La ruta de la Tordera

La Tordera a Sant Esteve de Palautordera

El delta de la Tordera

15 pobles del Maresme, la Selva i el Vallès s'han unit per tirar endavant una via verda que els uneixi tot seguint la Tordera des del seu naixement al Montseny fins la seva desembocadura entre Blanes i Malgrat. Hi hauria també un ramal alternatiu que seguiria la riera d'Arbúcies i un seguit d'itineraris circulars per descobrir el territori per on passaria aquest camí.

El projecte, que data de 2010, resta mig aturat per falta de finançament i els municipis intenten tirar-lo endavant de forma individual.

Ho explica un article a el Punt Avui

i podeu veure el projecte (PDF) que posa èmfasi en els beneficis econòmics d'una via verda d'aquestes característiques.

És una llàstima que per falta d'un finançament adequat aquests projectes que dinamitzarien molt el territori i que a la vegada crearien infraestructures de comunicació local triguin molt de temps en implementar-se i sovint amb infraestructures una mica precàries.

Vaig conèixer el delta del Tordera fa un parell d'anys i em va sorprendre gratament la zona. També conec una mica el Montseny i crec que la ruta promet, de fet, ja estava mirant de com enllaçar el coll de Sant Marçal amb Arbúcies per fer una circular...

Oulu, la capital mundial de la bicicleta a l'hivern

M'ha arribat avui aquest reportatge sobre la ciutat finesa d'Oulu i com que justament abans de Setmana Santa us parlava d'una altra ciutat escandinava, la ciutat sueca de Malmö, crec que serà una bona manera de reprendre el fil després d'aquesta setmana de descans.

Mireu els vídeos i seguiu l'enllaç:

La bici a Malmö, Suècia

Què n'aprenguin! Un repàs de les infraestructures ciclistes i les polítiques de promoció de la bicicleta d'aquesta ciutat sueca: 

Bicycle Malmö 2012 from Martin Lang on Vimeo.

M'ha fet gràcia això de que a l'hivern tenen un clima "relativament" temperat, el que està clar és que nosaltres no ens podem escudar amb el clima!

Aquest vídeo mostra com una ciutat (si hi ha voluntat política) pot anar aplicant polítiques per afavorir l'ús de la bici i aquestes polítiques, infraestructures i solucions urbanístiques són conegudes i són les mateixes a tot arreu on s'ha volgut impulsar la bici. Una llista ràpida d'algunes de les coses que surten en el vídeo: 

• Zones d'aturada avançada en semàfors (bicycle boxes)
• Passos subterranis i ponts per a bicicletes
• Semàfors ciclistes amb detectors de bicicletes
• Il·luminació nocturna pensant en la bici
• Retol·lació dels carrers en els passos subterranis
• Retol·lació informativa per orientar els ciclistes
• Baranes ciclistes en punts d'aturada de ciclistes
• Campanyes de promoció de l'ús de la bici
• Promoció de l'ús de la bicicleta per anar a les escoles

Característiques avançades del MyTracks

Des de que vaig fer un apunt introductori del MyTracks, l'aplicació per a mòbils Android ha tret noves versions i jo he entrat més a fons en les configuracions avançades de l'aplicació. Així doncs, he decidit publicar un nou apunt amb més detalls de l'aplicació que complementin l'apunt original.

Tracks amb colors segons la velocitat

A la configuració, si anem a l'apartat "Mapa", trobem l'opció de que els tracks en surtin de colors segons la nostra velocitat. Podem especificar uns llindars estàtics (especificar una velocitat llintar) o dinàmics (especificar un percentatge de variació de la velocitat).

Notificacions per veu

A l'apartat "Enregistrament" tenim l'opció d'especificar cada quan volem rebre una notificació de veu. En corredors, és pràctic posar-ho cada km per saber el ritme que portem, però de moment la informació que ens dóna del MyTracks no és gaire configurable i a més a més la veu és únicament en anglès.

En aquest mateix apartat, també podem configurar cada quan volem marcar en el mapa els punts parcials de manera que després tinguem encara més informació de la ruta. Jo aquí també ho faig cada km. Podríem dir que es pot usar per tenir el temps de volta.

Analitzant el carril bici de Marina

Un petit anàlisi i unes quantes propostes per millorar el carril bici del carrer Marina de Barcelona entre la Meridiana i el passeig Marítim. Com sabeu, el carril bici fa poc ha canviat la seva configuració passant de 2 carrils unidireccionals adossats a la mitjana de l'avinguda a un sol carril bidireccional adossat a la mitjana en sentit de baixada (cap al mar).

Amplada

Com a molts carrils bici de la ciutat, l'amplada és insuficient, tant per donar cabuda a bicicletes de càrrega (com la de la primera foto), com pel que fa a les distàncies de seguretat laterals.

La cruïlla amb l'avinguda Icària

Ja era una cruïlla digne d'estudi fa temps quan hi havia 2 carrils bici unidireccionals, però ara, és encara més estreta (vegeu les dues últimes fotos). Hi ha poques solucions per un encreuament de 2 carrils bici bidireccionals en tant poc espai i tenint en compte que per fer girs cal esperar un semàfor verd. Per sort o per desgràcia els ciclistes intentem evitar el paviment de l'avinguda Icària i podem tenir alternatives pels carrer Salvador Espriu i Ramon Turró. Això fa, que no hi hagin masses ciclistes que s'hagin d'esperar al mig d'aquesta cruïlla.

Més cruïlles

Podríem parlar de la cruïlla amb el nou carril bidireccional de Ramon Turró, però podríem generalitzar que hi ha un problema en la majoria de cruïlles quan el ciclista que circula per Marina vol girar a esquerra o dreta. L'actual configuració afavoreix que els ciclistes agafin el pas de vianants i vagin a les voreres.

També és perillosa la incorporació al carril bici de Marina pels passos de vianants, perquè al incorporar-te per davant del semàfor, pot semblar que es té llum verda per continuar per Marina quan realment es té llum vermella. Hi ha petits semàfors per evitar això, però en alguns casos estan fosos.

Connexions sense prioritat en ambdós extrems

Tant a la rotonda amb la Meridiana com en arribar al carrer Salvador Espriu, la bici deixa de tenir prioritat i els itineraris de connexió transcorren per voreres amb conflictes diversos.

El carril bici no és per córrer!

Totes les fotos són del carril bici de Marina a excepció de la segona que és del passeig de circumval·lació. La penúltima és més antiga i la vaig publicar quan Marina tenia doble carril bici unidireccional.

Reparar punxades sense pegats

Reparació de punxades amb herba:

Calella ofereix cursos pels ciclistes infractors

Aquesta setmana hem sabut que la policia local de Calella (Maresme) ha començat a multar els ciclistes que infringien la normativa municipal que prohibeix la circulació de bicicletes en determinades zones de vianants del municipi.

No conec Calella i no puc opinar sobre aquesta normativa, no sé si hi ha alternatives vàlides pels ciclistes, franges horàries on sí es permet la circulació, etc. Però el que sí m'ha semblat destacable és el fet de que els ciclistes infractors tenen la possibilitat de commutar la sanció, per l'assistència a una xerrada informativa sobre normativa de trànsit i seguretat viària relacionada amb l'ús de la bicicleta impartida per la policia local.

Sembla que de moment només és aquest mes i pels ciclistes infractors no reincidents, però em sembla una molt bona iniciativa perquè fa èmfasis en l'educació i no en la sanció.

• El Punt 12/3/2012
• Triptic i campanya Pedala amb Respecte

Interès públic o interès particular?

Potser pensar que l'obligatorietat del casc respon a un interès particular d'algun lobby seria molt malpensat i agosarat, però amb el límit de 130 km/h seríem ingenus si penséssim que es persegueix agilitzar la mobilitat. Els 130 són dolents per l'economia en un moment molt crític i els experts creuen que repercutirà en un augment de l'accidentalitat i en la gravetat dels accidents. Interès públic?

I què passa amb el casc? Qui li dóna suport? Només uns polítics que vetllen per la nostra salut?

Tots els col·lectius ciclistes s'oposen al casc, també l'europeu i aquests dies hi comencen ha haver reaccions d'altres institucions:

• La Junta d'Andalucia
• L'Ajuntament de Barcelona
• La Red de Ciudades por la Bicicleta

Barretes energètiques casolanes

En presència encara les puc millorar bastant!

Començo una nova secció del bloc amb aquesta recepta per esportistes: barretes energètiques de civada i mel.

Les postres no són la meva especialitat, sobretot perquè a mi m'agrada experimentar i posar quantitats a ull i normalment això dóna mals resultats amb pastisseria i similars, però amb les barretes energètiques podeu provar forces coses i inspirar-vos amb els enllaços que us afegeixo i que suggereixen afegir poma, fruita o farina, entre d'altres.

Començo doncs, amb aquesta recepte de barretes pels qui els agradi molt la mel i millor per esportistes que cremin les calories que aporten!

Ingredients:

• 175g de mantega
• 150g de mel
• 50g de sucre morè
• 250g de flocs de civada petits

Preparació:

Fonem la mantega, el sucre i la mel al bany maria. Quan la barreja estigui ben desfeta hi afegim els flocs de civada i ho barregem tot perquè els cereals quedin ben impregnats.

Preparem una safata per posar al forn amb un paper vegetal (no useu paper d'alumini que s'enganxa molt). Escampem la barreja en la safata de manera que quedi una capa uniforme d'un dit d'amplada.

Escalfem el forn a 170-180 graus i després hi posem la safata uns 20 minuts.

Ho treurem del forn i senyalarem la forma de les barretes de manera que quan estigui fred del tot puguem acabar de tallar-les.

Val la pena afegir a la barreja inicial fruits secs com panses (com la de la foto), pinyons, nous, també podeu experimentar amb coco ratllat, fruita a trossets o xocolata a trossets que es poden incorporar quan la safata acaba de sortir del forn empenyent-los amb el dit dins de les barretes!

Espero que sigui per ocultar la mediocritat...

Espero que tot això del casc sigui per tapar la mediocritat del nou reglament de circulació. Espero que ho estiguin fent perquè bolquem tots els nostres esforços en lluitar contra l'obligatorietat del casc i no en criticar la resta de reglament que no contempla cap de les propostes dels col·lectius ciclistes. Espero que al final treguin això del casc i ens quedem amb un reglament mediocre, però que corregeix algunes incongruències respectes a l'anterior.

De totes maneres, si em feu triar entre el nou esborrany amb l'obligatorietat del casc o el reglament actual, em quedo amb el reglament actual, ja que l'obligatorietat del casc va associada amb una disminució de l'ús de la bici i a la vegada amb un augment de la mortalitat.

Avui, la directora de la DGT, preguntada pel casc, ha parlat de 5.000 lesionats cerebrals. No sé d'on surten aquestes xifres i m'agradaria veure els estudis que relacionen el casc amb la reducció de la mortalitat i accidentalitat, ja que la majoria d'estudis relacionen l'obligatorietat del casc amb una disminució dels ciclistes i un augment de la mortalitat. Actualització: vegeu comentaris de Conbici respecte a les declaracions de la directora de la DGT

He fet una selecció d'apunts sobre el casc i la normativa, però tingueu en compte que alguns fan referència a l'esborrany de l'anterior govern que era molt més europeu i que per l'avançament electoral no es va aprovar:

• Excés de regulació 
• Només 3 de 30 països europeus obliguen a portar el casc  
• Perdent el temps amb el casc una altra vegada 
• De 30 a 130 km/h 
• Modificació del codi de circulació 
• Quan és millor saltar-se un semàfor? 
• Bèlgica permetrà a les bicis el gir a la dreta en semàfors en vermell

Tràiler del documental Ciao Pirla!

El cantant del grup Delafé y las Flores Azules realitza un viatge en bici des de Barcelona fins a prop de Milà per portar les cendres del seu pare. Una bicicleta, la música, el viatge, reflexions personals... Bon ingredients per un curtmetratge.

  

Una entrevista als Matins de TV3 on ho explica:

Entre 2 mars: de Llançà a Ondarribia en BTT

Documental d'una travessa dels Pirineus en BTT de Llançà a Ondarribia:

Entre 2 mars" és una pel·lícula amateur, dirigida i rodada pel mateix protagonista, on uneix les seves tres grans passions: la muntanya, la bicicleta i el vídeo, en una solitària i enriquidora travessa pels Pirineus, començant a Llançà i finalitzant a Hondarribia.

Més aplicacions per a mòbil i una mica d'anàlisi

Ja us he parlat del MyTracks que és l'aplicació per Android que utilitzo habitualment per a enregistrar o seguir rutes amb el GPS del mòbil. Tot i així, he estat mirant i provant altres aplicacions, però en el fons totes ofereixen més o menys el mateix i només poden tenir certes variacions que segons els nostres gustos ens acabin fent decantar per una o per una altra.

A continuació us parlo de diversos aspectes a tenir en compte a l'hora de triar l'aplicació.

Anuncis de veu

Algun programes ofereixen anuncis de veu a intervals de temps o distància programada. Això és útil, per exemple, per saber el ritme que portes quan vas corrent. Com que els anuncis de veu de MyTracks no m'acaben de convèncer/funcionar, he provat l'Endomondo que molts corredors tenim configurat perquè cada km ens digui el temps i el ritme que portem.

Els mapes

La majoria d'aplicacions fan servir els mapes de Google, però n'hi algunes que no o que no mostren en el mòbil la ruta amb gaire detall.

Les estadístiques

Les dades al mòbil en algunes aplicacions són una mica limitades i has d'anar al web per veure-les amb més detall.

Vídeo de la 1a Marato i Mitja Marato de les Vies Verdes de Girona

Algunes parts de la filmació de la cursa són aèries usant aquests helicòpters. També usaven càmeres GoPro per aconseguir altres perspectives.

BIKEFOSCA Clip

Un vídeo resum de la ruta en BTT BikeFosca:

Altres apunts relacionats:

• Bike Fosca: la Vall Fosca en BTT
• Documental: Un pont cap enlloc  

La desestacionalització del turisme amb la via verda de Girona

Ja he parlat diverses vegades del beneficis econòmics del cicloturisme o els esdeveniments esportius. Avui us en poso alguns exemples.

Tàndems de lloguer a Sant Feliu de Guíxols

Com ja sabeu, el cap de setmana passat vaig fer la Marató de la Via Verda, una nova proposta del Consorci de les Vies Verdes de Girona.

Com que calia recollir el dorsal i els autocars que ens portaven de Sant Feliu de Guíxols fins a Girona sortien a les 7h del matí vam decidir fer nit a Sant Feliu de Guíxols. De fet, també hi vam sopar i després de la cursa també vam fer un bon àpat! I posats a comptar, a Girona també hi vam fer un cafè de bon matí!

A més d'aquestes despeses individuals dels corredors, les sortides de Girona (la Marató) i Llagostera (la 1/2 Marató), i l'arribada a Sant Feliu de Guíxols van mobilitzar una sèrie de gent, serveis i infraestructures per l'ocasió que també han generat uns beneficis al territori.

En definitiva, les inversions públiques en patrocinar i difondre aquesta prova esportiva han tingut una repercussió econòmica en el territori en plena temporada baixa. Hi ha estudis que quantifiquen aquests impactes econòmics per algunes competicions esportives. En alguns casos, també s'aconsegueix molt de turisme estranger, un punt on potser la Marató de les Vies Verdes hi pot treballar en properes edicions. Penseu que la Marató de Barcelona té un 40% d'estrangers i estem parlant de 19.507 inscrits l'any 2012. Ho sigui que de mercat, n'hi ha!

60° North. Travessant les illes Shetland

Interessant documental de la travessa de les illes Shetland de sud a nord amb bicicletes plegables Brompton i bots inflables:

Cicloturisme en essència!

Analitzant la via verda a Sant Feliu de Guíxols

He aprofitat la meva recent estada a Sant Feliu de Guíxols per recórrer alguns carrils bici del poble, especialment, els del final de la via verda que són els que podeu veure a les fotos i que analitzo a continuació.

Un primer element de reflexió és: això és un carril bici urbà o una via verda? Si és un carril bici, caldrà tenir una zona paral·lela perquè hi vagin els vianants i si en canvi considerem que continua sent un carril tipus camí verd, llavors potser cal usar les voreres per complementar l'amplada?

Dit això, el que he vist és que com a carrils bici hi ha forces problemes d'amplada i de distàncies de seguretat als laterals dels carrils (fotos 2 i 3). No es compleixen els mínims recomanables. A nivell de vianants, les voreres paral·leles al carril bici a vegades són inexistents o massa estretes.

Un altre tema que crec que caldria canviar (i que també passa molt en la via verda i no solament als carrils bici de Sant Feliu de Guíxols) és la senyalització horitzontal de cedir el pas pels ciclistes (vegeu la primera o l'última foto). Posar un "cediu el pas" al carril bici té implicacions importants:

1. La prioritat és pels vehicles que circulen per la calçada, els de motor, per tant no podem parlar de mobilitat sostenible si es prioritzen els vehicles de motor per sobre de les bicicletes en un centre urbà.
2. La segona implicació és legal. En cas de col·lisió, la bicicleta serà d'entrada la culpable del sinistre.

En definitiva, amb els cediu el pas en els carrils bici penalitzem el vehicle més sostenible i culpabilitzen el dèbil.

Crònica personal de la Marató de les Vies Verdes

Girona, 8:45h, -5ºC

Per fi va arribar el gran dia, el repte de superar la meva primera marató!

Les gèlides temperatures de diumenge van fer que molts corredors fessin l'escalfament dins de l'autocar que ens portava a la sortida o en el meu cas en un cafeteria propera fent petar la xerrada. En tot cas, l'escalfament previ va ser en la majoria dels casos més curt que en altres ocasions.

La filmació aèria

La sortida va ser puntual a les 9h amb bon caliu, però molt de fred i amb una andròmina per damunt dels nostres caps (la filmació aèria). Vaig sortir amb un company a bon ritme (massa bon ritme) i vam fer uns 2,5 km per carretera abans d'entrar a la via verda (la via verda només fa 39 km i n'havíem de recórrer 42).

L'ambient i el paisatge fantàstics, el sol brillava i el fred ja no es notava tot i estar encara sota zero. En el primer avituallament, vam tenir la sorpresa de que els gots d'Aquàrius tenien una fina capa de gel a damunt. Coses del temps.

En general, la primera meitat de la cursa va ser genial, tot i que ja vaig notar molèsties al genoll dret. La mitja marató no estava marcada, però en passar el km 21 vaig esperar 100 metres i vaig mirar el rellotge, havia rebaixat considerablement el meu temps oficial en mitja marató. Anava massa ràpid!

Passat Llagostera ja vaig deixar que el meu company-llebre s'avancés conscient de que el meu cos començava a demanar un ritme més suau. Estava a punt de començar a entendre allò del mur del km 35, però a mi em va arribar ja abans... Recordo l'última pujada i aquell avituallament en que vaig tirar unes quantes ampolles d'aigua intentant agafar el que volia, la coordinació ja no era tant bona. La voluntària em va dir amablement que no em preocupés. Crec que va pensar que intentant arreglar-ho n'hagués tombat alguna més, potser sí.

Llençar coses a terra

A aquestes alçades em sembla bastant trist haver de parlar de coses tant bàsiques com que no s'han de llençar coses a terra. Em pregunto, si la gent que ho fa no li van explicar el seus pares de petit. Suposo que no, però a l'escola segur que li van dir.

Quan estàs al bell-mig de la muntanya o un espai natural, trobar-te coses a terra fa més mal a la vista. Quan veig que qui ho ha llençat és una persona que fa esport, penso que quina manera més diferent d'entendre l'esport a l'aire lliure.

Diuen que a les marxes ciclistes la gent ho fa imitant els professionals. Els professionals espero que tinguin un servei de neteja al darrera! De fet, en curses de muntanya cada cop més, el reglament prohibeix llençar objectes fora dels punts designats.

No entenc l'esport a l'aire lliure sense el respecte per l'entorn. Potser molts esportistes no han passat per cap centre excursionista, esplai o similar que en la seva cultura han incorporat el respecte per la natura i l'entorn.

Cotxes elèctrics per a infants?

Ahir vaig veure una nena que anava amb el seu cotxe elèctric i com que no anava prou ràpid (suposo que la bateria estava baixa) treia els peus i es donava impuls. No vaig poder evitar riure, els nens fan gràcia. Després vaig mirar la mare (que l'acompanyava) i em vaig preguntar si havia estat ella la responsable d'aquella joguina, o el pare? O algun familiar o amic?

La velocitat i el soroll del vehicle elèctric em va fer pensar en aquelles cadires de rodes elèctriques que porten les persones discapacitades i tot seguit vaig pensar en que som els pares els que a vegades posem barreres o dis-capacitem els nostres fills.

Una alternativa

En tot cas, hi ha un munt d'alternatives molt més saludables i educatives segons els gustos i l'edat dels infants per ajudar al nen a caminar o a moure's i passar-ho bé, per exemple: un carretó o caminador, un cotxet amb una nina, un cotxe sense motor, una bici sense pedals, un patinet de 2 o 3 rodes, un tricicle amb pedals, un patins, una bicicleta de nen amb o sense rodetes, etc.

Vaig parlar d'aquest tipus de joguines fa un temps en veure en un catàleg aquesta foto que he reproduït (apunt).

Canvis a la vista? Reflexions sobre la crisi i la bicicleta.

Sembla que finalment hi ha moviments en la reforma del codi de circulació i aquesta podria arribar abans de l'estiu. En el nou capítol ciclista, sembla que el tema del casc ja no es discuteix i es dóna per fet que la legislació no variarà en aquest aspecte. Les propostes del lobby ciclista són interessants i ens posarien a nivell europeu. Falta veure que diuen els responsables polítics de la DGT.

Més enllà del codi de circulació, la nostra societat necessita canvis de tots tipus que la modernitzin i que encarin el desenvolupament en els camins de la sostenibilitat, la competitivitat, etc. Suposo que som molts els ciutadans que vivim amb frustració que les polítiques no aborden els problemes tal i com voldríem o amb la visió de futur necessària. Penso en les infraestructures, en el sistema educatiu, en el sistema energètic, en la reforma de les estructures polítiques, l'organització territorial i en tantes altres coses.

Bé, tornant a la mobilitat en bicicleta, ens trobem que com en molts altres camps no s'han fet els deures i ara costa trobar diners per a infraestructures per la bici i a la vegada la bici es fa servir més que mai. Suposo que ens haurem de conformar amb carrils bici fets a brotxa, és a dir, reordenant espai ja existents amb senyalització horitzontal.

Bicicletes inclinades

Les bicis inclinades són aquelles en que la posició del ciclista és parcialment estirada i els seus avantatges són la comoditat i una major velocitat gràcies a la posició de pedaleig i al ser també més aerodinàmiques.

En trobem de fabricants més o menys coneguts o especialitzats, però també hi ha força tradició de fer-les a mida o fer-se-les un mateix.

Tricicle inclinat

Detall d'un tricicle inclinat

En anglès les anomenen Recumbent bikes i en castellà els hi diuen reclinadas. En català el Termcat recomana el terme bicicleta inclinada.

Tot i que aquest tipus de bicicletes les podem associar amb alguna discapacitat, només les bicicletes de mà (en anglès handbikes), tricicles inclinats on els pedals s'accionen amb la mà, són les que realment estan adaptades per a certes discapacitats físiques.

Se'n veuen diverses variants, per exexmple el tricicle inclinat o el tàndem inclinat com el model Hase Pino que us comentava fa temps.

Una bici de mà en una carretera

En aquestes 2 últimes fotos es pot apreciar un dels problemes de les bicis inclinades: són molt menys visibles des d'altres vehicles a motor i a més a més són molt poc freqüents.

Preparant la marató (2): reflexions sobre el pla d'entrenament

Seguint les recomanacions d'altres corredors, jo també em vaig fer el meu pla d'entrenament per la marató. El vaig fer adaptat al nombre de dies que podia entrenar i al ritme que volia fer.

Comparant plans d'entrenament veus que tots funcionen d'una forma similar. S'entrena 3, 4 o 5 dies a la setmana sumant de seguida més de 42 km setmanals. Sempre hi ha un dia a la setmana que es fa un tirada més llarga que es va allargant durant l'execució del pla. Hi ha també setmanes de descans intercalades en que la tirada llarga s'escurça un 30% i el pla finalitza amb 2 setmanes amb menys intensitat per no acumular cansament.

El primer que sobta dels plans d'entrenament és que per córrer 42 km no s'entrena mai aquesta distància, sinó que s'arriba a fer com a màxim als 32-36 km i segurament només una vegada en els mesos previs a la cursa. També hi ha una tendència en els últims anys d'acumular menys distància de la que s'acumulava antigament.

De Castelldefels al cim de la Morella

Volta circular amb ascensió al cim de la Morella des del castell de Castelldefels i tornada per coll Sostrell i vorejant la serra de Can Perers. Espectaculars vistes del delta del Llobregat en tot l'ascens i no menys espectaculars vistes de tots els cims de les comarques veïnes des de la Morella.

La Morella (596 m) és el punt més alt
de la zona litoral del massís del Garraf

Distància i desnivell: 16 km i +745 m.

 

Dificultat: Mitjana. No aconsellable a l'estiu (en hores de calor). Alguns senders baixen amb força per terrenys accidentats.

No ciclable, és per fer a peu.

 

Punt d'inici i accés: sortirem del castell de Castelldefels que queda a 1 km de l'estació de Renfe i que també és accessible en cotxe des de Gavà per la carretera de la Sentiu.

Descripció: Sortim de la plaça del castell en direcció Nord com si volguéssim anar cap a la carretera de la Sentiu i travessant una rotonda trobarem unes escales a la cantonada amb el carrer Julivert. Pujarem les escales, deixarem un carrer a l'esquerra per continuar per una pista encimentada que continua pujant turó amunt per la carena. Passarem per un dipòsit d'aigua i finalment arribarem a la masia del Cal Ganxo. Deixarem la masia a la nostra dreta i continuarem pel camí de l'esquerra que s'enfila amb força fins al pas de la Mare de Déu. En aquest coll veurem l'antic abocador de la vall de Sant Joan i una pedrera encara en funcionament. Continuarem cap a l'esquerra amb forta pujada per un petit sender fins a dalt del turó del Fanxó. Durant tot l'ascens trobarem marques de pintura negra.

Les vistes del delta del Llobregat són esplèndides des del turó del Fanxó (278 m)

Preparant la marató de les vies verdes. Reflexions.

Al febrer correré la meva primera marató, o almenys ho intentaré (us ho comentava aquí). L'any passat vaig fer la Mitja Marató de Barcelona, però abans d'això rarament corria més de 10 km. Així doncs, porto un any fent força esport i un temps corrent distàncies més llargues i això m'ha aportat noves experiències i reflexions.

Me'n vaig d'excursió...
He descobert que fer distàncies més llargues (i majors desnivells) em permet fer veritables excursions i gaudeixo molt de córrer per entorns naturals, fins al punt de que faig més desnivell del que em caldria a costa de fer menys distància...

Córrer de nit
La falta de temps per córrer i especialment la necessitat de fer tirades més llargues em fa cercar altres moments per córrer. Córrer al vespre o d'hora al matí a l'hivern és córrer de nit. He experimentat amb parcs urbans, zones periurbanes, he agafat el frontal, he corregut a la llum de la lluna i he sentit de prop la meteorologia. 

Asfalt i muntanya

Córrer per asfalt se'm fa dur. Em motiva menys tot i que trobi entorns agradables, però més enllà d'això, noto que se'm carreguen molt més les cames i fa poc he tingut una sobrecàrrega en el bessons que m'ha obligat a deixar de córrer uns dies.

Crosstraining
Complementar l'entrenament amb altres esports ajuda també a reforçar la musculatura auxiliar i evitar lesions, motiva, etc. En els últims mesos he nedat, he anat en bici (urbana), he caminat força, m'he calçat les raquetes de neu, he improvisat una mica de Pilates a casa, he fet bici estàtica, el·líptica, etc. Volia sortir amb la BTT i aprofitar la nevada d'aquests dies per fer una mica d'esquí de fons, però de moment no he pogut.

Estirar, estirar i estirar
A hores d'ara tothom sap que estirar és important, oi? Doncs quan li demanes més al teu cos, encara és més important! Ja us en parlaré en un segon apunt.

Articles recomanats del Bici-Vici

La pròpia estructura d'un bloc fa que els apunts vagin quedant amagats, per això, igual que faig amb les rutes, vull mantenir un petit recull d'apunts que crec que us poden interessar i que no perden actualitat amb el temps:

Circulació:

• Els accidents més habituals i com evitar-los
• Per què és millor circular pel centre del carril? 
• Quan és millor saltar-se un semàfor?
• Avançar o no avançar els cotxes?   
• Quins cadenats comprar?
• 25 consells per a usuaris de bicicletes Brompton i altres plegables

Contaminació:

• Com afecta la contaminació al ciclista I
• Com afecta la contaminació al ciclista II
• Com afecta la contaminació al ciclista III

Diversos

• Com tenir fills i no deixar de fer esport
• Quins hashtags podeu utilitzar per escriure i seguir temes relacionats amb la bicicleta
• Barcelona i la bici: anàlisi de la situació  
• Trucs per entrar a un establiment amb una bici plegable

Podeu fer una ullada a les etiquetes i així consultar els apunts d'un tema concret. Si veieu algun article que creieu que és interessant i no ha perdut actualitat amb el temps, us agrairé que em deixeu un comentari i l'afegiré en aquest recull.

Actualitzat a març de 2015

Barcelona i les bicis (V): les places i les rotondes

Les places i les rotondes de Barcelona continuen sent un obstacle per la bicicleta i és on es veu clarament a qui es dóna prioritat a la ciutat.

El tortell de Glòries

El Pla de Foment de la Bicicleta no canvia la situació. La bicicleta continua sense ser prioritària en l'urbanisme i la mobilitat barcelonina. Quan el Pla assenyala punts negres de la xarxa ciclista existent, oblida moltes de les places i rotondes de la ciutat i dubto que les solucions que apliqui el pla donin prioritat i seguretat a la bicicleta.

Quins són els problemes de les places o sobretot de les rotondes? 

La plaça Espanya

• Ofereixen trajectòries més llargues (quan volem anar rectes o girar a l'esquerra) per a tots els mitjans de transport.
• Pels vehicles més lents, com els vianants i les bicicletes, això suposen un increment del temps de viatge superior.
• Els vianants i els ciclistes sovint fan un recorregut exterior i per tant recorren una major distància.
• Són punts que acumulen més accidentalitat.
• Són cruïlles amb més espai, però sovint l'espai central queda inutilitzat i inaccessible.
• Sovint tenen 2 o més carrils i les trajectòries de sortida no queden clares.
• Hi ha molta confusió sobre les normes de circulació que regulen les rotondes.
• Són perilloses pels ciclistes: els angles morts, les maniobres de canvi de carril i la velocitat excessiva dels vehicles motoritzats posen en perill al ciclista.

Solucions? Poques. Trencar les places i rotondes perquè les bicis i els vianants puguin seguir una trajectòria recta i si cal mantenir carrils exterior per a bicicletes pels canvis de direcció. Utilitzar semàfors, catifes vermelles, segregar el trànsit o fer zones d'aturada avançada per a ciclistes són algunes solucions més que es poden combinar. Però tot això s'ha de fer posant-se en el lloc del ciclista, fomentant la mobilitat sostenible i la protecció del més dèbil, coses que encara no veiem a Barcelona.

En els apunts anteriors ja he parlat una mica de la plaça Catalunya o de Francesc Macià. Són només 2 exemples diferents de places on la bicicleta no ho té fàcil per falta d'infraestructura o per una infraestructura deficitària, però la llista és molt més llarga.

Vegeu també:

• Barcelona i la bici: anàlisi de la situació
• Barcelona i la bici (I): l'avinguda Josep Tarradellas
• Barcelona i la bici (II): el passeig de Gràcia i la plaça Catalunya
• Barcelona i la bici (III): Badal - Gran Via
• Barcelona i la bici (IV): les Corts

Bicicletes de càrrega Babboe

Babboe són bicicletes de càrrega holandeses pensades pel transport de nens i nenes, però que també serveixen per portar càrrega. Sembla que l'origen de l'empresa és un grup de pares i mares que no trobaven bicicletes per portar nens amb preus i qualitats raonables.

Babboe City

Bàsicament hi ha 3 models: el tricicle Babboe Big, la Babboe City i el tricicle per mercaderies Babboe Transporter. A més a més, tots tenen  versió amb assistència elèctrica.

Dues o tres rodes? Doncs la meva experiència és que per les nostres contrades són més pràctics  els models de 2 rodes perquè són més maniobrables i superen millor els graonets. Però és evident que el tricicle sempre és més estable (a excepció de les corbes). De totes maneres, tingueu en compte que per una bici de càrrega un graó és un obstacle sovint insalvable i si vas molt carregat pot ser necessari treure càrrega per poder aixecar la bici!

En tot cas, tots els models tenen configuracions i prestacions similars, amb bons acabats i bon equipament. Jo detallaré el model City que és el que m'agrada més!

La Babboe City és una bici de càrrega que et permet portar 2 nens i certa càrrega addicional com la compra i les bosses dels nens. És una bici molt llarga i cal tenir on aparcar-la, fins i tot al carrer podem tenir algun problema. El pes deu ser elevat.

Babboe Big amb una capota

Les seves característiques més destacades:

• Canvi intern Shimano Nexus de 7 velocitats
• Frens de tambor
• Quadre d'acer
• Caixa de fusta amb cantonades arrodonides
• Un banc i 2 cinturons de 3 punts per portar nens (més segur que una cadireta).
• Llums LED a davant i darrere (de piles).
• Aguanta 80 kg la caixa, 100 el seient i 25 el portaequipatges addicional.
• Rodes reforçades amb pneumàtics de 26" amb reflectants.
• Tanca de seguretat a la roda de darrere.
• 255 cm de llarg, 110 d'alt i 65 d'ample.
• El preu ronda els 1355€ en el distribuïdor català. Una bici similar holandesa de la casa Bakfiets costa uns 1.600€.

Alguns accessoris:

• Banc addcional per portar 2 nens més (un total de 4).
• Portaequipatges per damunt de la roda de darrere on es podria posar fins i tot un altra cadireta estàndard i portar fins a 5 nens!
• Capotes i cobertes diverses per la pluja.
• Personalització del serigrafiat de la caixa.
• Seients i cadiretes diverses per a infants.

Més informació:

• Babboe (NL), Babboe (UK), Babboe (ES)
• A Catalunya les podeu trobar a Modular BPS

Barcelona i la bici (IV): les Corts

A les Corts, entre la Diagonal i la carretera de Collblanc i el carrer de Sants no hi ha pràcticament carrils bici. N'hi ha un a l'oest, a l'avinguda Xile, i el de la Gran Via de Carles III que no connecta ni amb la Diagonal ni amb la plaça Cerdà.

Carril bici de l'avinguda Xile

Carrers com Arístides Maiol, avinguda de Joan XXIII, Travessera de les Corts, avinguda Madrid o el carrer de Sants són eixos articulars del barri, però continuen vetats als ciclistes i a més a més sovint trobem carrils bus a mà dreta i per tant ens toca circular pel segon carril.

El Pla de Foment de la Bicicleta en aquest barri només reconeix que cal millorar la Gran Via de Carles III i enllaçar-la amb la Diagonal i enllaçar també el carrer Numància, però de la resta d'itineraris est-oest res de res.

Vegeu també:

• Barcelona i la bici: anàlisi de la situació
• Barcelona i la bici (I): l'avinguda Josep Tarradellas
• Barcelona i la bici (II): el passeig de Gràcia i la plaça Catalunya
• Barcelona i la bici (III): Badal - Gran Via

Barcelona i la bici (III): Badal - Gran Via

A la plaça Cerdà conflueixen 3 grans avingudes que haurien de ser eixos de la xarxa ciclista com són la Gran Via, la rambla de Badal o el passeig de la Zona Franca. Només la Gran Via té carril bici i

s'acaba abans d'arribar a la plaça Cerdà, tot i que després hi ha un enllaç cap a la Ciutat Judicial i la Gran Via de l'Hospitalet. No hi ha carril bici al passeig de la zona Franca ni tampoc a la Rambla de Badal. El Pla de Foment de la Bicicleta no contempla aquests carrils bici ni les connexions des la Gran Via.

A la rambla de Badal hi ha indicacions ciclistes de convivència amb els vianants, però tot i que el Pla de Foment de la Bicicleta vol treure les bicis de les voreres no es preveu un carril bici. La continuació per rambla de Brasil i l'avinguda Carles III haurien de ser la connexió lògica amb la Diagonal. 

Una mica més amunt de la Gran Via, al carrer Gavà també hi ha un carril bici (vegeu apunt) que no connecta ni amb la plaça Espanya ni amb Badal i el pla només preveu la connexió amb la plaça Espanya, però no pas amb Badal.

En definitiva, ens trobem amb una zona amb molts ciclistes (vegeu), pocs carrils bici i un Pla de Foment de la Bicicleta que oblida la zona.

Vegeu també:

• Barcelona i la bici: anàlisi de la situació
• Barcelona i la bici (I): l'avinguda Josep Tarradellas
• Barcelona i la bici (II): el passeig de Gràcia i la plaça Catalunya
• Barcelona i la bici (IV): les Corts