Els pneumàtics de les rodes són un dels elements que tenen més repercussió en el rodatge de la bicicleta. Portar uns pneumàtics adequats al terreny per on rodarem ens donarà la relació velocitat/adherència/resistència que necessitem. Segons el relleu dels pneumàtics i la seva amplada tindrem millor o pitjor adherència en diferents terrenys. Pneumàtics molt amples i amb relleu ens donaran més adherència i més potència de fre, però ens restaran velocitat.
Les
bicicletes de muntanya munten rodes de 26'', 27,5" o 29". Les amplades dels pneumàtics poden anar d'1,5'' a 2,5''. Per a terrenys accidentats i trialeres triarem pneumàtics de 2'' en endavant, els pneumàtics més amples ens donaran més resistència a cops i seran més indicats per a persones més pesades. Per a terrenys asfaltats o pistes en bon estat n'hi haurà prou amb rodes d'1,5'' a 1,85'' i amb un relleu poc profund.
Les
bicicletes de carretera munten rodes de 700 mm de diàmetre amb pneumàtics de 22 a 28 mm d'amplada, però si el pas de roda és suficient podem posar pneumàtics de fins a 28-32 mm. La tendència dels últims anys és anar cap a amplades molt grans en comparació al que es portava antigament.
Les bicicletes híbrides, urbanes o Gravel també acostumen a portar rodes de 700 mm (algunes de 650B) i pneumàtics de 28 a 50 mm, sent 35 mm una mida molt habitual per usos urbans i els 38-45 mm per a Gravel. En els pneumàtics més amples podem trobar relleus aptes per a rodar en pistes de terra amb força seguretat. Una amplada de 50 mm equival a 2" i per tant amb 50 mm ens acostem al que acostumen a portar les BTT.
Inflat de les rodes
La pressió aconsellada per a les rodes d'una bicicleta depèn de molts factors. Segons el pes del ciclista i l'ús que es faci de la bicicleta caldrà variar la pressió. Amb pressions més altes obtenim menys fricció amb el terra i per tant perdem adherència. Amb pressions més baixes guanyem adherència i cert esmorteïment, però si portem cambra d'aire podem punxar la roda en pinçar la cambra amb la llanta. D'altra banda, a pressions més altes pot ser més fàcil punxar. S'aconsella sempre seguir les indicacions de pressió mínima i màxima que posa el pneumàtic i a partir d'aquí ajustar a la pressió a les nostres necessitats.
Les
bicicletes de carretera porten pressions molt més altes, però en general les
pressions dels pneumàtics han baixat en els últims anys especialment en
les BTT i les Gravel i molt especialment en els pneumàtics sense cambra
d'aire (els tubeless) que munten tot tipus de bicicletes que tingui les llantes i els pneumàtics adequats.
Sempre cal tenir present les pressions màximes i mínimes aconsellades pel fabricant que normalment venen escrites en el lateral del pneumàtic. Cal tenir també present que les cambres d'aire que han estat desinflades força temps, potser que no aguantin una pressió alta.
Ens pot anar bé saber que 3 bars equivalent aproximadament a 40 psi (els factors de conversió exactes són: 1 psi = 0.06895 bar, 1 bar = 14.50326 psi, 1 psi = 6.8948 KPa ).
Vàlvules
A casa nostra de sempre hi ha 2 models de vàlvula:
- La gruixuda com la dels cotxes que s'anomena schrader.
- La prima amb una rosca a la base de llanta i una altra a la part superior que hem de desenrosca per inflar. S'anomena presta. És la típica de les bicicletes de carretera, però ara també present en moltes BTT.
A Europa i en alguns llocs d'Àsia també trobem la vàlvula Dunlop que es desenrosca en el mateix sentit que el tap i que si desenrosquem per error ens farà sortir l'aire molt ràpidament. A l'hora de fer compres per Internet cal tenir en compte aquest tipus de vàlvula, però podem canviar les cambres d'aire per d'altres amb vàlvules schrader fàcilment perquè el forat de la llanta té el mateix diàmetre. A l'hora d'inflar cal usar adaptadors o a vegades una manxa normal fent pressió sobre la vàlvula perquè no es perdi l'aire.
Les vàlvules schrader i presta també poden ser tubeless, és a dir que la vàlvula es ven sola sense la cambra d'aire i segella completament el forat de la llanta.
Varietat de mides
Quan canviem pneumàtic o cambres d'aire és important encertar amb les mides exactes i al muntar els pneumàtics assegurar-se que queden ben encaixades i no més entrades d'un cantó que d'un altre. No encaixar bé els pneumàtics o posar una cambra d'aire que no toca pot causar problemes diversos com la deformació del pneumàtic.
De pneumàtics, n'hi ha amb la vora dura (porten un filferro) i n'hi ha que en canvi tenen la vora tova i es venen plegats (més pràctics per quan en volem dur algun de recanvi).
Sistemes anti-punxada
A part del sistemes tradicionals de coberta i cambra d'aire també hi ha:
- Sistemes tubeless sense cambra d'aire on la llanta i els pneumàtic han d'estar preparats i on s'incorpora un líquid segellador que també actua quan hi ha una punxada.
- Cambres d'aire que incorporen líquids anti-punxades. Són una mica més pesades que les convencionals, però el líquid és efectiu per a petites punxades.
- Cobertes sòlides. Són pneumàtics de goma sòlids i que per tant no porten ni cambra d'aire ni cal inflar. És un sistema infal·lible per a les punxades i tot i ser més cars, duren molt. En general, el seu inconvenient és que no es pot regular la pressió i en general són una mica durs i esmorteixen menys, i en alguns casos, se'n pot ressentir algun component de la bicicleta.
- Esprais anti-punxades: per a petites punxades i sobretot quan hem trobat i retirat la punxa de la coberta, llavors inflem amb l'esprai i creuem els dits perquè els porus quedin tapats. Caldrà girar una mica la roda per distribuir el líquid per tota la cambra d'aire.
També cal tenir en compte que hi ha pneumàtics amb més i menys gruix o resistència a les punxades. Alguns fabricants fan les seves pròpies escales de resistència.
Consells:
- Canvieu els pneumàtics que tinguin talls, estiguin molt estriats o no tinguin relleu.
- El sabó de rentar plats pot ajudar a encaixar millor els pneumàtics
- Es pot provar de donar al pneumàtic una pressió superior a la recomanada per tal d'encaixar-lo millor o recuperar la forma original (amb el risc de fer malbé la llanta si us passeu!). Es pot anar inflant i tornar a desinflar per moure amb els dits la coberta.
- Si el pneumàtic està ben encaixat, però el veieu o el sentiu deformat al rodar, pot ser que la roda estigui abonyegada i llavors caldrà desmuntar el pneumàtic i jugar amb la tensió dels radis (i amb un centrador) per centrar la roda.
- La vàlvula ha de quedar ben perpendicular a la llanta i al usar un inflador cal anar amb cura de no torçar-la perquè la base de la vàlvula és un punt típic que tendeix a trencar-se.
- Alguns pneumàtics que porten molt de temps s'endureixen i costen molt de treure. A vegades s'hauran de tallar, tampoc és fàcil.
Inici del manual de mecànica
