / curb (US) - vorada - bordillo
  • Linear route - ruta línial (no circular)
  • Loop - ruta circular
  • Median/ median strip /central reservation - mitjana
  • Milepost - fita quilomètrica
  • Milestone - fita (també les quilomètriques i les de pedra)
  • Multi-use trail - camí polivalent 
  • Over pass - pas elevat
  • Parking - aparcament 
  • Parking lot (US) / Car park (UK) - zona d'aparcament 
  • Patches - pegats
  • Pavement - paviment, calçada pavimentada, també vorera a UK i Atlantic US i Canada
  • Pavement markings -> Road makings
  • Pedestrian crossing - pas de vianants - paso de peatones
  • Pedestrian street - carrer de vianants 
  • Petrol station - gasolinera 
  • Recommended widths - amplades recomanades 
  • Refuge -> veure island
  • Retaining wall - mur de contenció
  • Rideable/Rideability - pedalable/pedabilitat (en català no hauríem de dir ciclable com en castellà).
  • Road - carretera/calçada - carretera/calzada
  • Road markings - senyalització horitzontal 
  • Roundabaout - rotonda - rotonda
  • Section - secció (trail section, etc.)
  • Separated cycle lane - carri bici segregat - carril bici separado
  • Separated cycle-footway - carril segregat per a ciclistes i vianants
  • Self-service bicycle hire system
  • Service road - carretera de servei
  • Service station - àrea de servei (no únicament una gasolinera)
  • Shoulder - voral (pavimentat o no) -> vegeu hard/soft shoulder i breakdown lane
  • Sidewalk (UK/Atlantic US)/ Footpath (US)/ Footway (UK)/ Pavement (US/CA) - vorera - acera
  • Single carriageway (UK) / undivided highway  (US) - carretera d'una sola calçada (sense mitjana separadora de calçades)
  • Singletrack - sender (camí per on hi passa una sola bici a la vegada). En alguns casos he vist també el terme doubletracks.
  • Soft shoulder - voral sense pavimentar
  • Solid line - línia contínua
  • Suggested cycle lane - itinerari ciclista recomanat - itinerario ciclista recomendado
  • Tarmac - normalment fa referència a asfalt
  • Tree pit - escocell (forat al voltant d'un arbre per a retenir l'aigua )
  • Truncated cycle track/lane - Carril bici sense continuïtat 
  • Turn signal / indicator (UK) - intermitent, senyal de direcció (turn signal)
  • Unpaved - sense pavimentar, de terra.
  • Verge - franja no pavimentada sovint amb herba al costat d'una vorera o calçada.
  • Walkway - un camí per caminar
  • Wheeling ramp / push ramp / runnel / bicycle stairway - rampa per a bicicletes - rampa para bicicletas
  • Zebra crosssing / crosswalk - pas de vianants
Actors
  • Motorist - conductor d'un vehicle a motor (atenció: no es pot traduir per motorista que en català seria només qui condueix una moto )
  • Biker - conductor de moto/ motorista, però també ciclista!
  • Citizen participation - participació ciutadana
  • Cyclist - ciclista
  • Pedestrian - vianant - peatón 
  • Stakeholder - Actor involucrat 
Mobilitat i circulació
  • Accident risk - Risc d'accident
  • Autonomous vehicles (vs human driven vehicle) - vehicles autònoms
  • Bicycle day - Dia de la bicicleta 
  • Bicycle lift - Ascensor per a bicicletes
  • Bicycle policy - política ciclista o de la bicicleta
  • Bicycle theft- robatori de bicicletes
  • Bicycle train / Cycling School Bus (CSB) - Bus en bici, bicibús
  • Black bicycle spot - punt negre per a les bicicletes  
  • Bypassing traffic signals - saltar-se el senyals de trànsit
  • Channelisation of cyclists - canalització de ciclistes
  • Children’s travel patterns - patrons dels desplaçaments dels infants 
  • Continuous cycle track - Itineraris ciclistes continus
  • Cycle action plan - pla de la bicicleta o pla d'acció ciclista
  • Cycle map - mapa d'itineraris per a la bicicleta
  • Cycle network - xarxa ciclista, xarxa d'itineraris per a la bicicleta 
  • Head-on collision/crash - xoc frontal
  • Main cycle routes - principals intineraris o rutes ciclistes / eixos ciclistes
  • Narrowing (lane narrowing) - fer més estret (un carril normalment com a mesura  de pacificació del trànsit)
  • Obstruction (lane obstruction) - obstrucció (d'un carril)
  • Overtake - avançar (vegeu també passing)
  • Parking space - lloc per aparcar 
  • Passing (zone, no-passing zone, passing permitted in both directions) - avançament
  • Rear collision / rear impact / rear-end collision / reach - col·lisió/envestida posterior - colisión/alcance
  • Roadworks - obres
  • Run-off-road crash - col·lisió per sortida de la via
  • Perceived risk - sensació de risc / risc percebut
  • Speed reducing measures - mesures de reducció de la velocitat
  • Snow-clearing - neteja de la neu
  • Traffic calming - pacificació del trànsit 
  • Traffic jam / obstruction / gridlock (US) - embús/embós/embotellament - atasco
  • Trailer truck (UK) / articulated lorry (UK) - camions articulats
  • Truck / lorry - camió
  • Turn on red  / Right on red (left in UK) - Gir en vermell, gir a la dreta en vermell
  • Urban development - desenvolupament urbà
  • Urban planning - planificació urbana 
  • Widening (lane widening) - eixamplament (d'un carril)

Més informació:
Última actualització: juny de 2025

4.2.16

Nous estàndards de carril bici a Barcelona

Sembla que hi ha progressos interessants en la manera de fer infraestructures ciclistes a Barcelona. El carril bici del carrer Marquès de Sentmenat (a les Corts) és un exemple d'algunes de les novetats que s'estant introduint:
  1. Més amples: els carrils bici bidireccionals ara són més amples i no comptabilitzen la rigola (la franja de desguàs).
  2. Més espai de segregació: s'utilitzen segregacions més amples i quan hi ha aparcaments es deixen distàncies de seguretat que permeten obrir portes de cotxes amb seguretat. També s'hi fan aparcaments de bicicleta i moto.
  3. Illes per als girs dels cotxes per damunt del carril bici: s'estan instal·lant illetes protegides que obliguen al cotxe a fer girs més pronunciats, més lents i amb més visibilitat.
  4. Es manté la senyalització de carrer bici i zona 30. Tal i com diu la normativa, la bicicleta pot continuar circulant per la calçada. La senyalització vertical potser no ho permetria, però a la pràctica els ciclistes han de poder entrar i sortir d'aquest carril bici per qualsevol cruïlla.
Podríem entrar en alguns detalls més, però crec que aquests són els elements més diferenciadors. Què es pot fer millor respecte els carrils bici? Doncs:

2.2.16

Agressions verbals i actituds violentes quan anem en bici

Passa, potser cada cop menys, però els ciclistes continuem rebent insults, tocs de clàxon prolongats, maniobres que posen en perill la nostra integritat i algun cop amenaces, assetjaments i agressions. Dissabte em va passar per última vegada, 3 ciclistes circulàvem junts per un carrer d'un sol carril força llarg, amb cruïlles, amb baixada i etiquetat de zona 30. Un conductor de cotxe va fer sonar el clàxon diverses vegades darrere nostre, es va acostar excessivament i ens va cridar que ens apartéssim. El carrer no tenia prou amplada per permetre un avançament segur. Vam arriscar el físic parant en un pas de vianants per deixar passar els vianants que esperaven i després per tenir més tranquil·litat vam avançar un quants cotxes en el següent semàfor. Final de la història. De fet, nosaltres anàvem més ràpid que el cotxe, però el cotxe no sé si se'n va adonar, tenia massa pressa per arribar al següent semàfor vermell.

El meu consell és no enfrontar-se amb ningú, perquè les discussions no acostumen a ser gens constructives i no ens aporten res ni a nosaltres ni a l'altre part, i en alguns casos acaben en comportaments violents.

Què hem de fer doncs?
  • Als tocs de clàxon, ni cas.
  • Si hem de dir alguna cosa a algú digueu-ho educadament i si pot ser amb un somriure o educadament.
  • Si algú ha fet una maniobra que ens ha posat en perill, li podeu dir, però tingueu en compte que ho ha fet expressament i llavors no li importa gaire la nostra integritat física...
  • Utilitzeu la càmera del mòbil i no dubteu en trucar el 112.
  • La frase "truco a la policia i ells ho aclariran" amb el mòbil a la mà acostuma a aclarir les coses al moment.
  • Disculpeu-vos quan no ho heu fet prou bé.

Aquestes situacions són relativament habituals i moltes han estat enregistrades. Aquí en teniu alguns exemples d'arreu del món, la primera ha passat a les carreteres d'Austràlia aquest cap de setmana:

1.2.16

Més aparcaments de Semab instal·lats en aparcaments de SABA

Seguint les novetats de l'empresa gironina Semab he vist que han fet noves instal·lacions en aparcaments de SABA a Barcelona. Si l'any passat us parlava de la instal·lació d'uns armariets per a bicis, ara es tracta d'un altre model que tampoc requereix que l'usuari porti les seves pròpies tanques.

El model PKHOR S070 inclou un sistema de fixació de les rodes força polivalent i una cadena que subjecte el quadre de la bici.

Continuo sense trobar cap informació al web de SABA respecte als aparcaments per a bicicleta i per correu electrònic no han contestat.

Trobo molt interessant que els aparcaments subterranis ofereixin cada vegada més aquest tipus d'aparcaments.

27.1.16

Viure autopropulsat

Reflexió filosòfica sobre el camí a la feina realitzat en bicicleta per una professora de secundària entre la Garriga i Granollers.  Els 10 km que separen aquestes dues poblacions poden semblar molt per un trajecte quotidià, però són perfectament assumibles per qualsevol ciclista urbà acostumat a agafar la bici cada dia.

20.1.16

Headkayse: un casc innovador, plegable i multi-impacte.

Headkayse és un casc de bici realment innovador. Està fet d'un material tou que és la clau de tot plegat:
  • Segur: supera totes les homologacions i a més també absorbeix millor els cops fluixos.
  • Plegable: al ser tou és fàcilment plegable i no es deforma.
  • Multi-impacte: no s'esquerda ni es fa malbé després d'un impacte com passa en els cascs tradicionals de poliestirè expandit. 
  • Talla única: s'adapta a totes les mides i formes de cap
Hi ha en marxa un sistema finançament comunitari a Indiegogo on es pot col·laborar i adquirir el casc. S'hi arriben a una certa quantitat, tiraran endavant altres característiques com colors diversos i un millor tancament de la corretja del casc, entre d'altres.

14.1.16

Les rutes blanca i blava de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera

Ja feia temps que us volia parlar d'aquestes dues rutes de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera perquè em semblen un bon exemple de bona pràctica.

La ruta blanca, un carril bici interurbà (6,6 km +95 m)

La ruta blanca uneix Sant Celoni, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera a través de carrils bicis (vegeu la fotografia) que ressegueixen el curs de la Tordera i travessen zones residencials, polígons industrials i els nuclis de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera.

Es tracta doncs d'un itinerari interurbà
que facilita enormement els desplaçaments diaris entre els 3 municipis i que potser per si sol té poc interès cicloturístic, però que combinat amb altres rutes té molt de sentit.

La ruta blava, un itinerari cicloturístic (25 km +469 m)

La ruta blava és un circuit cicloturístic al voltant de Sant Esteve i Santa Maria que comparteix bona part del traçat de la ruta blanca i que per tant connecta amb Sant Celoni. És un itinerari que combina pistes de terra (73%) i sòls pavimentats (27%) i tot i allunyar-se dels nuclis urbans per cercar bons paisatges, també ens proporciona connexions amb l'estació de tren de Palautordera i amb alguns nuclis de població més aïllats i per tant també té cert interès per la mobilitat quotidiana.

13.1.16

Abrics foscos i visibilitat

Un dels consells de seguretat que es dóna per circular en bici és fer-se veure. I és que costa que ens vegin o ens tinguin en compte en la circulació diürna, doncs imagineu-vos de nit!

Ciclistes molt poc visibles
Els llums són indispensables per a que ens vegin, tant a davant com  a darrere on molta gent se'ls oblida, però a part d'això, hem de tenir en compte que portem molta roba fosca i això ens fa molt poc visibles com a vianants i ciclistes.

M'he endut diversos ensurts amb vianants i ciclistes que apareixien a la calçada de forma inesperada perquè vestien amb colors foscos. Si ens hi fixem, veurem que els abrics i les jaquetes no esportives tendeixen a ser de colors foscos (i algunes jaquetes esportives també).

Personalment, estic en contra de les armilles reflectores pels ciclistes perquè penso que la bicicleta urbana no ho hauria de necessitar. Crec que no hauria de fer falta "disfressar-se" per anar en bicicleta.

12.1.16

El Sistema Central parc a parc

La travessa del Sistema Central ibèric és el quart curtmetratge amateur de Joan Borràs Farran. Aquesta nova aventura és força diferent a les anteriors, sobretot pel fet de no ser una travessa lineal entre Guadalajara i Portugal exclusivament en BTT. En aquest cas, combina la bicicleta amb excursions a peu i sobretot, entenc que hi afegeix el suport del cotxe per canviar de parc. Aquest canvi fa que potser enlloc de travessa haguem de parlar de descoberta dels parcs del Sistema Central i crec que dóna molt bones idees per qui vulgui fer aquesta descoberta a la seva mida.


Vegeu també del mateix autor:

29.12.15

Accidentalitat a Barcelona 2002-2014. És perillós anar en bici per Barcelona?

M'he parat una estona a estudiar l'informe de Col·lisions i lesions de trànsit a Barcelona 2002-2014 i aquests gràfics que he extret i que permeten comparar diversos mitjans de transport, cosa que no és gens fàcil. Us ho explico.

La pregunta que a mi m'interessa és la que he posat de títol: és perillós anar en bicicleta per Barcelona? Doncs, bé, aquesta és una d'aquelles preguntes difícils de respondre de forma objectiva perquè és difícil comparar mitjans de transport diferents, bàsicament perquè el temps de trajecte i d'ús de cada mitjà es diferent i la manera en que s'obtenen les dades són diferents, entre d'altres motius.

Dit això, aquestes dades ens calculen una taxa d'accidentalitat basada en accidents per hores de desplaçament i això ens permet fer una comparació, però hem de tenir en compte que els desplaçaments en bici són més ràpids i per tant, l'exposició als accidents més baixa.

Fets tots aquests aclariments, veiem que la taxa d'accidentalitat de la bicicleta té una fluctuació entre els 30 i 40 accidents per milió d'hores i  aparentment sembla que té una tendència lleugerament a l'alça que s'haurà de veure, en tot cas, els accidents han augmentat, però també les bicicletes circulant, això hauria de portar a una reducció de la taxa d'accidentalitat a mig termini.

18.12.15

Reconvertint una plaça de cotxe en aparcament per a bicicletes en un aparcament privat

Cada cop és més freqüent trobar bicicletes aparcades en aparcaments privats subterranis i no em refereixo ja a aprofitar un racó que queda buit, sinó a reconvertir una plaça de cotxe en una plaça per a bicicletes o també per a motos.

Molts aparcaments dissenyats ja fa molts anys, tenen places que són massa petites pels cotxes actuals i tenen molta més sortida com a places per a moto, bicicleta o com a trasters.

Plaça ocupada per 2 motos i 4 bicicletes

3.12.15

Connectant millor el carril bici de Sabino de Arana

Una queixa clàssica del col·lectiu ciclista és la discontinuïtat dels carrils bici. El carrer Sabino de Arana de Barcelona n'és un exemple clar. Té un tram de carril bici i seria una bona connexió entre la Diagonal i l'avinguda de Carles III, però el carril bici queda tallat (vegeu fotografia).
La zona té molts punts d'atracció de viatges: hospitals, hotels, oficines, zona universitària, etc. I de fet, si també es facilités el poder creuar els jardins de la Maternitat encara es facilitarien més els desplaçaments des de i cap a la zona universitària.

2.12.15

Del Samon al turó de Samon

Un recorregut fàcil per arribar al grans cims del sud del Montseny. La fageda de l'obaga del turó de Samon i les vistes de la carena del turó de Samon acaben d'arrodonir l'excursió.

Distància i desnivell: 9,5 km i +550 m
Accés: accedim al mas del Samon per pista forestal des del Càmping les Piscines (prop del poble del Montseny) seguint les indicacions de la casa turisme rural "el Polell". El primer tram de pista està asfaltat.