Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta cyclocat. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta cyclocat. Ordena per data Mostra totes les entrades

23.11.20

La Guineu, l'enrutador automàtic de la xarxa Cyclocat ja ens calcula les millors rutes pel país

Cyclocat és una xarxa de camins pedalables de Catalunya que cerca itineraris segurs amb el mínim desnivell i la mínima distància entre municipis. Té un doble ús com a eina per afavorir la mobilitat quotidiana entre municipis, però també la mobilitat d'oci sent especialment adequat per planificar rutes de cicloturisme, gravel o senzillament rutes de passeig. I a més, per a tot tipus de públic: familiar amb infants, gent gran, gent jove, esportistes, etc.

Ja fa un anys que està en marxa i l'experiència els ha portat a renovar el sistema tecnològic per tal de poder crear un enrutador automàtic que calculi la millor ruta entre dos punts, la Guineu. El funcionament és molt senzill, cliques un botó, marques sobre el mapa el punt d'inici i el punt de destí i et dibuixa la ruta. Cliques sobre un altre botó i et pots descarregar la traça per seguir-la des d'un GPS.

14.1.26

10a edició de la Ladies & Gentlemen de CycloCat, la marxa ciclista de Barcelona a Girona

El proper 14 de març de 2026 es celebra la 10a edició d'aquesta pedalada que connecta Barcelona i Girona i alguns us preguntareu que és això? Doncs de forma resumida:

  • No és una cursa, és més aviat una marxa no competitiva.
  • No està massificat, la sortida és esglaonada, però pots sortir amb els teus companys o unir-te a altres grups pel camí.
  • Es segueix un track de GPS, no hi ha marques pel camí.
  • Cal ser autosuficient a nivell de mecànica i a nivell d'hidratació i alimentació. Tot i que a vegades s'ofereixen alguns avituallaments.
  • Hi ha una hora límit d'arribada, però segons el teu ritme, pots parar a esmorzar pel camí.
  • No té ànim de lucre, la inscripció és econòmica i ajudes a mantenir el projecte CycloCat.
  • Si la distància és excessiva, pots començar a mig camí. També pots usar la bici que prefereixis incloent models amb assistència elèctrica.
  • Pedalaràs majoritàriament per itineraris de la Xarxa CycloCat que cerca itineraris amb la màxima seguretat i el mínim desnivell per tot Catalunya que serveixen per a la mobilitat diària i per fer rutes d'oci.
  • Cada any canvia el recorregut, aquest 

I aquest model es repeteix quasi igual en totes les marxes que organitza CycloCat arreu de Catalunya amb paisatges diferents i normalment amb distàncies més curtes.

Felicitats CycloCat per aquests 10 anys de donar a conèixer el territori!

I aquest any la Ladies & Gentlement també és Memorial Pitu Porta. Llegiu-ne la història!

3.6.20

La Guineu de Cyclocat, un enrutador per a la xarxa Cyclocat

Actualització novembre 2020: l'enrutador ja està en marxa!

 

Cyclocat vol posar en marxa un enrutador, un programari que calculi rutes segures a través de la seva xarxa ciclista.

L'enrutador farà encara molt més útil la xarxa que Cyclocat ha anat traçant per tot el territori català a la recerca dels camins més segurs i més planers per anar en bicicleta.

Els hi pots donar ajuda a través de micro-mecenatge a Verkami.
 

7.9.17

CycloCat: una xarxa ciclista segura

La xarxa CycloCat va creixent a poc a poc
a mesura que es van estudiant nous camins.
CycloCat és una iniciativa per inventariar les vies pedalables de Catalunya per tal d'anar construint una xarxa ciclista segura i amb poc desnivell. Això es concreta en un mapa interactiu on s'hi van afegint petits segments que van enllaçant nodes (poblacions) i això permet tant cercar rutes segures per a un desplaçament de feina que haguem de fer, com preparar una ruta d'oci o cicloturisme per Catalunya.

Llegenda de cada tram indicant la dificultat
Part de la gràcia d'aquest projecte és que el seu impulsor i els seus col·laboradors recorren el territori a la recerca de noves rutes amb uns criteris de qualitat, així bona part de la xarxa són carrils bici, carreteres poc transitades, camins de terra o grava fàcilment ciclables, vies de servei d’autopistes, vies de tren i lleres de rius ciclables.

Tota la xarxa segueix un codi de colors i a més cada segment té una fitxa identificativa que detalla la distància, el desnivell i la seguretat del segment.

CycloCat també ofereix un mapa de serveis ciclistes (allotjaments bike-friendly, restauració i botigues de bicicletes) i molta informació addicional que ens serà d'utilitat si ens volem iniciar en el món del cicloturisme o el gravel.

18.1.22

Ronde van Osonen 2021. Coneix la xarxa CycloCat a Osona!

La Ronde van Osonen és una marxa ciclista amb un recorregut que uneix poblacions d'Osona seguint els camins de la xarxa CycloCat, per tant busquen el mínim desnivell i la màxima seguretat. Aquest any hi ha 2 circuits: un de 40 km amb 510 m de desnivell positiu i un altre 100 km i 1100 m de desnivell.
 
La marxa es celebrarà el proper dissabte 12 de febrer. Els participants reben un passaport que han d'anar segellant en els controls de pas. No hi ha dorsal, ni cronòmetre, ni avituallaments. El circuit no està marcat, cal seguir el track que envia l'organització la setmana abans quan es tanquen les inscripcions.
 
Les inscripcions estan obertes fins el diumenge 6 de febrer.

14.11.18

Analitzant un tram de la Tourdera: Sant Celoni - Tordera

Passera de Can Pàmies (Sant Celoni)m
Aprofitant que he recorregut un nou tram de la Tourdera, la ruta de la Tordera, he volgut fer un petit anàlisi de l'estat de la ruta en el tram Sant Celoni - Hostalric - Fogars - Tordera. Com sempre amb ànim constructiu d'ajudar a millorar-la.

En termes generals, la meva sensació és que caldria continuar treballant per millorar la ruta en aquest tram i aspirar en un futur a esdevenir més una via verda, ja que actualment aquest tram, tot i ser pla, el definiria més com un itinerari de BTT.

10.6.22

Manlleu - La Garriga: d'Osona al Vallès pel Congost

La plana de Vic ofereix una àmplia trama de camins ideal per anar en bicicleta i fer cicloturisme tranquil, molts d'aquest camins els trobareu al mapa de la xarxa Cyclocat. Qui vulgui més canya, només ha de continuar cap a les muntanyes que envolten la comarca. De fet, l'itinerari clàssic ciclista per anar cap al Vallès amb poc asfalt podríem dir que és creuar el Montseny seguint el Meridià Verd amb BTT (Collformic, la Calma, Vallforners, Cànoves, etc.). Nosaltres vam triar de passar pel Congost, el riu i l'estret que es forma entre el Montseny i els Cingles de Bertí. La xarxa Cyclocat ja marca aquest camins amb colors que avisen que no compleixen els requisits de seguretat o dificultat que demana la xarxa.

Així doncs, en aquesta ressenya hi ha 2 trams molt diferenciats, el de la plana de Vic fins a Sant Martí de Centelles que és planer i apte per a qualsevol bicicleta i la resta que requereix BTT i baixar de la bici en alguns punts.

Itinerari: Manlleu (estació de tren), Vic, Sant Miquel de Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles, el Figaró i la Garriga.

Distància i dificultat: 57 km i 600 m de desnivell positiu que s'acumula sobretot a la segona part. Fàcil fins a Sant Martí de Centelles / Aiguafreda (camins de terra i carreteres secundàries) i més difícil a la segona part (més desnivell, 1 km de fortes baixades descompostes i camí estret i no del tot ciclable al camí fluvial Figaró - la Garriga).

Accés: ideal per combinar amb el tren, sortim de l'estació de Manlleu i anem passant per casi totes les estacions de la línia R2 de Rodalies per tant podem fer moltes combinacions.

Descripció:

15.9.25

Com anar en bici i tren a Osona, al Ripollès i a la Cerdanya durant el tall de la línia R3 de Rodalies

A partir del 7 d'octubre de 2025 la línia R3 de Rodalies estarà tallada entre Mollet del Vallès i La Garriga fins aproximadament el gener de 2027. El servei alternatiu de busos no acostuma a deixar pujar bicicletes. Una alternativa senzilla és arribar a Granollers amb la línia R2 de Rodalies (preferiblement baixar a Les Franqueses - Granollers Nord) i pedalar 11 km fins a l'estació de la Garriga.

Les línies R2 i R3 segueixen traçats paral·lels fins a Granollers, llavors una bona alternativa és usar la línia R2 per anar a Granollers i després pedalar pels carrils bici del riu Congost fins a l'estació de la Garriga i així poder continuar el trajecte en tren cap a Osona, el Ripollès o la Cerdanya segons ens convingui.

L'enllaç en bici és un trajecte majoritàriament pla i pavimentat que suma 110 metres de desnivell positiu en 11 km. La major part del trajecte transcorre pel carril bici paral·lel al riu Congost que hi ha al marge dret del riu i travessar Granollers i les Franqueses i després la Garriga són les úniques dificultats d'orientació i de més trànsit que trobarem.

A Granollers Centre trobarem més trens, però l'estació de les Franqueses - Granollers Nord ens estalviarà més o menys 1 km.

2.5.25

Orientar-se quan no es té cobertura o durant una apagada elèctrica

Com orientar-se quan no hi ha possibilitat de connectar-se a Internet? Repassem algunes de les situacions que es van produir en el recent tall d'electricitat.

Mentre tinguem bateria al mòbil hi ha almenys un parell d'aplicacions que ens poden ajudar a orientar-nos, però que cal haver instal·lat i preparat abans:

  • Maps.me és una app basada en els mapes oberts d'Opentreetmapg.org i que et permet descarregar mapes per zones. Té molta informació i et permet traçar rutes tot i no tenir cobertura. És molt pràctic també per quan travesses països on no tenim el roaming telefònic.
  • Catalunya Offline és una app basada en els mapes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i hi trobarem uns mapes topogràfics molt precisos i diverses funcionalitats, però no incorpora un enrutador. D'entrada, hi podeu descarregar un mapa de tot Catalunya, però els mapes per zones tenen molt més detall.

Per estalviar bateria, recordeu que podeu usar el mode avió i és recomanable treure tot el que no fem servir (Wifi, Bluetooth, etc.) i també podem connectar el GPS només quan sigui necessari.

En bicicleta

Conec més d'un cas de gent que combinen tren i bicicleta i que van decidir lligar la bicicleta i tornar en bus, perquè no sabien tornar a casa en bicicleta. Possiblement les aplicacions anteriors haurien ajudat, però per conèixer quina és la ruta més adient, més segura, més plana o més recta per tornar cap a casa cal haver-ho pedalat abans algun cop i cal conèixer mínimament el territori i conèixer el nom dels pobles, dels rius i de les carreteres, entre d'altres, i me n'adono que jo tinc certa passió per conèixer el territori i descobrir camins, però que hi ha molta gent que no ho ha fet gaire això de conèixer l'entorn i que per tant ho va tenir molt complicat per tornar a casa en bici.

16.3.23

Algunes eines per planificar rutes

La millor manera de planificar rutes és d'entrada amb una pantalla gran, per tant deseu el mòbil que va molt bé per consultar cartografia i orientar-te sobre el terreny, però no és gens pràctic per l'etapa prèvia de planificació.

La meva eina preferida per preparar rutes és l'eina i web gpx.studio que et permet generar tracks de GPS fàcilment: carregar rutes, modificar-les, calcular les distàncies i els desnivells, etc. Aquesta eina a més disposa de diverses capes que et permeten orientar-te millor si la capa per defecte en un moment donat no ens dona prou informació. Així la vista per satèl·lit o diversos mapes d'OpenStreetMap (OSM) et donen força informació addicional.

Continuo sent fidel als mapes topogràfics de l'Institut Cartogràfic perquè tenen la millor cartografia de Catalunya i continuo usant el seu visor de mapes.

Quant la ruta transcorre per altres llocs, utilitzo altres visors de mapes topogràfics, com el Géoportail francès.

També continuo usant el Google Maps i molt especialment el Google Street View que em permet saber detalls com si una carretera té voral, si hi ha un carril bici, si hi ha molt de trànsit, com és l'inici d'una pista que s'agafa des d'una carretera asfaltada, etc.

Per Catalunya, utilitzo molt els tracks generats per la Guineu de CyclotCat, ja sigui amb l'enrutador automàtic entre 2 punts o el manual. Usar la xarxa Cyclocat és garantia de que els camins són relativament segurs i fàcils de pedalar i si no és així ho saps pel seu codi de colors.

El procés de planificació de la ruta, un cas pràctic

Us poso com a exemple la ruta que apareix en les imatges (és aquesta). A grans trets, vaig descarregar els tracks de les rutes Pirinexus i Pirinexus Litoral del web de les Vies Verdes Gironines i diversos tracks de Cyclocat de la mateixa zona.  Amb tot aquests tracks carregats al gpx.studio, vaig tenir una petita xarxa d'itineraris per intentar fer una circular d'un parell de dies que és el que buscava. Com que volia explorar la plana de l'Alt Empordà vaig decidir traçar una nova ruta per carretera per enllaçar la Pirinexus des de la Jonquera fins a la Pirinexus Litoral i així vaig obtenir una primera ruta circular. Vaig esborrar els trams de Pirinexus que no volia recórrer i altres tracks que havia descarregat i que no em servien. A partir d'aquí, vaig començar a modificar l'itinerari per fer-lo passar per pistes de terra i camins que em permetessin estalviar quilòmetres de carretera. A cada modificació, podia comparar si la distància i el desnivell acumulat augmentaven o disminuïen i per tant em permetien prendre decisions de si els camins alternatius que estava traçant eren interessants o no. Amb algunes consultes puntuals al visor de mapes de l'ICGC i a les capes ciclistes de l'OSM en vaig tenir prou per validar la ruta.

10.9.12

Rutes en bici: BTT, Gravel i Cicloturisme

Última actualització: maig de 2026
 
Recull de rutes en bici per Catalunya amb ressenyes pròpies i una selecció de rutes que he fet o que he trobat interessants. Hi trobareu tot tipus de distàncies, dificultats, asfalt, pistes i camins (aptes per a BTT,  Gravel, Bikepacking, Cicloturisme...).
 
Ho trobareu ordenat per zones. Bones pedalades!

El Delta del Llobregat, el massís del Garraf, el Baix Llobregat, el Penedès i l'Anoia 

Sense desnivell destacable:

Amb una mica de desnivell:

Cyclocat és un bon recurs per a crear la teva
pròpia ruta. També hi trobaràs rutes Gravel, etc.
Comarques gironines, vies verdes, camins fluvials i altres

 

Altres vies verdes i camins fluvials fora de Girona


Collserola

Recordeu que dins dels Parcs Naturals només està permès circular per camins amples, aquí trobareu la normativa i tots els camins en un plànol i en un track GPS.

 
Terres de l'Ebre i els Ports: el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Aragó-Casp i el Matarranya
  • Delta de l'Ebre - Itineraris oficials: 1 Ruta de les llacunes, 2 Ecomuseu - desembocadura, 3 Ecomuseu Fangar, 4 Aldea - Camarles - Ampolla, 5 ruta familiar Desembocadura - Garxal - Riumar, 6 Amposta-Ullals-Casa de fusta, 7 Sant Carles de la Ràpita - Casa de Fusta, 8 Camí de Sirga (Amposta - riu Migjorn), 9 Façana fluvial de Deltebre, 10 Sant Jaume d'Enveja - els Muntells - Eucaliptus.
  • Via Verda de la Val de Zafán: 155 km.  (Bici-Vici)
    • La Ràpida - Amposta (al Montsià) - Tortosa: Nou tram de 27 km (2026).
    • Tortosa (el Baix Ebre) - Horta de Sant Joan (la Terra Alta)-  Valljunquera (el Matarranya, Terol): 79 km, que ja tenen més de 20 anys d'història.
    • Valljunquera -  La Puebla de Híjar: 49 km amb algun tram habilitat i molts compartits amb vehicles de motor en camins locals.
    • Alternativa Tortosa - Desembocadura de l'Ebre: 45 km pel marge esquerre (o dret) del riu amb diverses possibilitats.
 
La Garrotxa

 

El Montseny, el Baix Montseny, el Corredor i el Montnegre i els Vallesos

 
 
El Pirineu

Catalunya Nord
Altres zones
 
Com trobar més rutes?

 

20.8.24

La Catalunya Nord en bicicleta 2024

Ja fa un anys que pedalem per la Catalunya Nord i hem anat compartint les rutes en bici que hi hem fet. En general, hi ha un cert desconeixement geogràfic des de la Catalunya del Sud, per això aquest article de la Viquipèdia i aquest mapa adjunt de les comarques ens ajudarà a situar-nos.

La plana del Rosselló és la que té la major part de vies verdes i carrils bici, perquè és plana i perquè hi ha la capital, Perpinyà.
 
Fem un repàs dels principals itineraris que podeu anar mirant al mapa (en verd trams exclusius i en rosa trams compartits):
Les vies verdes de la Catalunya Nord
  • L'Eurovelo 8: és la ruta europea mediterrània. Ressegueix la costa fins a Argelers, i per evitar les muntanyes litorals, gira cap a l'oest fins al Voló que és on s'enfila al coll de Panissars (o al Pertús) per entrar a l'Alt Empordà.
  • La Pirinexus: aquesta ruta entra en territori francès pel coll d'Ares i transcorrre per carretera fins a Arles de Tec seguint el riu Tec que és l'eix vertebral del Vallespir. A Arles hi ha habilitada una via verda (amb algun petit tram compartit) que ens duu fins al Voló passant per Ceret (vegeu ressenya i fotos). I com dèiem, al Voló s'enfila al coll de Panissars compartint ruta amb l'Eurovelo 8.
  • Via verda de Perpinyà-Tuïr: una altra antiga via ferroviària adaptada com a via verda consolidada.
  • Via verda de Perpinyà a Santa Maria la Mar: un itinerari que ressegueix el riu Tec de Perpinyà fins al mar (és la tornada d'aquesta ressenya).
  • Via verda del riu Aglí: sortint de Ribes Altes ens porta fins al mar o fins a enllaçar amb l'Eurovelo 8. Està planificada la seva continuació cap a l'interior (com podeu veure per les línies discontínues). Nosaltres la vam recórrer amb aquesta ruta: Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8.
    L'OpenStreetMap.org mostra forces
    carrils bici a la plana

Com veieu, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir no tenen d'entrada vies verdes perquè són zones muntanyoses amb el Canigó i altres gran cims del Pirineu. Tot i així, hi ha rutes amb més o menys desnivell, per terra i per asfalt que ens poden permetre fer rutes de cicloturisme.

A la Cerdanya podeu mirar els itineraris proposats a Cyclocat i que es comencen a endinsar a l'Alta Cerdanya. Per exemple, des de Puigcerdà o des de la Tor de Querol podem anar cap a Llívia i Estavar, després evitant carreteres principals hauríem d'enllaçar amb Bolquera o Montlluís passat per Eina. A partir d'aquí, la baixada per carretera cap a Vilafranca de Conflent, Prades i Perpinyà jo l'evitaria completament perquè hi ha massa trànsit. En canvi, hi ha pistes i sinó carreteres que ens permeten anar cap a Matamala i després ja per asfalt enllaçar amb Sant Pau de Fenollet per continuar després cap al mar.


Més informació:

24.1.21

El potencial cicloturístic de les comarques lleidatanes de la depressió central

Mapa esquemàtic del triangle d'uns
200 km que formen la intersecció
d'aquestes 3 rutes cicloturistes.
Ja fa temps, algú em preguntava quines rutes de cicloturisme podia fer a les comarques de Lleida que no fossin pel Pirineu i repassant el meu recull de rutes, la meva resposta era bastant pobre. Això ha canviat els últims anys amb l'impuls de noves rutes que estan teixint una xarxa interessant:

  1. La ruta InterCatalunya ja connecta Lleida amb Cervera i ha de continuar cap a Manresa, Vic i Girona seguint aproximadament l'eix transversal
  2. La ruta dels Llacs, entre Lleida i la Pobla de Segur (amb 27 km que es fan en tren) segueix la ruta del tren i a la plana ja està senyalitzat el tram Lleida - Balaguer.
  3. La futura ruta de la vall del Sió connectarà Sant Guim de Freixenet i Balaguer seguint el riu Sió.

La xarxa Cyclocat ja té tots aquests
camins ressenyats a dia d'avui.
Només aquestes 3 rutes teixiran un triangle interessant que es pot acabar de relligar amb la ruta dels Castells (amb les seves diverses variants) o el canal d'Urgell, entre d'altres. Perquè de rutes i de camins n'hi ha molts i agafant un mapa, una guia o les traces GPS que d'altres ciclistes comparteixen hi ha un munt de propostes, però només amb la senyalització, l'adequació i la dinamització de les rutes es crea un pol d'atracció de visitants.

Quan vaig fer la ruta dels Castells del Sió o de la Segarra, em vaig quedar sorprès que cap dels pobles de la ruta tingués un bar o un restaurant obert el diumenge, vam haver de dinar (o més aviat berenar) a Cervera. De la mateixa manera, planificant el cap de setmana, vaig trobar molt poca oferta d'allotjaments turístics.

Crec que la zona té molt potencial cicloturístic i explotar-lo dinamitzaria l'economia local i tindria beneficis per a la població com ha passat en altres zones. Algunes propostes per dinamitzar la zona podrien ser:

  • La creació de vies verdes (camins convenientment adequats, segurs i senyalitzats). Atrauen més visitants i de més tipologies que una simple ruta cicloturística.
  • Crear alguns allotjaments tipus alberg amb iniciativa pública i amb orientació a la bicicleta.
  • En general, facilitar edificis en desús per a negocis turístics amb convenis de cessió, etc.
  • Una millora de la línia de tren  Barcelona - Manresa - Lleida ajudaria molt a fer arribar visitants i evidentment amb facilitats per a transportar bicicletes. Entenc que la línia Lleida - Balaguer - La Pobla explotada per FGC ja té facilitats per a les bicicletes.
  • Enllaçar i senyalitzar els punts d'interès turístic.
  • Promoure els productes km0.
  • Senyalitzar i enllaçar-se amb altres itineraris i zones: ruta del Cister al sud, camí de Sant Jaume i ruta Ignasiana, etc.


Segurament, les Vies Verdes de Girona i el consorci que les promociona és un dels millors exemples de dinamització del cicloturisme, però n'hi ha més arreu de Catalunya. Algunes idees interessants:

  • Hi ha diversos albergs en antigues estacions de tren, també bars-restaurants o centres de lloguer de bicicletes, però el fet no és que siguin antigues estacions, sinó habilitar i facilitar aquestes infraestructures cicloturístiques prop de les rutes que volem dinamitzar. Per exemple, l'estació de Benifallet o aquesta empresa d'Olot que lloga bicis al costat de la via verda.
  • Al Baix Empordà des de fa molts anys tenen una completa xarxa cicloturista que connecta molts pobles de la comarca per pistes i camins secundaris. A cada cruïlla trobem indicadors de direcció amb les distàncies dels pobles propers i editen uns mapes. És un petit paradís cicloturista des d'abans de la creació de les vies verdes.

Més informació:


25.11.25

De Vic a Manresa en bicicleta

Itinerari majoritàriament per pistes forestals seguint la xarxa CycloCat i que cerca la connexió més planera i segura entre Vic i Manresa. Seguirem el curs de rius, rieres i valls i travessarem boscos i prats fins als 934 m d'alçada. Si la boira i els núvols no us fan la guitza, gaudireu del paisatge i des les vistes!

Distància, desnivell i dificultat: 63 km i 1.150 m de desnivell positiu acumulat en camins de terra, algun sender, algun tram de carretera secundària, carrils bicis i carrers urbans. Aptes per a bicicletes Gravel i BTTs.

Inici i fi: a les estacions de tren de Rodalies de Vic (R3) i Manresa (R4).

Descripció:

Vic - Santa Eulàlia de Riuprimer

Riera de Muntanyola
Sortim de l'estació de tren de Vic pel cantó est i agafem el carril bici en direcció sud fins a creuar el riu Mèder on girarem a la dreta per agafar de seguida un carril bici (a estones tipus via verda) paral·lel a la carretera de la Guixa (en algun gir veurem el Montseny, primera foto). A la Guixa (oficialment Sentfores), ens incorporarem com a la carretera per agafar el carrer Major, on al mig del tram semaforitzat, girarem a la dreta per anar a creuar el riu i remuntar-lo pel marge esquerre.

El camí es convertirà en un sender que deixarà el riu a baix a la nostra esquerra. Continuarem amb compte de no caure i ens allunyarem del riu per continuar per un camí més ample que creuarà el riu, la carretera i que continuarà allunyat del riu i després s'aproparà, però ja no serà el riu Mèder, ara serà la riera de Muntanyola. Veurem un gorg (vegeu la foto) i continuarem cap a Santa Eulàlia de Riuprimer on creuarem la riera per remuntar-la pel costat del camp de futbol.


Santa Eulàlia de Riuprimer - L'Estany

Continuarem remuntant la riera de Muntanyola per una pista fins que aquesta ens porta a la carretera. Continuarem remuntant la vall, ara per la carretera, que té poc trànsit i bona visibilitat. Finalment, deixarem la carretera girant a la dreta en una cruïlla per agafar una pista de terra que començarà l'ascens cap al poble de l'Estany.

La pujada es fa entre boscos de pi i roure per una pista de terra que en algun punt pot estar més descomposta o que pot tenir algun tram pavimentat per evitar l'erosió. Són uns 5-6 km i 300 metres de desnivell que es fan bé amb pneumàtics de gravel. Les rampes més inclinades són curtes i et donen temps a recuperar forces. Hi ha forces cruïlles, però els indicadors del Camí de Sant Jaume (GR-151) i el track de GPS no ens deixaran que ens perdem!

Finalment, arribant al punt més alt de la ruta (934 m) encararem la baixada cap a l'Estany i creuant la carretera entrarem al poble. Podem seguir el track cap al cementiri o podem travessar el poble per dins i pujar després cap al Coll de la Crossa damunt del poble on tornem a guanyar força alçada.

15.6.06

Mapes de carrils bici

Recull de plànols de carrils bici urbans:
Última actualització: octubre de 2025

18.4.06

Enllaços

Les principals entitats d'usuaris de la bicicleta:
  • ConBici: Coordinadora espanyola en defensa de la bici
  • ECF: European Cyclists' Federation
Moviments reivindicatius (vegeu info. actualitzada):
Diversos: 
  • Bicihub centre de referència del món de la bici
  • Cyclocat: iniciativa per crear una xarxa ciclista segura
  • En bici sense edat programa de voluntariat per passejar en tricicle a persones grans.
Informació sobre la bicicleta en institucions públiques:
Biciescoles:

Grups que organitzen sortides (a part de les entitats ciclistes que també n'organitzen)
Alguns blogs personals:
Última actualització: maig de 2020

12.12.24

Volta pel Pla de l'Estany i l'Alt Empordà: Circular Banyoles - Crespià - Garrigàs - Camallera - Medinyà

Volta circular pel Pla de l'Estany, l'oest de l'Alt Empordà i el nord del Baix Empordà i el Gironès sortint una mica de les rutes més conegudes en una circular de 85 km per pistes i carreteres locals i per paisatges espectaculars!

Itinerari: Banyoles, Clot d'Espolla, Esponellà, Crespià, Ordis, Santa Llogaia d'Àlguema, Vilamalla, Garrigàs, Vilaür, Camallera, Sobrànigues, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Andreu de Terri, Cornellà de Terri, Banyoles.

Distància i dificultat: 85 km i 600 m de desnivell positiu acumulat

Descripció:

Des de l'Estany de Banyoles, a la zona de parc de la Draga, anem cap a l'est per anar a buscar un camí pedalable paral·lel a una carretera que ens porta fins al nucli de Melianta. Haurem de fer una puja i baixa, per arribar a un collet i després passar un nus de carreteres per una camí habilitat. A Melianta, deixarem el carril bici per anar cap al nord a buscar el Clot i la platja d'Espolla, un espai natural lligat als aqüífers de la zona i que en determinades èpoques veurem inundat i en altres totalment sec. Continuarem per una plana entre cultius (seguint la ruta del Tren Pinxo) en direcció nord fins a trobar els boscos i la baixada cap a la conca del Fluvià que en aquest tram va una mica engorjat. En les cruïlles, agafem direcció est per acabar vorejant el Fluvià que veurem a la Central Elèctrica de Martís (ens hi podem acostar) i també veurem l'ermita de Sant Miquel de la Roca a la riba contrària. Continuarem fins a Esponellà, però ja no hi entrarem perquè agafem la carretera, creuarem el riu i continuarem fins a Crespià.

29.4.19

Per la falda del Montseny: de la Garriga a Sant Celoni

Ruta pel Baix Montseny per la falda de la muntanya d'oest a est. Comencem a l'estació de tren de la Garriga i passem per Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor i Santa Maria de Palautordera on enllacem amb la ruta de la Tourdera per acabar a Sant Celoni.

Distància i desnivell: 37 km i uns +600 m de desnivell positiu.

Inici: estació de tren de la Garriga.

Descripció general de l'itinerari:

Useu el track GPS o el mapa per orientar-vos. La descripció no és detallada com en altres ressenyes.

Sortim de l'estació de tren de la Garriga i agafem el Passeig (vegeu foto), una rambleta que convida a fer slow-cycling, especialment si us agrada l'arquitectura, el modernisme i el patrimoni cultural en general. Al final del Passeig, trobareu un petit carril bici que ens porta a una carretera (N-152a). Deixem una vila romana a mà esquerra i continuem fins a una rotonda on s'acaba el carril bici. Continuem per l'asfalt 50 metres i girarem a l'esquerra per entrar a una pista de terra.

Travessarem la via del tren per un pont i girarem cap a la dreta passant per una construcció de pedra que amaga un pou (vegeu foto). Continuarem fins a un dipòsit d'aigua i després travessarem la urbanització els Gorgs. A partir d'aquí, passarem molts barrancs fent baixades, creuant torrents i pujant de nou. Ho fem per primer cop en aquesta urbanització.