Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta eurovelo. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta eurovelo. Ordena per data Mostra totes les entrades

18.8.24

La via verda de Plazaola, l'Eurovelo 1 i altres itineraris al nord-oest de Navarra

La Via Verda de Plazaola, de 77 km, és un itinerari ciclista que des de l'any 2000 aprofita una antic recorregut ferroviari entre Pamplona i Sant Sebastià. Surt de Pamplona i va cap al nord-oest entrant a Guipúscoa fins a Andoain. Tot i així, enllaçar fins a Sant Sebastià és relativament fàcil i força gent ho fa. A més, el primer tram de via verda (Pamplona - Latasa) forma part de ruta europea de la costa atlàntica, l'Eurovelo 1.

Aquest any, a més, s'ha senyalitzat un tram de la ruta Eurovelo 1 a partir de Latasa que combina carreteres locals amb pistes i camins exclusius. Els primers 14 km són relativament plans i és on trobarem els trams més pacificats i exclusius (vegeu el recull de fotos), però també farem carreteres molt locals. Després vindran uns 35 km (amb uns 800 m de desnivell prou esglaonats) d'una carretera local molt bonica i amb poc trànsit que ens portarà fins a Doneztebe on podrem enllaçar amb la via verda del Bidasoa que ens portarà fins a Behobia.

Per acabar de relligar aquests itineraris, un nou ramal ciclista que sortirà de la via verda de Plazaola i connectarà Irurtzun i Ziordia. Amb una línia de tren paral·lela que afavoreix la intermodalitat i amb la possibilitat de connectar amb Guipúscoa per Zegama (des d'Altasu), tot això obre més possibilitats de cicloturisme (i també de mobilitat diària).

Aquest nou itinerari ciclista hauria d'estar acabat en uns 3 anys i aprofita la vall que podeu veure a la fotografia adjunta. La fotografia està feta des de la serra d'Aralar i es veu al fons Irurtzun (on passa la via verda de Plazaola).

20.8.24

La Catalunya Nord en bicicleta 2024

Ja fa un anys que pedalem per la Catalunya Nord i hem anat compartint les rutes en bici que hi hem fet. En general, hi ha un cert desconeixement geogràfic des de la Catalunya del Sud, per això aquest article de la Viquipèdia i aquest mapa adjunt de les comarques ens ajudarà a situar-nos.

La plana del Rosselló és la que té la major part de vies verdes i carrils bici, perquè és plana i perquè hi ha la capital, Perpinyà.
 
Fem un repàs dels principals itineraris que podeu anar mirant al mapa (en verd trams exclusius i en rosa trams compartits):
Les vies verdes de la Catalunya Nord
  • L'Eurovelo 8: és la ruta europea mediterrània. Ressegueix la costa fins a Argelers, i per evitar les muntanyes litorals, gira cap a l'oest fins al Voló que és on s'enfila al coll de Panissars (o al Pertús) per entrar a l'Alt Empordà.
  • La Pirinexus: aquesta ruta entra en territori francès pel coll d'Ares i transcorrre per carretera fins a Arles de Tec seguint el riu Tec que és l'eix vertebral del Vallespir. A Arles hi ha habilitada una via verda (amb algun petit tram compartit) que ens duu fins al Voló passant per Ceret (vegeu ressenya i fotos). I com dèiem, al Voló s'enfila al coll de Panissars compartint ruta amb l'Eurovelo 8.
  • Via verda de Perpinyà-Tuïr: una altra antiga via ferroviària adaptada com a via verda consolidada.
  • Via verda de Perpinyà a Santa Maria la Mar: un itinerari que ressegueix el riu Tec de Perpinyà fins al mar (és la tornada d'aquesta ressenya).
  • Via verda del riu Aglí: sortint de Ribes Altes ens porta fins al mar o fins a enllaçar amb l'Eurovelo 8. Està planificada la seva continuació cap a l'interior (com podeu veure per les línies discontínues). Nosaltres la vam recórrer amb aquesta ruta: Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8.
    L'OpenStreetMap.org mostra forces
    carrils bici a la plana

Com veieu, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir no tenen d'entrada vies verdes perquè són zones muntanyoses amb el Canigó i altres gran cims del Pirineu. Tot i així, hi ha rutes amb més o menys desnivell, per terra i per asfalt que ens poden permetre fer rutes de cicloturisme.

A la Cerdanya podeu mirar els itineraris proposats a Cyclocat i que es comencen a endinsar a l'Alta Cerdanya. Per exemple, des de Puigcerdà o des de la Tor de Querol podem anar cap a Llívia i Estavar, després evitant carreteres principals hauríem d'enllaçar amb Bolquera o Montlluís passat per Eina. A partir d'aquí, la baixada per carretera cap a Vilafranca de Conflent, Prades i Perpinyà jo l'evitaria completament perquè hi ha massa trànsit. En canvi, hi ha pistes i sinó carreteres que ens permeten anar cap a Matamala i després ja per asfalt enllaçar amb Sant Pau de Fenollet per continuar després cap al mar.


Més informació:

1.11.07

Resseguint el litoral en bicicleta

La ruta europea de cicloturisme EuroVelo 8 ressegueix tot el litoral català, però tot i que hi ha un projecte de la Generalitat per senyalitzar-la, de moment, només hi ha senyalitzat el tram que transcorre per les Vies Verdes gironines. D'altra banda, el GR-92 és un sender que recorre tot el litoral, però no sempre és pedalable.

Actualment, s'està plantejant que l'Eurovelo 8 tingui també un ramal per l'interior en el tram de la Selva i el Maresme (passaria pel Vallès) i un altre al Garraf.

Aquesta pàgina recull informació i ressenyes d'itineraris que transcorren pel litoral, arran de costa, per un camí de ronda, per un passeig marítim o a vegades per un massís a prop del mar, també en alguns cas dono diverses alternatives:
  • La ruta Pirinexus entre la Jonquera i Sant Feliu de Guíxols serà la ruta EuroVelo 8 oficial, però transcorre una mica allunyada de la costa.
  • Llançà: Camí de ronda de Llançà cap a Port de la Selva.
  • Blanes - Lloret pel futur carril bici de la GI-687 en projecte.
  • Calella - Sant Pol per passeig marítim i vorals N-II, però hi ha un tram que es pot fer pel far de Calella.
  • Canet - Mataró per passeigs marítims
  • Premià de Mar - Badalona pels passeigs marítims (a Montgat no hi deixen circular bicicletes)
  • Badalona - Sant Adria - Barcelona - L'Hospitalet: per la Ronda Verda
  • L'Hospitalet - el Prat - Viladecans - Gavà - Castelldefels seguint aquesta ressenya.
  • Castelldefels - Sitges: per les costes del Garraf o pel Parc Natural del Garraf
  • Sitges - Vilanova: Ruta els Monjos - Castellet de Foix - Vilanova - Sitges
  • Vilanova - Sant Vicenç de Calders: Pels passejos marítims del Baix Penedès i el Garraf
  • Salou - l'Hospitalet de l'Infant: de Salou fins a la riera d'Alforja de Cambrils per carril bici, després es pot continuar fins a Mont-Roig del camp arran de Costa. Miami-Platja té un carril bici de 3,5 km. L'Hospitalet de l'Infant té plans de crear un passeig marítim.
  • Alcanar - Riu Sénia: de les Cases d'Alcanar a la desembocadura del riu Sènia 3,2 Km.
  • Si ha plogut recentment, trobareu la desembocadura del riu Sénia com en la foto i caldrà anar a buscar la carretera nacional. Normalment, es pot creuar descalç i rodant la bici.
  • Riu Sénia - Vinarós: per pista forestal
  • Vinarós - Benicarló - Peníscola: pels passeigs marítims, carretera de la costa i alguns carrils bici.
  • Peníscola - Alcosebre: travessant el Parc Natural de la Serra d'Irta per una pista de terra.
  • Sòl de Riu, desembocadura del riu Sénia
  • Benicàssim - Orpesa (Via Verda del Mar): hi ha una via verda arranjada d'uns 5 km entre les dues poblacions.
  • Orpesa - Castelló - Nules: ciclo-ruta CR-18
Vegeu també:

Última actualització: agost de 2021

10.3.20

La ruta cicloturista mediterrània comença a prendre forma i inclourà l'Eurovelo 8

Feia temps que ho esperàvem. En altres països europeus fa molts anys que les rutes Eurovelo estan força desenvolupades, i ara, finalment, tindrem un traçat per la ruta Eurovelo 8 que a la vegada formarà part de la Ruta Cicloturista Mediterrània que promou la Generalitat. La ruta mediterrània tindrà un doble traçat litoral i pre-litoral en 2 trams: a la zona de la Selva i el Vallès Oriental i a la zona del Baix Llobregat i el Penedès. Entenc que el traçat litoral serà el que correspondrà oficialment a la ruta europea Eurovelo 8.

La senyalització de la ruta als accessos de Barcelona (des de Martorell, Castelldefels, Montcada i Premià) es preveu per aquest mateix any i l'Ajuntament de Barcelona s'encarregarà de la senyalització a la capital. D'altra banda, el tram la Jonquera - Sant Feliu de Guíxols - Caldes de Malavella - Sils ja està senyalitzat i habilitat des de fa temps.

La ruta mediterrània serà ruta 3 de les rutes cicloturistes que promou la Generalitat, la primera és la ruta IntraCatalunya (Lleida - Girona) i la segona la ruta dels Llacs (Lleida - la Pobla de Segur).

12.1.07

Les rutes d'Eurovelo a la Viquipèdia

Alguna vegada ja us he parlat d'Eurovelo, tal i com diu la Viquiipèdia és una xarxa de 12 rutes trans-europees per a realitzar en bicicleta. La xarxa s'està desenvolupant de forma local des de diversos països i entitats i és coordinada per la European Cyclist Federation (ECF, Federació Europea de Ciclistes), per Sustrans del Regne Unit i per De Frei Fugle de Dinamarca. Tot i que la xarxa està dissenyada per un ús essencialment cicloturista, les rutes EuroVelo també donen suport als desplaçaments locals per anar a la feina, a l'escola, per oci etc. De fet, l'objectiu d'EuroVelo és encoratjar a utilitzar la bicicleta en la major part dels desplaçaments possibles.La distància total de les rutes planificades és d'uns 60.000 Km, dels quals 20.000 ja estan construïts.

22.11.16

Volta per la Plana del Rosselló: de Perpinyà a la Platja de Canet i tornada per Santa Maria i Bompàs

Ruta circular molt recomanable que combina camins rurals i carrils bici entre camps i vinyes, castells, pobles bucòlics o elements naturals com l'estany de Canet o el riu Tet. El Canigó sovint nevat i les Alberes que entren el mar acaben de configurar un paisatge divers.

Perpinyà i el Canigó des del Castell Rosselló
Itinerari: Perpinyà (El Castellet) - Castell Rosselló - Canet de Rosselló - Platja de Canet - Estany de Canet - Platja de Canet - Santa Maria de la Mar - Vilallonga de la Salanca - Bompàs - Perpinyà.

Distància i desnivell: 43 km i 100 mD+, si comenceu a l'estació i aneu també a les cabanes de pescadors de l'estany de Canet, us sortiran 50 km, si feu algunes de les dreceres proposades escurçareu de 2 a 4 km la ruta. La ruta va ser realitzada amb bicicletes Brompton de 3 velocitats.

Accés: podeu arribar a Perpinyà en tren. El d'alta velocitat triga 1h15 des de Barcelona. També hi ha trens convencionals. L'estació queda a menys de 2 km del punt d'inici, el Castellet.

3.5.22

Pirinexus. Tram Arles - Els Banys i Palaldà - Ceret - El Voló

Tram de la Pirinexus que segueix l'antiga via ferroviària Elna - Arles. L'antic tren entre Elna i Arles data de 1889 i deixà de funcionar el 1939. Actualment, s'usa com a línia de mercaderies entre Elna i el Voló.

La via verda actual està recuperant ponts, alguns túnels i part del traçat original.

Distància, desnivell i dificultat: 40 km si es torna pel mateix camí, i uns 300 m de desnivell positiu que s'acumulen a la tornada. 20 km si només es fa la baixada. La major part del recorregut és via verda amb ferm de ciment, però hi ha també trams compartits (urbans i rurals) que eviten la carretera. El traçat està en evolució i s'estan tornant a obrir els antics ponts del ferrocarril. Apte per tot tipus de bicicletes.

Accés i connexions: el tram de via verda neix al sud d'Arles (si feu la Pirinexus del coll d'Ares fins a Arles es va per carretera), però podeu començar en qualsevol punt del traçat accedint en cotxe. La ruta forma part de l'anella Pirinexus i des del Voló es pot continuar cap a el Pertús per la Pirinexus o cap a Argelers per l'Eurovelo 8 (la ruta mediterrània).

Descripció

La ruta segueix la vall que forma el riu Tec que és la comarca del Vallespir. Al sud d'Arles (Arles-du-Tech), seguint la carretera (D115), trobem un trencall a mà dreta que baixa cap al riu amb la senyalització de Pirinexus. Passem per sota el pont de la carretera i tornem a pujar per travessar un carrer i un nucli urbà. Darrere les cases, ja trobem un tram segregat (fotos). Com serà habitual tota l'estona, combinarem trams sense trànsit amb trams urbans residencials pràcticament sense trànsit. En 2 km, arribarem als Banys i Palaldà (Amélie-les-Bains-Palaldà).

Passarel·la i senyal de la Pirinexus entre Arles i els Banys i Palaldà

Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8

Ribesaltes
Una proposta per conèixer la costa del Rosselló descendint el riu Aglí i travessant la Tet i el Tec, els altres 2 grans rius de la zona.

Itinerari: Ribesaltes (estació de tren) - Via Verda de l'Aglí (Clairà, Sant Llorenç de la Salanca) - Enllaç amb l'Eurovelo 8 - Santa Maria de la Mar Canet de Rosselló - Estany de Canet - Sant Cebrià - Platja d'Argelers - Argelers (estació de tren).


Distància i dificultat: 49 km molt plans (150 m de desnivell acumulat). Ferms aptes per a qualsevol tipus de bicicleta. Majoritàriament segregat del trànsit, però amb trams rurals de cohabitació i algun petit tram urbà.

Accés: ideal per combinar amb el tren (viatge de 30' entre Argelers i Ribesaltes) i segons la previsió meteorològica i (sobretot la direcció i velocitat del vent) podeu acabar de triar en quin sentit fer la ruta. Els trens tenen espais adaptats per portar bicicletes. S'hi pot arribar amb tren des de Barcelona i sinó les estacions tenen aparcament de cotxe (el d'Argelers és més gran).

Descripció:

Ribesaltes des del riu Aglí
Travessem el poble de Ribesaltes (Rivesaltes en francès) des de l'estació fins a trobar el riu Aglí que travessarem per un pas inundable (la foto de la dreta està feta des d'allà). Si el pas no és practicable, farem servir el pont superior (el que es veu a a la foto) i des d'on possiblement tindrem millors vistes del poble i apreciarem que està construït a la riba més alta del riu. Agafarem la via verda del riu Aglí (voie verte de l'Agly), primer per un camí rural asfaltat, i després de creuar l'autopista per un túnel (n'hi ha 2 de practicables), per una via verda ben propera al riu. El paviment combina una part asfaltada amb una franja de terra més petita, ideal per a tots els gustos i disciplines esportives. Trobarem alguna cruïlla per acostar-nos, si volem, als pobles de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca (Saint-Laurent-de-la-Salanque).

Via verda de l'Aglí amb paviment
asfaltat i franja de terra compactada
La via verda continua fins al Barcarès, però nosaltres agafem la ruta mediterrània Eurovelo 8 en direcció sud i per tant creuem el riu. Anem paral·lels a la carretera (D-81). Travessem diversos rius (alguns ponts estan en obres i ens fan canviar de cantó de la carretera).

A Santa Maria la Mar, deixem una desviació cap a Perpinyà (pel nord del riu Tet, vegeu aquesta ressenya), nosaltres continuem cap al sud i travessem la Tet (frontera entre la Salanca i la Plana del Rosselló) i de seguida arribem a Canet de Rosselló. Nosaltres vam anar cap a la platja perquè allà hi ha més oferta de restauració, però us aconsello seguir els senyals d'EV8 i anar per l'interior pel costat de l'estany i així evitar el passeig marítim (compartit amb vianants). En tot cas, les dues rutes, s'uneixen a la costa on s'acaba el passeig marítim. Anant cap al sud, passem per un poblet de pescadors que és el punt on neixen diversos itineraris a peu de visita de l'estany de Canet.

24.2.17

Vies verdes al Rosselló

Via verda entre Perpinyà i Santa
Maria de la Mar.
Després d'haver-vos parlat de les infraestructures ciclistes de Perpinyà i d'haver ressenyat la ruta que hi vam fer, volia acabar fent un recull fotogràfic comentat de les vies verdes, els carrils bici interurbans, les rutes d'oci i alguns altres carrils bici locals que hi vaig recórrer.

Si ho haig de resumir d'alguna manera, diria que les dues vies verdes oficials per on vaig passar tenien una infraestructura força decent i contrastaven amb altres rutes o carrils bici urbans amb trams de molt baixa qualitat.

Us deixo amb les fotos agrupades per rutes i amb comentaris. A part de les dues vies verdes per on vam passar, al Rosselló n'hi ha dues més una al sud, que connecta Argelers amb la Pirinexus, i una al nord que va de la costa fins a Rivesaltes i que de moment no té continuïtat.

 

Eurovelo 8


La ruta europea Eurovelo 8 (EV8) ressegueix la costa mediterrània i el tram que vaig seguir tenia bona senyalització i s'hi havia invertit diners fent passarel·les i túnels per evitar cruïlles o rius, entre d'altres.

Eurovelo 8, tram compartit, però pràcticament sense trànsit motoritzat.
Vorera-bici on trobem el trencall de l'EV8

20.5.22

Es presenta la Pirinexus Litoral

Dins del projecte europeu BiciTransCat (de connexió ciclable transfronterera), ahir es va presentar la ruta Pirinexus Litoral que complementa l'Anella Pirinexus actual afegint un nou itinerari més proper al mediterrani.

La nova ruta Pirinexus Litoral uneix Perpinyà i Figueres en bicicleta per vies verdes i amb l'ajuda del transport públic, ja que actualment entre Vilajuïga (Alt Empordà) i Argelers (el Rosselló, la Merenda) no hi ha cap més itinerari pedalable que les carreteres litorals (N-260, D914 i D114). La nova ruta serà un complement a l'actual anella Pirinexus i a la ruta mediterrània Eurovelo 8 que comparteix part del traçat Pirinexus actual i part del nou traçat litoral.

De sud a nord

El primer tram de Pirinexus Litoral que podrem gaudir des del sud són els 45 km Figueres - Castelló d'Empuries - Roses - Vilajuïga. D'aquest tram cal dir que usa camins rurals que ja existien i que la ruta no segueix el camí recte entre Figueres i Vilajuïga, sinó que fa una volta considerable. La idea és enllaçar Figueres que és una ciutat gran i que a més té tren per donar a les vies verdes un doble sentit lúdic i de mobilitat diària. Aquí és on s'ha fet la major part de la inversió catalana.

El tram Vilajuïga - Argelers de moment està previst fer-lo amb transport públic i dins dels objectius del projecte hi ha facilitar l'accés al transport públic en bici, oferir informació i comptabilitzar els ciclistes per tal de saber quines rutes fan. Qui vulgui anar per carretera, també ho pot fer, tot i que són carreteres transitades i molt especialment a l'estiu.

8.10.20

CicloBCN21: 3 congresos sobre bicicleta a la tardor de 2021

Barcelona acollirà la tardor de 2021 3 congressos sobre la bicicleta en el macro congrés CicloBCN21:

  1. L'EuroVelo Conference 2021: el congrés internacional de cicloturisme que organitza l'ECF.
  2. El 7è Congrés Internacional de la Bicicleta: el que organitza la Generalitat cada 2 anys.
  3. El XVII Congreso Ibérico de la Bici: el congrés que promou CONBICI i la federació portuguesa.

La història ja ve de lluny i la Covid-19 ha canviat molts plans i sobretot dates. La Generalitat va presentar candidatura per acollir el congrés EuroVelo que organitza l'ECF i va guanyar. D'altra banda, la Generalitat també organitzava cada dos anys un congrés propi, el Congrés Internacional de la Bicicleta. Finalment, FEM Bici (la Federació d'Entitats de Mobilitat amb Bicicleta) que és membre de la coordinadora espanyola CONBICI va ser l'entitat designada per organitzar i acollir el Congreso Ibérico. Les converses entre les diverses parts i altres institucions públiques van portar a apostar per un format esdeveniments conjunts i paral·lels.

Així doncs, si la situació sanitària ens ho permet, tindrem 2 congressos en paral·lel l'Eurovelo i la unió del congrés català i espanyol en un programa únic.

2.1.06

Rutes de cicloturisme fora de Catalunya

Cicloturisme, bikepacking i alguna ruta en BTT fora de Catalunya.

Última actualització: abril de 2026.

 
Pel Pirineu:

Catalunya Nord

 

Península ibèrica:

França

Alemanya

  • Bikepacking Trans Germany 
  • Les grans rutes alemanys les trobareu a Radnetz Deutschland -
    The German Cycle Network
     i si aneu a la secció partners trobareu les rutes i enrutadors de cada land.
  • bikerouter.de és un enrutador que de fet funciona per tot arreu, però probablement us donarà millors resultat a Alemanya. A part de crear rutes amb diversos perfils, també les podeu analitzar per triar l'opció més adequada. 
  • Drei-Flüsse-Tour [de], el Tour dels 3 rius és una ruta circular de 300 km per un tram del Rin a la zona de Bonn - Colònia - Düsseldorf i 2 del seus afluents. Força planer a excepció d'una etapa amb més desnivell. L'extensa xarxa de trens de la zona ens pot donar un cop de mà addicional, si ens fa falta. Sobretot al Rin hi ha possibilitat d'anar per una riba o l'altra i fer variacions si volem visitar les grans ciutats. Una versió diferent aquí.
  • Heidelberg-Schwarzwald-Bodensee-Radweg, una ruta línial de 6 etapes que en 300 km connecta la ciutat de Heidelberg fins l'estany de Constança travessant la part oriental de la Selva Negra.

Altres llocs d'Europa o entre diversos països:

  • Rutes per Suïssa
  • La Ruta del Danunbi (Eurovelo 6) - Aquí una versió en 22 etapes.
  • La Ruta del Rin (Eurovelo 15) - Aquí una versió també en 22 etapes.
  • La Via Verda Praga-Viena
  • La Via Verda Cracòvia-Moràvia-Viena
  • El Camí de l'Ambre. De Cracòvia a Budapest
  • La Promenade Verte de Brussel·les: un anell verd de 60 km al voltant de Brussel·les.
  • Via verda Parezana, 123 km a Itàlia, Eslovènia i Croàcia.
  • Travesses de RutaBike per Eslovènia, Romania i Grècia. 
  •  Una mica més lluny:


    Vegeu també la resta de rutes de cicloturisme o BTT per Catalunya:


    14.12.04

    El projecte EuroVelo: una xarxa europea de vies ciclistes

    En aquesta notícia es fa esment del projecte de creació d'una xarxa europea de vies ciclistes. Segons la notícia que data de l'abril de 2000, aquesta xarxa ja hauria començat a realitzar-se i aprofitaria recorreguts ja establerts. Més informació a Eurovelo i el seu butlletí.

    10.9.12

    Rutes en bici: BTT, Gravel i Cicloturisme

    Última actualització: maig de 2026
     
    Recull de rutes en bici per Catalunya amb ressenyes pròpies i una selecció de rutes que he fet o que he trobat interessants. Hi trobareu tot tipus de distàncies, dificultats, asfalt, pistes i camins (aptes per a BTT,  Gravel, Bikepacking, Cicloturisme...).
     
    Ho trobareu ordenat per zones. Bones pedalades!

    El Delta del Llobregat, el massís del Garraf, el Baix Llobregat, el Penedès i l'Anoia 

    Sense desnivell destacable:

    Amb una mica de desnivell:

    Cyclocat és un bon recurs per a crear la teva
    pròpia ruta. També hi trobaràs rutes Gravel, etc.
    Comarques gironines, vies verdes, camins fluvials i altres

     

    Altres vies verdes i camins fluvials fora de Girona


    Collserola

    Recordeu que dins dels Parcs Naturals només està permès circular per camins amples, aquí trobareu la normativa i tots els camins en un plànol i en un track GPS.

     
    Terres de l'Ebre i els Ports: el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Aragó-Casp i el Matarranya
    • Delta de l'Ebre - Itineraris oficials: 1 Ruta de les llacunes, 2 Ecomuseu - desembocadura, 3 Ecomuseu Fangar, 4 Aldea - Camarles - Ampolla, 5 ruta familiar Desembocadura - Garxal - Riumar, 6 Amposta-Ullals-Casa de fusta, 7 Sant Carles de la Ràpita - Casa de Fusta, 8 Camí de Sirga (Amposta - riu Migjorn), 9 Façana fluvial de Deltebre, 10 Sant Jaume d'Enveja - els Muntells - Eucaliptus.
    • Via Verda de la Val de Zafán: 155 km.  (Bici-Vici)
      • La Ràpida - Amposta (al Montsià) - Tortosa: Nou tram de 27 km (2026).
      • Tortosa (el Baix Ebre) - Horta de Sant Joan (la Terra Alta)-  Valljunquera (el Matarranya, Terol): 79 km, que ja tenen més de 20 anys d'història.
      • Valljunquera -  La Puebla de Híjar: 49 km amb algun tram habilitat i molts compartits amb vehicles de motor en camins locals.
      • Alternativa Tortosa - Desembocadura de l'Ebre: 45 km pel marge esquerre (o dret) del riu amb diverses possibilitats.
     
    La Garrotxa

     

    El Montseny, el Baix Montseny, el Corredor i el Montnegre i els Vallesos

     
     
    El Pirineu

    Catalunya Nord
    Altres zones
     
    Com trobar més rutes?

     

    17.4.26

    La Via Verda de la Val de Zafán arriba finalment a la Ràpita

    Després de molts anys, l'ampliació de la Via Verda de la Val de Zafán arriba al mar amb els nous trams Tortosa - Amposta i Amposta - La Ràpita. Aquest és el recorregut aproximat planificat de la via de tren originària, però els trens mai van passar de Tortosa, tot i que fins Amposta i més enllà s'havia preparat el terreny per arribar al mar a la Ràpita. Ara, la via verda recupera el traçat planificat com a via ferroviària.

    Pel que fa al nom, s'havia usat també el de Via Verda de la Terra Alta i del Baix Ebre (sobretot des dels consells comarcals), però ara també travessa el Montsià, potser si cal donar-li un nom, podem mantenir el de Via Verda de la Val de Zafán i usar el de Vies Verdes de les Terres de l'Ebre pel conjunt de vies verdes d'aquestes comarques i per un futur consorci que les gestioni com ho fan a Girona?


     

    Vies Verdes de les Terres de l'Ebre

    Més enllà de la Via Verda de la Val de Zafán, ja fa potser més d'una dècada que es va habilitar un traçat que donava continuïtat des de Tortosa resseguint el riu Ebre fins a la seva desembocadura (que si no vaig equivocat segueix en part el recorregut del Carrilet de la Cava, un altre tren que va funcionar pel marge esquerre de l'Ebre). Al Delta de l'Ebre, a més, existeixen nombrosos recorreguts, alguns d'ells disposen de trams segregats que encaixen molt bé en la definició de via verda.

    El canal Xerta-Sénia podria ser una bon nou ramal que connectaria els rius Ebre i Sénia. També el traçat del tren actual i l'autopista cerquen un itinerari planer que podria habilitar-se ja que rutes com l'Eurovelo 8 i la Via Augusta passen també per aquesta zona.

    Un consorci que ho gestioni?

    Cercant al blog, veig que al 2015 ja us parlava d'aquesta ampliació amb el traçat que ara s'inaugura, però les notícies sobre l'ampliació d'aquesta via verda venen de molt abans. Com és que han calgut tants anys? El model de consorci entre els Ajuntaments, els Consells Comarcals, la Diputació de Tarragona i la Generalitat és una de les fórmules per continuar fent créixer aquesta xarxa de vies verdes captant recursos, gestionant el manteniment i fent-ne la promoció turística.

    Més informació:

    17.2.16

    Inversions en infraestructures ciclistes de la Generalitat

    Ciclista a Manresa pedalant cap a Santpedor
    El Departament de Territori va anunciar ahir una bateria d'inversions en infraestructures ciclistes arreu de Catalunya. No tot és nou, molts projectes ja porten temps anunciats o fa temps que es reivindiquen o promouen des del territori, però ara alguns tenen data d'execució i alguns tindran un projecte executiu damunt de la taula a l'espera d'una nova inversió.

    Ahir hi havia una de les reunions trimestrals de la mesa de la bicicleta i això va ser el desencadenant d'aquest anunci i també de la publicació del Baròmetre de la bicicleta 2015.

    Hi ha un munt de petits trams de carril bici, via verda i itineraris de cicloturisme que s'impulsen (que no vol dir que s'executin). A vegades petites connexions metropolitanes i a vegades llargues rutes comarcals o que pertanyen a itineraris europeus com l'Eurovelo. La planificació és per la legislatura actual (amb una previsió de 18 mesos de durada), per tant parlem d'una planificació fins al 2018.  A continuació ho desglosso mantenint bastant el redactat de la nota de premsa:

    Durant el 2016 licitarà les obres següents:

    • Via verda a l’entorn de la C-31 entre Vilamalla i Figueres (Alt Empordà): 4,9 km de longitud.
    • Via ciclista a la BV-5301 entre Santa Maria de Palautordera i l’estació de ferrocarril (Vallès Oriental): 1,9 km de longitud.
    • Un tram de la via ciclista del Ter.
    En aquest període es redactaran set estudis i projectes que serviran per executar els carrils bici següents:
    • Carril bici del Maresme: s’ha començat a redactar un estudi previ per implantar un carril bici entre Badalona i Blanes, al llarg de 56 quilòmetres.
    • Carril bici en el viaducte de la C-31 entre Hospital de Bellvitge - el Prat de Llobregat (Barcelonès/Baix Llobregat): el projecte ja s’ha començat a redactar i inclou l’ampliació del pont per encabir un nou vial de 3 metres d’amplada per a vianants i bicicletes al llarg de 185 metres.
    • Carril bici de la Noguera Pallaresa, entre Sort i Rialp (Pallars Sobirà).
    • Carril bici entre Breda i l’estació de tren de Riells i Viabrea (La Selva).
    • Carril bici paral·lel a la T-323 entre Mont-roig del Camp i l’N-340 (Baix Camp).
    • Via verda de Santa Pau (GI-524) (La Garrotxa).
    • Carril bici entre Manresa i Santpedor per la BV-4501 (Bages).